L’assetjament escolar és considerat a les aules dels col·legis com una contrarietat, moltes vegades, ho atribueixen al fet que és cosa de nens i d’altra banda, admetre que de debò hi ha un problema podria suposar un desprestigi o fracàs del centre escolar. Al acaçador o acaçadors no se’ls vol veure com a uns monstres, i els seus pares no admeten que el seu fill o filla està assetjant a un company de classe, no obstant això, la víctima se sent desprotegida, calla el maltractament que sofreix per no trencar el codi del xivato que la o l’estigmatitzaria encara més, volen sentir-se acceptats, però gens del que facen o diguen aconsegueix trencar aquesta barrera de ser l’objectiu de burles i vexacions. La vergonya a decebre als seus pares per temor al fet que els vegen com que han fracassat socialment és l’altre estigma que han de sofrir aquests nens. Els familiars de la víctima, aliens al problema fins que es manifesta de la pitjor manera possible, de vegades, fins i tot quan no hi ha remei, però quan es detecta a temps, se senten desemparats, doncs ni els professors saben com solucionar aquest problema que sol afectar a una mitjana de dos alumnes per aula, ni les administracions obren un protocol d’actuació amb professionals que de debò es dediquen a solucionar aquest problema. Perquè cal no oblidar, que un professor no poden dedicar el seu temps a un sol nen o nena, havent-hi més alumnes a les aules, ells, no tenen les eines necessàries per a destinar unes hores que no van a cobrar, a ajudar a les víctimes i les seues famílies, podran fer-ho mentre estiguen al centre escolar, però el dilema està quan traspassen les portes del col·legi per anar-se a les seues cases. Ja que el que comença a les aules no acaba aquí, les xarxes socials s’han convertit en la continuïtat de l’agressió en el que podria cridar-se ciberbullying. Els testimonis que podrien ajudar als seus companys, tampoc diuen gens per temor al fet que ells siguen els propers objectius dels agressors.
La directora i productora de cinema, Piluca Baquero, es va trobar aquest problema amb la seua filla, i com que no va hi había una eina divulgativa que parlés d’aquest drama que sofreixen els nens, va decidir realitzar aquesta pel·lícula documental denominada “El Silencio Roto” (El Silenci Trencat). “Desgraciadament em vaig trobar amb l’assetjament escolar a la meua casa, en la pell de la meua pròpia filla, i em vaig adonar que els pares i les famílies que passaven per això, no tenien referents, no sabien on acudir i va pensar que calia fer un documental a prop del tema, calia explicar-ho, és una mica del que ningú vol parlar”, ha aclarit l’autora del film.
La Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) va detectar en 2016 un total de 1.207 casos d’assetjament escolar. Encara que el bullying esta cada vegada sent més visible, obtenint una major resposta i una major sensibilització social, no obstant això, es continua mirant per a un altre costat. Aquest és un dels motius que la directora del documental volia explicar, a través de testimonis reals de nens que han passat per aquest contratemps i per no exposar-los encara més, se’ls ha mantingut en l’anonimat recorrent a l’animació del pintor Xavier de Joan, que li ha aportat l’ànima a aquestes històries. ”El Silencio Roto” (El silenci trencat) ha estat realitzada amb la sensibilitat i realisme que aborda aquest problema social, recorrent a un 50% d’animació amb les veus de xiquets que testimonien els seus casos reals i l’altre 50% s’ha recorregut a les entrevistes de professionals relacionats amb el món de l’educació com a professors, psicòlegs, psiquiatres, metges, polítics, policies, tot el que es mou entorn de l’assetjament.
L’organitzadora del Certamen Educavisual per a xiquets i joves de l’empresa Mediterránia Audiovisual, Beatriu Martínez, ha declarat que la pel·lícula estarà a les sales dels cinemes Kinepolis d’Alacant, situat al Centre Comercial Alacant Plaça Mar 2, del 19 al 22 de febrer i el festival s’allargarà dos dies més. A més hi hauran 18 obres audiovisuals valencianes, entre les quals destaca el curtmetratge alacantí “Colores” (Colors), nominat com a millor curtmetratge d’animació en la passada edició dels Goya, tot això, mentre dure aquest segon edició del Certamen Festival Projecta, Descobrint la Diversitat.
La pel·lícula dirigida per Piluca Baquero, ja es va estrenar en el Festival Internacional de Cinema de Valladolid, Seminci, l’octubre de 2017. La idea d’aquest treball cinematogràfic és que es projecten en cinemes de tota Espanya i finalment la destinació última és que acabe en centres educatius perquè els servisca d’eina als docents. Piluca Baquero és conscient que sent una pel·lícula diferent, no busca evadir a l’espectador, ni entretenir-li, sinó que, vol fer-li pensar i remoure-li perquè diga: “això ha d’acabar”.
