Els congressos en la Comunitat Valenciana són una creïlla calenta que ha anat saltant entre València i Madrid des de fa anys. El de València ha suposat el més tibant de tots, que ja es va enquistar quan els candidats eren Vicente Betoret i Mari Carmen Contelles en 2017.
Ara tornen a sonar els tambors de congrés després de 8 anys d’una inestabilitat on els casos judicials, els comicis i ara el coronavirus, han convertit el joc polític en un autèntic joc de resistència.
UN CONGRÉS ENQUISTAT EN 2017
El 19 d’abril de 2017 va ser una nit on la primera ronda d’avals per al congrés entre Mari Carmen Contelles i Vicente Betoret es va convertir en una autèntica lluita caïnita. EL procés des de llavors ha viscut en hibernació i molts han sigut els candidats en diverses etapes on han influït també els canvis a Gènova i el congrés nacional de 2018.
Al llarg de 2019 S’OBRI UN VENTALL D’OPCIONS
Juan Ramón Adsuara va ser el primer a entrar en la terna el 22 d’octubre de 2018 en convertir-se en president de la gestora de València. No obstant això, des dels comicis de primavera de 2019 l’alcalde d’Alfafar ha anat perdent suports tant entre els seus propis barons de l’hemicicle provincial com entre els no molts alcaldes que manté el partit a la província.
Un nou perfil simpatitzant de Bonig també va entrar en joc mentre s’anava desgastant el perfil de Mari Carmen Contelles. Elena Bastidas s’ha perfilat com a favorita entre els isabelins però si un suport clarament estés a la província, un defecte comú entre la majoria de candidats que no tenen un control fàctic més enllà de la seua pròpia comarca.
També prenien força alguns perfils intermedis com el diputat provincial i alcalde de Benavites Carlos Gil. El diputat provincial i regidor d’Alboraia Modesto Martínez també anava guanyant pes, juntament amb Adsuara va ser l’únic càrrec electe de la província que es va posicionar des de primer moment a favor de Pablo Casado en el congrés nacional, la seua labor entre bastidors dins del partit li ha permés reclutar suport en diferents comarques. L’exdiputat Juan Vicente Pérez ha encarnat durant tot este temps la línia més dura del partit, qui ha comptat amb suports del sector de “La Ferradura” com l’exsenador Pedro Agramunt. També s’han mostrat perfils fugaços com el portaveu del partit a Picanya Javier Montero qui fa temps que està fora de les travesses.
A les portes d’un possible congrés en 2020 la norma predominant sembla que ja no és “estar en el moment adequat, en el lloc adequat” sinó la resistència, on Vicente Mompó, de la línia de l’últim president provincial electe Vicente Betoret tindria bastants punts per a ser el candidat preferit. No obstant això, la candidatura de Mompó obri un nou cisma entre les famílies populars valencianes: d’una part, amb el sector lleial a Isabel, que no compta des de fa temps amb el suport de Gènova i s’afebleix després de l’última derrota electoral. Altres grups com el de Juan Vicente Pérez resultarien totalment contraris a un procés de renovació que deixara als antics càrrecs del partit en el panteó de l’oblit.
Altres perfils que també han sonat en alguns cercles populars i que no han mostrat interés per entrar en la lluita i mantenir-se en la feina designada han sigut la diputada nacional Belén Hoyo, qui està en el cercle intern de Pablo Casado, Esteban González Pons que seguirà a Brussel·les i el senador Fernando de Rosa qui malgrat realitzar un intens elenc d’aparicions a la província seguirà en el seu perfil en la cambra alta.
CONVOCATÒRIA DE CONGRESSOS PROVINCIALS I LOCALS
El meló s’obrirà dilluns que ve 8 de juny quan es convoque la Junta Directiva Nacional amb caràcter d’urgència per a convocar congressos provincials i locals. A partir d’aqueix moment es desenterrarà la destral de guerra amb vespres a celebrar un congrés que tanque una ferida que fa 4 anys que està oberta entre els populars valencians.
La pugna per l’enclavament valencià, al costat de l’alacantí suposaran en conseqüència el futur de la presidenta regional Isabel Bonig. El canvi d’ordre en els congressos avançant el provincial al regional li impedirà exercir la influència desitjada per a mantenir-se en el càrrec durant una altra legislatura.
