En el dia d’ahir dimecres es va albirar un tauró mort de tres metres amb seixanta centímetres en un dels espigons de la platja de Llevant de Santa Pola. Avui el servei de neteja d’Urbaser ho han traslladat a les seues instal·lacions, avisant a l’Institut d’Ecologia Litoral de la Generalitat Valenciana perquè li’l porten i facen les respectives anàlisis. L’esqual és una cañabota grisa de la cañabota . El que s’ha trobat a Santa Pola pesa uns dos-cents quilos i estava en la punta de l’espigó amb un cap verd entre la boca i la brànquia, es considera la possibilitat que un vaixell d’arrossegament ho haja arrossegat fins a l’espigó. De moment, es desconeix si la mort de l’esqual ha sigut natural o per altres causes.
En l’instant en el qual ho traslladen des del mar, en una llanxa pneumàtica, fins al camió d’Urbaser, amb l’ajuda d’una grua ho han ficat dins.
Pel que sembla aquesta espècie de tauró és solitària. Li la sol trobar en costes oceàniques i temperades, encara que també està present en el Mediterrani a profunditats d’uns 1800 metres, no obstant això, a la nit ascendeix a la superfície. No li la considera una espècie perillosa per a l’ésser humà i la seua dieta està composta de peixos, crustacis, cefalòpodes, ratlles, alguns mamífers marins podent arribar fins i tot a ser molt carronyers. Al principi, es va pensar que el tauró oposat mort a Santa Pola es tractava d’una tintorera o tauró blau, finalment pel continu albirament del Hexanchus Griseus en les costes Alacantines i per les seues característiques branquials, ja que presenta sis brànquies enfront dels seus parents més pròxims que tenen cinc, per aquest motiu, els experts han determinat que es tracta d’aquest tauró, que és el més primitiu de la seua espècie. Cada any es maten milions de taurons, a més de les captures accidentals, està la pràctica de pescar-los per a tallar-los les aletes dorsals i laterals, per a tirar-los al mar vius. En ser incapaços de respirar i nadar es queden en el fons del mar morint lentament. Aquestes aletes són molt cotitzades en el mercat asiàtic com la Xina, encara que no tinguen cap valor nutritiu, es paguen molt bé.
