Segons va expressar Soler a l’eixida del CPFF este divendres a la nit, la solució “perfecta” es va plantejar durant l’exercici passat en els Pressupostos Generals de l’Estat que no van ser aprovats en el Congrés dels Diputats, i “resoldre’l a bou passat”, ha assegurat que és “complicat”.
En concret, el compromís de l’Executiu és atendre el pagament del mes d’IVA de 2017 a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) extraordinari, a un tipus d’interés del 0%. L’import equivalent a aquesta mensualitat d’IVA, un total de 283 milions d’euros, no computarà a l’efecte de dèficit en 2019. “La suma de l’IVA i el dèficit reportaran a la Comunitat Valenciana una liquiditat de 635 milions d’euros”, ha explicat el conseller.
Sobre esta qüestió, Soler ha destacat la necessitat de “dimensionar el debat”, recordant que el sistema de finançament autonòmic és “la clau” de la qual depenen la resta de problemes financers de la Comunitat Valenciana: “El tema de l’IVA és una qüestió puntual, però el que de debò necessita la nostra autonomia són solucions estructurals a un problema d’injustícia financera”, ha assegurat.
En esta línia, Soler ha valorat que “el Govern central haja flexibilitzat els objectius de dèficit de les comunitats autònomes per a 2020, 2021 i 2022, la qual cosa amplia el marge de les autonomies per a atendre la despesa social, la sanitat, l’educació i la dependència”, que és “el que demanava la Comunitat Valenciana”.
Així, l’objectiu de dèficit fixat per l’anterior Govern, el 0% en 2020, passa a ser el 0,2% enguany; el 0,1%, en 2021; i el 0% en 2022. “Això suposa suavitzar en dos anys la senda, així com més recursos per a abonar la despesa social que, per a la Comunitat Valenciana, comportarà 235 milions en este exercici i 117 milions en l’exercici 2021”, ha agregat.
MESURES “POSITIVES, PERÒ CONJUNTURALS”
“Estes mesures ens proporcionen una injecció de liquiditat extra en la Comunitat Valenciana per a atendre els pagaments a famílies i proveïdors, i poder continuar millorant la prestació dels serveis públics fonamentals”, ha indicat el conseller, qui ha assenyalat que, en tot cas, es tracta de mesures “positives, però conjunturals”, i que el “vertader cavall de batalla” per a la Generalitat continua sent la reforma del model de finançament.
Durant la reunió, la ministra Montero ha presentat la nova senda d’estabilitat amb els objectius globals de dèficit i deute públic que han de complir les comunitats autònomes, com a pas previ a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2020. Els objectius individualitzats per a cada comunitat autònoma s’abordaran en un pròxim CPFF. La nova senda de dèficit suposa una flexibilització respecte a l’anterior establida pel Govern de Rajoy.
El conseller ha explicat que, durant la seua intervenció en el CPFF, ha sol·licitat a la ministra “que es reprenguen immediatament els treballs per a dur a terme la reforma urgent de l’actual sistema de finançament”. “Les comunitats autònomes prestem tres dels quatre pilars de l’Estat del Benestar i necessitem els recursos adequats per a poder dur a terme este mandat constitucional”, ha assenyalat Soler.
El conseller també ha aprofitat la seua intervenció en el ple del CPFF per a reivindicar el FOGA històric i l’increment de l’aportació de l’Estat a la dependència, davant la qual cosa la Ministra Montero ha apuntat “la voluntat del Govern d’estudiar el tema”, ha assegurat.
El conseller d’Hisenda ha valorat que “només un mes després de la formació del Govern s’hagen fet els primers passos per a fixar els objectius de dèficit i per a obrir el procés de diàleg amb les comunitats autònomes”. No obstant això, Soler ha insistit que “la prioritat és que es modifique el sistema de finançament autonòmic, atés que l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana impossibilita la consecució dels objectius de dèficit marcats per al conjunt de les comunitats i contribueix a augmentar el volum de deute de la Comunitat”.
Prenent com a referència el període 2014-2017, la diferència de finançament homogeni per habitant entre l’autonomia millor finançada (Cantàbria) i la pitjor (Comunitat Valenciana) és del 39%. “Això suposa que la Comunitat Valenciana hauria rebut més de 4.000 milions d’euros addicionals si haguera rebut el mateix tracte que Cantàbria. Respecte a comunitats amb una renda per càpita similar (Galícia o Astúries) l’infrafinançament anual de la Comunitat Valenciana és superior als 2.000 milions d’euros”, ha indicat el conseller d’Hisenda.
