Els de Pontevedra van véncer amb justícia, ja que van mostrar molts més set de triomf que el seu rival, la intensitat del qual va estar molt per davall de l’exigit. Va ser una mala actuació dels locals en tots els aspectes, deixant molt mal sabor de boca en els seus afeccionats. El resultat final és una miqueta enganyós, ja que els visitants van dominar des del principi i no va haver-hi opcions reals de victòria local en cap moment i les sensacions van ser realment dolentes.
El que va començar el partit ben entonat va ser l’aler visitant Badmus, que va anotar dos triples consecutius des de la mateixa posició. Per contra, no es veia bon to en el TAU Castelló, al qual se li veia amb la poca intensitat que desplega en diversos dels seus compromisos. Davant estes facilitats oferides, el combinat gallec atacava còmode, podent moure la pilota amb fluïdesa i trobar situacions òptimes, tan a prop com lluny del cércol. A més de la desídia defensiva, els atacs castellonencs eren cada vegada més precipitats i, amb este panorama, Toni Ten va començar a moure la banqueta a la recerca d’algun revulsiu, però este no va arribar. De fet, es va produir una situació delicada per als locals (12-19), que van haver de recórrer al seu primer temps mort. Després d’esta pausa, els de la Plana van canviar alguns ajustos defensius, incidint en els exteriors gallecs, però la cosa no millorava molt. Sobre la pista, hi havia un equip que, malgrat ser el cuer, mostrava ambició, estrenyia en les línies de passada i barallava al màxim cada rebot; mentre que el TAU Castelló era l’oposat.
Així doncs, la cosa no pintava bé a l’inici de la segona habitació (20-28), però es va veure una mica més d’espurna en el combinat amfitrió, amb el que la diferencia es va reduir (29-32, min. 14), però encara no es veia la seua millor versió. De fet, els de Pontevedra van aconseguir una xicoteta ratxa d’encert, van tornar a estirar la diferència (29-37, min. 15) i a forçar un temps mort local. Únicament en jugades aïllades es podia apreciar l’actitud esperada i desitjada en el TAU Castelló i així és impossible guanyar en LEB Or encara que t’enfrontes a l’últim de la taula. Saunders feia mal amb les seues penetracions dividint la defensa castellonenca i el tema del rebot continuava sent una sagnia, ja que el Marin va arribar al descans amb 10 captures ofensives, per a un total de 24 per només 17 dels amfitrions. Així les coses, el TAU Castelló es va anar al vestuari amb 46 punts en contra, encara que el seu desavantatge era de només 8 punts. Podia haver sigut pitjor i hi havia marge per a la remuntada.
En la represa, la determinació de Wade–Chatman servia per a mantenir als locals en el partit, ja que el to general es mantenia en baixes revolucions, sobretot en l’apartat dels rebots, que ja fregava el ridícul. Lluny de millorar la cosa, empitjorava, ja que si no anotava ell, ningú semblava capaç de fer-ho. L’alarma roja va arribar en el minut 27, amb 50-64 en el marcador i certa crispació en els jugadors del TAU Castelló amb la desconcertant actuació arbitral. Els amfitrions van provar la zona, però els gallecs van respondre amb un parell de triples abans del final d’este tercer quart que els van donar un gran respir, ja que la renda es mantenia per damunt de la desena. Així mateix, la sensació d’una possible victòria local s’esvaïa a cada minut que passava.
En l’últim quart, poques coses van canviar. La intensitat no era alta, l’encert pobre i les idees per a elaborar atacs eren més aviat escasses. Amb tot, va haver-hi un indici d’esperança a tres minuts del final, ja que els centellejos individuals de J. J. García van fer que es baixara de la barrera psicològica dels 10 punts (71-80). La cosa es va posar millor amb una canastra posterior de Djukanovic (73-80), però cada vegada quedava menys temps. Els castellonencs van haver d’arriscar en defensa i en estar ja en prima, el Marin Peixe Galego va trobar en els tirs lliures la seua taula de salvació. D’esta manera, es va certificar la inesperada i decebedora derrota dels de la Plana.
