El tancament de la mina de Riodeva augmentaria significativament l’atur en Ademús

Fins a 7 famílies dels municipis del Racó d’Ademús veuen en perill el seu jornal per l’imminent tancament de la mina de Riodeva (Terol), després que l’empresa que l’explota, Sibelco Minerals, anunciara el tancament d’aquesta planta per al pròxim mes de setembre, en la qual treballen 24 persones.

La proximitat d’aquest municipi a Ademús i la necessitat de mà d’obra va permetre que quatre veïns del Racó de forma directa i altres tres a través de subcontractes treballaren per a la mina de silici i caolí. Ara veuen perillar els seus llocs de treball, ja que l’empresa no els ha confirmat si hi ha possibilitats de traslladar-los a les plantes que també explota a Figueroles de Domenyo o Utiel.

El grup Sibelco, de capital belga, és una de les empreses capdavanteres en l’àmbit mundial en minerals industrials per a vidre, fosa, ceràmica i aplicacions químiques. A València té les plantes de Figueroles de Domenyo – la Iesa i la d’Utiel, i altres tres en la província de Castelló; en la resta d’Espanya explota fins a una dotzena més de mines.

Al maig ja s’eliminarà un dels torns i al setembre es tirarà el tancament definitiu a la mina. L’alcalde d’Ademús, Ángel Andrés, lamentava la notícia “que té un impacte alt a Ademús i la comarca, set famílies quan amb prou faenes passem dels dos mil habitants en tota la comarca és molt, a més del que generava de forma indirecta en restauració, gasolinera, etc.”.

Segons el cens tota la comarca del Racó d’Ademús té 2043 habitants, i les dades del Servef al tancament del mes de març parlen de 131 persones en atur, un percentatge molt alt, especialment si es té en compte que parlem d’una població envellida, com ocorre en altres zones rurals.

Després de notícies com aquesta subjau el fantasma del despoblament, el que hi haja famílies que hagen d’emigrar davant la impossibilitat de trobar treball en comarques com el Racó d’Ademús, un problema al qual es tracta de donar visibilitat des d’associacions com a Regió muntanyenca Celtibérica, ADIRA o ATRA, i els diferents ajuntaments de la comarca.

CatalàEspañol