El bàsquet mou passions per tot el món. En el TAU Castelló aquesta passió es va desbordar després de la seua victòria contra el filial del FCB Barcelona en un xoc que podia haver guanyat qualsevol dels dos i que es va decidir en la pròrroga.
Una derrota, que va estar molt a prop, haguera suposat la sisena consecutiva i l’alarma roja, però els de Toni Ten, malgrat no fer un partit brillant, van barallar fins al final, es van agarrar a la pista a pesar que no eixien les coses i a base sobretot de coratge van trobar el premi d’un triomf que suposa una injecció de moral superlativa en el moment més oportú.
El partit va començar amb un ritme molt viu. Els locals van eixir buscant sense objeccions les transicions ràpides. No va haver-hi encert al principi, però amb el pas dels minuts va ser aquesta velocitat la que va permetre canastres còmodes i superar un xicotet sot inicial, aconseguint així donar la volta al marcador (11-9) i provocar el temps mort en un FCB Barcelona que es va veure atordit. La pausa li va servir als blaugrana per a baixar les revolucions al xoc i els va vindre bé, ja que els de la Plana no ficaven pràcticament res en atac posicional.
No hi havia confiança en el tir, les penetracions eren forçades i els pivots tampoc estaven encertats, així que els visitants es van tornar a escapar i Toni Ten va demanar temps mort amb 11-17. Per sort, el primer triple castellonenc després de 4 intents anteriors fallides va arribar sobre el ‘bocinazo’ final del primer quart, la qual cosa va ajudar per a la moral.
En el segon període, el TAU Castelló seguia amb els mateixos problemes. La presència de l’enorme pivot blaugrana Diagne dificultava anotar prop del cércol (a més anotava molt) i per desgràcia el filial barcelonista va afinar la seua punteria en el tir, amb el que es va començar a viure evident preocupació (17-27, min. 13). Després d’una nova parada tècnica, van ser els interiors els que van ajudar a sostindre la situació, secundats per Joan Faner amb un triple i dos tirs lliures. No obstant això, no era suficient per a remuntar perquè l’FC Barcelona va ser una metralladora amb un total de 5 triples només en aquest període, la qual cosa va ser decisiu per a arribar al descans amb una significativa renda (33-40).
En la represa, va haver-hi una bona notícia: dos triples en només 4 minuts. Eren necessaris per a agafar confiança i avisar al rival que hi havia més armes. Els barcelonistes van tindre en el seu aler Sergi Martínez el seu principal bastió (10 punts en aquest període), però es va començar a veure la maquinària del TAU començar a carburar amb la seua defensa agressiva i fulminants contraatacs, la qual cosa va despertar a una afició una miqueta endormiscada. Era un bon senyal, però encara hi havia treball per fer (49-55, min. 26).
Els blaugrana van recórrer a defensa en zona i es va tornar a veure al TAU Castelló una miqueta embossat en el joc posicional. Van haver de ser de nou els contraatacs els que van fer que el públic es tornara a encendre i que de nou es vera esperança en el lluminós al final d’aquest quart (55-59).
En l’últim i decisiu quart, les defenses fregaven la il·legalitat, tocava anar per totes i la veritat és que els culers se les veien i desitjaven per a encistellar. Mentrestant, en atac Williams intentava fer mal penetrant fins a la cuina, però es va portar dos capells seguits, així que va eixir Faner, qui amb un oportuníssim triple va aconseguir posar al seu equip a la fi per davant en el marcador (62-61, min. 34) i nou ‘subidón’ de decibels en el Ciutat.
El xoc estava summament igualat, en aquestes fases que cada pilota pesa per la seua responsabilitat i compte més la determinació i el cap fred. No era el dia ofensivament parlant de tots dos contendents, però almenys hi havia una bona notícia: els locals defensaven amb les dents i després de molts minuts continuaven sense estar en bonus.
Però la anotació continuava arribant amb comptagotes, per la qual cosa es va celebrar un 2+1 de Washburn a 1.41 del final com un gol en la final de la Champions. L’acció de l’americà va posar un il·lusionant 70-67, però els àrbitres van xiular una inoportuna falta tècnica a Faner. Va ser una successió de males notícies, ja que el Barça va anotar el tir lliure, el TAU Castelló va entrar en bonus, als blaugrana els quedava encara una falta sense tirs i damunt van igualar el xoc a 70 a 51 segons del final.
Després de dues possessions fallides pels dos equips quedaven només 20 segons i pilota per als locals. Els visitants van esgotar la seua última falta sense bonus a 6 segons del final i ara tocava tirar mà de la pissarra per a evitar la pròrroga. No es recordava tanta tensió en el Ciutat des de feia molt de temps.
No va haver-hi fortuna i ens vam anar al temps extra, que va començar amb nous atacs imprecisos en el bàndol local, mentre que l’FC Barcelona va ficar dos triples (70-76 a 2.58). Aquests dos llançaments eren un llast molt important, però un triple de Williams i unes canastres de Washburn van retornar l’esperança.
L’esclat de goig es va produir a 4 segons del final quan Sabonis va anotar un 2 més 1 que va posar el 83-81 per a rubricar la victòria més important de la temporada en un moment tan important. Un triomf d’aquests que van fer estimar tant aquest esport.
TAU CASTELLÓ (85): Faner (18), Washburn (17), Sabonis (15), Fuzaro (14), Juanjo García (7) –cinc inicial–; Williams (6), Bas, Gatell (6) i Javi Lucas. 16 faltes. Sense eliminats.
FCB BARCELONA (81): Figueras (5), Bolmaro (10), Aleix Font (16), Diagne (19), Martínez (17) –cinc inicial–; Màxim, David Font, Zizic (2), Rawson (5) i Fernández (4). 20 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: José María Terreros, Sara Peláez i José Javier Marqueta. Bona actuació en línies generals malgrat algunes decisions estranyes.
PARCIALS: 9-9, 14-19, 24-34, 33-40 (descans); 45-53, 55-59, 62-63, 70-70 (pròrroga) i 85-81 (final de la trobada)
INCIDÈNCIES: Gran ambient en el pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 2500 persones en les graderies. En el descans va tindre lloc la presentació dels equips de base del TAU Castelló. Va ser baixa en el conjunt local el capità Chema García.
