El Síndic de Greuges rebutja les denúncies de Compromís sobre la regulació dels plens de Mislata

Per tot açò, la portaveu municipal, Mª Luisa Martínez, considera “inaudit” la manipulació d’un informe que resulta “demolidor per a Compromís, perquè tomba les seues cinc denúncies d’il·legalitat, per a atacar al govern socialista”. L’informe del síndic, revela Martínez, no parla de cap vulneració de drets, més aviat al contrari, i l’única cosa que “recomana” és un acord entre grups polítics si es vol canviar el temps destinat al torn obert de paraules. En aquest sentit, la portaveu mostra la seua disposició de negociar qualsevol aspecte del Reglament Orgànic Municipal -“quan corresponga, no quan interesse políticament”-, però recorda al portaveu de Compromís que “les mentides i les falses acusacions no són la millor manera d’iniciar un diàleg per a arribar a acords”.

El primer fet que Compromís de Mislata denuncia a la Sindicatura va ser la no convocatòria de la sessió plenària de gener del 2016, perquè en aquell moment no hi havia assumptes pendents d’aprovació i perquè a més estava prevista la celebració d’una sessió extraordinària dies després per a aprovar els pressupostos. Sobre aquest fet, el Síndic de Greuges reconeix que “no va ser una decisió unilateral de l’alcaldia, sinó que existia un acord unànime dels portaveus dels grups municipals, per la qual cosa no és possible considerar un abús d’autoritat o mala fe”.

La segona denúncia de Compromís estava referida a la circumstància d’alçar la sessió després les dotze de la nit, sense haver arribat al torn de torn obert de paraules. En aquest sentit, el Síndic cita textualment el Reial decret 2568/1986 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals: “Tota sessió haurà de respectar el principi d’unitat de l’acte i es procurarà que acabe el mateix dia d’inici. Si aquest acabara sense que s’hagen debatut tots els punts de l’ordre del dia, el president podrà alçar la sessió. En aquest cas, els assumptes no debatuts s’inclouran en el següent ordre del dia”. Per tant, conclou el Síndic de Greuges, “l’alcalde-president està facultat per a alçar la sessió si aquesta es perllonga més enllà de les dotze de la nit”.

La tercera denúncia d’il·legalitat es referia al canvi del dia i hora de celebració del ple de juliol del 2016, que va tenir lloc el dia 17 en lloc de l’últim dijous de mes. El Síndic diu que “l’acord que estableix la periodicitat de les sessions ordinàries no crea drets subjectius i pot modificar-se o revocar-se”, com així es va fer, aprovant una proposta de modificació per al cas concret d’aquest ple. A més, l’informe del Síndic reconeix que “consta que aquesta modificació es va informar prèviament en la Junta de Portaveus i es va aprovar en el Ple” i a més recorda que la modificació de la data “no va implicar un incompliment de la periodicitat de les sessions”.

La quarta denúncia demanava que es permetera la participació dels veïns en el Ple. Sobre aquesta qüestió, el Síndic recorda que la llei “impedeix la intervenció del públic durant les sessions plenàries i que la possibilitat d’acceptar torns de paraula en finalitzar la sessió no és obligatòria, sinó que és decisió de cada Corporació”. En el cas de Mislata, com reconeix l’informe, “la participació del públic en finalitzar la sessió ja es permet i està regulada en l’article 72.4 del ROM”.

La cinquena denúncia és la referida a la limitació temporal del temps de torn obert de paraules. El Reglament Orgànic Municipal de Mislata estableix dos minuts per a formular el prec o la pregunta, un màxim d’una per regidor i de cinc per grup. Sobre aquesta qüestió, torna a constatar la competència de les Corporacions per a regular el funcionament de les seues sessions plenàries i afig que “seria interessant” que els grups polítics arribaren a un acord sobre el temps necessari per a fer un prec o una pregunta, i que nombre es considera adequat, no entrant en cap altra valoració. No obstant això, recorda la portaveu a Compromís, “aquestes qüestions es debaten en el primer ple de la legislatura i l’acord en aquest punt va ser unànime”.

ValenciàEspañol