El dissabte 4 d’abril, es va celebrar el Consell Nacional de STEPV, màxim òrgan de decisió entre congressos. Entre els temes a tractar hi havia el balanç del curs 2019/20 i les propostes per al curs 2020/21, que incloïa la ratificació de l’acord per a l’organització i el desenvolupament del curs 2020-2021 i per a la reducció de la jornada lectiva a partir del curs 2021/22.
El Consell Nacional va voler reconéixer l’esforç del professorat i de la comunitat educativa en general per a fer front a la situació viscuda els darrers mesos per la pandèmia de la COVID-19 i es va comprometre a treballar perquè el curs que ve es desenvolupe amb la màxima normalitat possible dins de la situació extraordinària en què ens trobem fins que aparega una vacuna al coronavirus o algun tractament que en minimitze els efectes.
En eixe sentit, el Consell Nacional va debatre, millorar i aprovar el document amb les propostes que el Sindicat ha anat traslladant a la Conselleria estes darreres setmanes al Fòrum Educatiu i a les meses sectorials.
Igualment, el Consell Nacional va acordar, pel 71% dels vots a favor, la signatura de l’acord esmentat que se signarà demà dilluns 6 de juliol. L’acord contempla quatre mesures molt importants:
1.- Es crea una comissió de seguiment entre les organitzacions signants de l’acord i la Conselleria d’Educació que analitzaran la dotació extraordinària que es requerisca de recursos econòmics i de l’increment del professorat necessari el curs 2020/21 per a un adequat funcionament dels centres.
2.- El professorat que impartisca àmbits en 1r d’ESO disposarà, el curs 2020/21, d’una reducció d’una hora de la seua jornada lectiva setmanal perquè puga dedicar-la a les tasques de coordinació. És a dir, passarà de les 19 hores lectives actuals a 18 hores.
3.- La resta del professorat de secundària, batxillerat, formació professional, ensenyament de persones adultes, ensenyaments artístics i escoles oficials d’idiomes, disposarà d’esta reducció horària a 18 hores lectives a partir del curs 2021/22.
4.- El professorat d’Educació Infantil, Primària i Educació Especial disposarà d’un horari de 23 hores lectives (actualment són 25 hores) a partir del curs 2021/22.
El Consell Nacional va valorar que en l’actual situació de nova recessió econòmica causada per la crisi sanitària de la COVID-19, durant la qual s’ha demostrat que els serveis públics són fonamentals i sobre els quals plana la temptació de possibles retallades o, si més no, la paralització de qualsevol millora en les condicions laborals del personal públic, així com de la resta de treballadores i treballadors, és important arrancar este compromís a la Conselleria d’Educació i millorar tant com siga possible les condicions laborals del professorat.
Recordem que en 2012 el govern del PP va aplicar unes retallades brutals en educació que va comportar l’acomiadament de 5000 docents. Una de les mesures adoptades en aquell moment per a retallar plantilla va ser l’augment de l’horari lectiu del professorat, que encara no s’ha revertit totalment (només s’ha recuperat la reducció d’una hora lectiva en secundària i resta de cossos, però en infantil, primària i educació especial no han tingut cap reducció). En gener de 2019, el Ministeri d’Educació va publicar la llei 4/2019 per la qual es recomanava a les comunitats autònomes que l’horari del professorat es reduïra a 23 hores lectives en infantil, primària en educació especial i en 18 hores en la resta dels ensenyaments. En maig de 2019, es va negociar en la Mesa Sectorial d’Educació un decret en aplicació d’esta llei que només contenia la reducció horària a 18 hores lectives, però la Conselleria no va acceptar la reducció a 23 hores en infantil, primària i educació especial, fet que arreplega l’acord que se signarà demà. El decret esmentat no s’ha publicat mai perquè no comptava amb el vistiplau de la Conselleria d’Hisenda, fet que l’acord actual sí.
La situació econòmica actual no permet, segons l’administració, aplicar la totalitat d’estes mesures el curs que ve, perquè l’organització i l’increment de plantilla que es necessitarà perquè el curs 2020/21 es desenvolupe amb la màxima normalitat possible requereix una forta inversió en tot el sistema educatiu, que es calcula en uns 200 milions d’euros addicionals. Per això, alguna de les mesures s’aplicaran al curs 2021/22.
Destaquem que este esforç d’inversió serà compartit amb les organitzacions signants que, per primera vegada, participaran activament en la planificació d’un curs escolar i podran fer les aportacions que consideren sobre la distribució del pressupost addicional de 200 milions d’euros per al curs que ve, que fonamentalment hauran d’anar destinats a l’increment de plantilla de professorat necessari.
Destaquem també que este acord aconsegueix desbloquejar una mesura que fins ara comptava amb les reticències de l’administració, com és que l’horari lectiu d’infantil, primària i educació especial es reduïsca a 23 hores lectives, una reivindicació històrica de STEPV que finalment serà possible.
I, finalment, volem remarcar que cap altre territori de l’estat, excepte País Basc i Navarra, té implementades estes mesures de reducció horària en tots els cossos, ni està previst que s’implanten el curs que ve, malgrat les recomanacions de la llei 4/2019 del Ministeri d’Educació. Per tant, la signatura d’este acord al País Valencià pot ser un incentiu perquè altres territoris treballen en el mateix sentit.
STEPV es compromet a treballar de costat amb els centres educatius durant els pròxims dies i durant el curs 2020/21 per traslladar a l’administració les necessitats pressupostàries i de plantilla que necessiten i defensar-les en la Comissió de Seguiment de l’acord per fer possible que el curs que ve es desenvolupe amb les millors condicions possibles.
Igualment, el Sindicat continuarà treballant per millorar encara més les condicions laborals del professorat. I això implica negociar la normativa de plantilles (encara tenim les plantilles que el PP va retallar en 2013), un nou decret de permisos, llicències i excedències (cal actualitzar el que està en vigor) o continuar reclamant la recuperació del poder adquisitiu perdut durant els darrers anys, per posar alguns exemples.
