Durant les vacances de Pasqua, la Conselleria va llançar l’arranjament provisional del curs 2017/18 per als centres públics i el termini per fer-ne al·legacions (a través del Consell Escolar de centre, Municipal, o les AMPA) finalitza el 9 de maig, després que l’administració ampliara els dies gràcies a la petició sindical.
Si bé el saldo total d’unitats és positiu, aquest arranjament no ha satisfet les expectatives de la comunitat educativa, que esperava veure (després d’haver sofert les retallades del govern anterior) com les aules provisionals del curs passat es convertien en aules estables. No ha estat així, però, i la fórmula més usada per la Conselleria ha sigut l’habilitació d’unitats, en lloc de la creació d’unitats, amb la inestabilitat que això suposa per als centres i per al professorat. Cal recordar que les habilitacions són només per a un curs escolar.
A més, el Sindicat vol posar el focus en l’augment de les unitats suprimides de cara al curs que ve i en el caràcter merament anecdòtic de les creacions. Si bé estem lluny de la ganivetada brutal del govern del PP a Infantil (-187 al 14/15 i -127 al 13/14) i a Primària (-86 al 14/15 i -157 al 13/14), les xifres de les supressions actuals són preocupants, tant en Infantil com en Primària. En la proposta de la Conselleria per al 2017/18, se suprimeixen o deixen de funcionar 65 unitats de segon cicle d’Infantil, i 93 de Primària, que doblen les supressions del curs passat (-29 i -49, respectivament), això sense tindre en compte les unitats de centres concrets que es van habilitar el curs passat i que no es tornen a habilitar per a enguany. Només l’alt nombre d’habilitacions, que recordem que són provisionals, fa que el saldo final resulte positiu, habilitacions que augmenten respecte de les del curs 2016/17 (15 més en Infantil de segon cicle i 51 més en Primària).
També cal remarcar les diferències territorials i de districte d’aquestes supressions. Moltes d’elles es concentren en zones rurals (interior de Castelló, zones de muntanya de La Marina, interior de la Foia de Bunyol i Utiel-Requena, etc.) i altres en districtes determinats de grans ciutats, com ara La Malva-Rosa de València, que en 2 anys haurà perdut 5 unitats en centres públics si la Conselleria no rectifica la seua proposta. En aquest sentit, STEPV dóna total suport a la Coordinadora d’Educació de la Malva-Rosa i estarà present en la mobilització prevista per al dimecres 3 de maig.
Pel que fa als centres rurals, STEPV ja ha iniciat els contactes amb les localitats que pateixen supressió o bé d’unitats, o bé d’aulari, o bé el centre sencer, amb tot allò que hi comporta per a un poble perdre l’escola. La vertebració del territori passa per dotar a les zones rurals de tots recursos necessaris perquè es puguen desenvolupar amb la mateixa normalitat que les zones urbanes. I l’escola és una infraestructura essencial.
El Sindicat considera que, en l’elaboració de l’arranjament escolar, la prioritat absoluta per a l’administració ha de ser l’escola pública i, per tant, són les unitats dels centres públics les que s’han de mantindre en cas que es produïsca un descens puntual de la natalitat. Així, per exemple, en les grans ciutats del País Valencià no hi hauria d’haver cap supressió, ja que els centres públics tenen capacitat suficient per atendre tot l’alumnat escolaritzat.
STEPV insta, per tant, a l’administració que modifique la seua proposta d’arranjament per tal de transformar les unitats habilitades (provisionals) en creades (de catàleg), tot establilitzant la plantilla de mestres, i a treballar per preservar aules i centres en les zones rurals.
