Sir Francis Drake va ser i continua sent una figura controvertida. Considerat com un pirata per les autoritats espanyoles, se li va honrar com a heroi per Corona anglesa.
Segons una llegenda anglesa, Drake es trobava jugant a les bitles en el moment en què va rebre la notícia de l’arribada de la flota espanyola, però en lloc de partir immediatament va decidir seguir el joc: «Tenim temps d’acabar la partida. Després vencerem als espanyols».
I així, imitant a Drake, Rajoy va passar set hores en un restaurant mentre debatien sobre la moció de censura que trauria al PP del Govern Central. Però tant Drake com Rajoy no es van moure per tindre una gran visió d’estratègia tàctica, sinó perquè no podien. En les seues circumstàncies només podien deixar passar la tempesta. En el cas de Drake, el mal temps impedia eixir la flota anglesa al mar per a combatre, en el cas de Rajoy, la seua pròpia tropa ho impedia per les guerres internes que hui pateix el PP.
I és que la decisió de Rajoy de no dimitir i seguir al capdavant en l’oposició no era una decisió presa sinó imposada. La dimissió de Rajoy, que molts pensaven com a solució a aquesta situació, podria haver salvat la legislatura per a un govern del PP però hauria provocat que s’obrira per les seues costures internes el partit. Amb una Soraya com a capitana al comandament del Govern i Cospedal com a Ministra i Secretària General del PP la situació no haguera anat a millor. Per tots és conegut que no s’engulen.
Cal també mirar a curt termini judicial on diverses sentències de corrupció apunten per a major càstig del partit de Rajoy. Si ell dimiteix hui, demà ho faran molts més.
Enfront de tot aquest panorama Rajoy pren l’única decisió possible, apartar al partit dels focus, anar-se a l’oposició per a rearmar ideològicament al partit i en el cas que isquen més condemnats per corrupció ja no seran de membres d’un govern (no cal danyar més la imatge del partit). Els fantasmes del passat li persegueixen i Aznar encara no ha dit aquests ministres eren meus.
La idea ara és el contra atac, rearmar-se, ajuntar tropes i assetjar a Sánchez i al nou govern. Però Rajoy hauria de llegir la biografia de Drake, i així sabrà que la Gran i Felicísima Armada (l’armada anglesa per a retornar l’atac de l’armada invencible espanyola) va ser derrotada en l’atac a Cadis de 1587. Així que Rajoy com Drake pot passar a ser Pirata per corrupció o Heroi pel PP, depenent de qui redacte la seua història.
El que sí que és un fet innegable ja per a la història és que el seu partit, i el com participe, és el primer a Espanya a ser condemnat per corrupció i finançament il·legal. Això sí que ja no li’l lleva ningú.
Autor: Adrián Sorribes. Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Nules
