Si els partits tenen molt en conter les enquestes i els sondejos per ajustar tàctiques o estratègies, tot i que molts ho neguen, les enquestes publicades este dilluns amb les revisions de diferents consultores encara augmenten més la incògnita de què passarà a demarcacions com la de Castelló i a la Comunitat Valenciana.
El sociòleg i professor de l’UJI, Ramon Feenstra, apunta a Actualitat Valenciana que els partits “saben molt bé en quines circumscripcions poden ballar els escons i per això planifiquen agendes en funció d’estes dades”.
“Si als últims comicis va ser lògic que vingueren ací els socialistes perquè les enquestes els donaven la possibilitat que a Castelló, els escons del Congrés tingueren eixos resultats, ara també té sentit que Vox, que es va quedar a les portes perquè el cinqué diputat se’l disputaven Unides-Podem i ells, fera una aparició amb el seu cap de llista nacional”, explica Feenstra.
I és que cal recordar que mirant els resultats de les últimes generals a la demarcació de Castelló, a la que únicament li pertanyes 5 diputats al Congrés, “va ser molt estrany que entre Podemos i Vox estiguera eixa possibilitat d’aconseguir els vots per poder tindre representació a Madrid. De fet, estem parlant d’una diferència entre un parell de milers de vots que això, en termes matemàtics, pot variar en qualsevol moment”.
D’esta anàlisi és fàcil desprendre com, amb una candidatura que a més, ha augmentat el seu fraccionament amb l’aparició de la coalició de Més Compromís, “en certes ncircumscripcions xicotetes com Castelló la diferència estarà en un ‘grapat de vots’ que podrien anar-se’n cap a qualsevol costat”. El professor Feenstra recorda, a més que la fragmentació afecta també al llindar de vots necessaris per aconseguir representació i que “ara mateix, també el PSOE pot tindre un repunt i alguns inclús apunten que podria traure el tercer diputat, encara que el que també sembla evident és que Vox esta vegada sí que obtindrà representació de Castelló”.
D’altra banda també cal tindre present que la curta durada d’esta campanya, set dies, fa que s’haja de triar molt bé on “rendibilitzar més” en vots útils les aparicions dels polítics i per tant, llocs com demarcacions no excessivament poblades o que per les seues característiques servisquen per a trencar la barrera numèrica a l’hora de computar vots i traduir-los en escons, són sempre una bona aposta.
Per últim, pel que fa a les noves formacions com ara Més Compromís, Feenstra reconeix que és molt difícil predir el vot “quan hi ha nous partits perquè les enquestes utilitzen també el record de vot” i com que no hi ha referències ni se sap amb exactitud quina pot ser la reacció dels votants davant la unió de dues forces polítiques encara augmenta la incertesa.
