La representació musical, impulsada per l’Ajuntament i Porcelanosa Grup, torna per sisè any consecutiu dins de la programació de Setmana Santa amb un espectacle a la plaça Major en el que participaran més de 200 persones.
És un fet que les llengües sovint s’associen a l’existència de molts estats, de manera patrimonial, fins i tot diria que patriarcal. No obstant això, aquesta assignació de l’Estat a una única llengua quasi sempre és artificial. En pocs estats es parla històricament una sola. Per descomptat hi ha hui en dia moltíssimes més. Ara esmentarem, tanmateix, solament les històriques. Potser aquests estats no les reconeixen, però existeixen igualment. Tenim l’occità, llengua germana de la nostra, que es parla a França, a Catalunya i a Itàlia. És molt pròxima i podríem més o menys entendre un text amb els nostres coneixements de valencià.
Normalització Lingüística, Socarrats i Escola Valenciana promouen les quedades presencials per a practicar la llengua una hora per setmana i amplien els tàndems a altres països en els quals hi ha persones interessades a aprendre valencià a distància
Vila-real implica una desena d’entitats musicals per a celebrar la tradicional festivitat en honor a Santa Cecília, que tindrà lloc el diumenge 19 de novembre, a partir de les 8 hores.
Normalització Lingüística prepara noves accions per a fomentar l’ús del valencià entre els escolars de Vila-real. El regidor de l’àrea, Santi Cortells, es reuneix amb els responsables dels centres educatius de la ciutat per a donar a conéixer algunes de les activitats programades per al curs i prendre nota de les peticions i suggeriments dels docents.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dota Vila-real amb 3.000 euros per les seues actuacions pel foment del valencià, l’ajuda servirà per a sufragar part del número 19 de la revista ‘Font’, que edita Normalització Lingüística, i de l’espectacle teatral del Correllengua.
El regidor de Normalització Lingüística, Santi Cortells de l’Ajuntament de Vila-real ha visitad l’inici del Curs de valencià per a pares i mares, que es realitza a l'Espai Jove.
És un fet que les llengües sovint s’associen a l’existència de molts estats, de manera patrimonial, fins i tot diria que patriarcal. No obstant això, aquesta assignació de l’Estat a una única llengua quasi sempre és artificial. En pocs estats es parla històricament una sola. Per descomptat hi ha hui en dia moltíssimes més. Ara esmentarem, tanmateix, solament les històriques. Potser aquests estats no les reconeixen, però existeixen igualment. Tenim l’occità, llengua germana de la nostra, que es parla a França, a Catalunya i a Itàlia. És molt pròxima i podríem més o menys entendre un text amb els nostres coneixements de valencià.