Sorlí (Compromís-Podem) es compromet amb els ‘exiliats’

La número 1 de Compromís-Podem a Congrés garanteix “un canvi profund del sistema universitari per facilitar la seua obertura i la seua connexió amb les empreses”

“Hem d’aprendre dels models d’aposta per la investigació, de col·laboració entre universitats i empreses, de suport dels emprenedors amb models progressius i equitatius de pagament, de suport a la creació d’ocupació d’altres països del món per generar un futur per a la nostra gent. Perquè Castelló siga una terra d’oportunitats”. Així ho ha manifestat el cap de llista de Compromís-Podem al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló, Marta Sorlí, després de participar en l’experiència ‘Opinions exiliades’, un debat virtual amb ‘exiliats laborals’ de Castelló que s’han vist obligats a buscar a altres països un futur millor”.

Des d’Austràlia, Filipines, França, Escòcia, Alemanya i Anglaterra, periodistes, investigadors i enginyers castellonencs han coincidit a denunciar “l’estafa del vot pregat, que els ha impedit votar”; i a reclamar “sistemes per facilitar que els nous autònoms o les noves empreses paguen menys quotes i de forma progressiva, per a generar ocupació”. També han coincidit en reclamar “una reforma integral del model universitari, perquè siga més obert, transparent i amb més interacció amb les empreses”. Totes elles, propostes que ja s’inclouen en el programa de Compromís-Podem És el Moment i que Sorlí s’ha compromés a activar des de Madrid.
“A Austràlia en 20 minuts et fas autònom i no pagues impostos fins que generes certa quantitat de negoci. Això facilita nous projectes i evita pagaments si l’empresa no marxa”, ha explicat el periodista castellonenc Borja, una de les víctimes del tancament de RTVV que ha impulsat una empresa turística a Austràlia.

Carles, des d’Anglaterra, explica que allà no es paguen quotes d’autònoms fins passat un any i després del primer any, menys de 200 euros a l’any”. “Això és una manera més eficient de crear autoocupació. Ara, després de 3 anys comence a treballar en un institut aquí a Anglaterra del meu, de professor d’Imatge, i a més puc fer-me autònom. A Castelló això és impossible”. “Ja he assumit que mai podré tornar”, ha lamentat tècnic en imatge.

D’altra banda, pel que fa al vot pregat han denunciat les dificultats per votar. “Jo per votar he de fer 3 hores i mitja en tren, pagar 100 lliures i arribar al consolat. A més no ens han donat cap tipus de facilitat ni d’informació, ha denunciat Carlos”.

Mariola, una investigadora castellonenca que resideix a Escòcia ha apel·lat a un canvi estructural de les universitats. “Necessiten una reforma profunda. Aquí hi ha menys universitats. Allà no hi ha ofertes de formació, de professorat… Els que som investigadors a l’estranger i sobretot en matèries socials, patim aquesta falta d’oportunitats per al retorn. S’han de crear programes de retorn justes, que siguen eficients i modificar el sistema de contractació de les universitats. Ara a Espanya no hi ha finestres obertes”, ha denunciat. En aquest sentit, Pau, investigador a Holanda, ha reclamat “una millor transferència entre les universitats, Estat i empreses, perquè les universitats siguen eficaces per a la societat”.

Finalment Bàrbara, des de Filipines, s’ha resignat a no tornar, “Estic bellugant-me molt pel món per trobar un altre lloc on puga treballar i sentir-me com a casa”.

CatalanSpanish