Què vore en València esta setmana: el teatre més enllà de grans sales

Cada vegada són més les xicotetes sales que aposten per l’art a València. A banda dels grans noms com a espais d’oferta de renom i grans companyies, hi ha una aposta que creix de qualitat al teatre en València que resulta invisible per a molts valencians. “Què podem vore al teatre esta setmana a València?” En Actualitat Valenciana fem un llistat en la programació més interessant, per als adults i per als més contemporanis.

Hi han sales que fan una mescla diferent, que conjuga l’oferta gastronòmica i les cerveses amb la dramatització, la música en directe o el ball, com en Convent Carme o en La Fàbrica de hielo, que han tret una fórmula diferent i que agrada moltíssim als espectadors. Esta és l’oferta cultural a València per a este cap de setmana.

On vore teatre alternatiu a València

Espacio Inestable

• Què vore: Mi voz es un jarrón es una obra que es centra en com l’acte de parlar i escoltar-se, que al mateix temps, la veu que escoltem es converteix en la nostra pròpia veu i esta en una partitura de la qual som els intèrprets i els espectadors.
• Quan: el 31 de gener, el 1 i 2 de febrer a les 20:00h.
• On: Carrer d’Aparisi i Guijarro, 7.
• Què es Espacio Inestable: És un projecte artístic que sent, pensa i sua per les arts escèniques, per la qual cosa treballa en diferents línies la difusió, la reflexió i la investigació teatral, de manera que: programa teatre, dansa i uns altres contaminants enEspacio Inestable (sala d’exhibició); crea espectacles de teatre i dansa etiquetats com a avantguardistes, nous llenguatges o experimentació; edita una publicació xarxa escènica (abans acotacions en la Caja Negra); gestiona projectes artístics d’àmbit internacional; i escolta i parla amb tot aquell que vulga conversar sobre arts escèniques.

Teatre El Micalet

• Què vore: El Jardí de les Cireres es un clàssic d’Anton Txèkhov que narra la història d’una família de l’aristocràcia russa en hores baixes. Per fer front als deutes que arrosseguen, no els queda més remei que vendre la finca familiar que tant s’estimen. En versió de Manuel Molins, i amb direcció de Joan Peris, la Companyia Teatre Micalet va estrenar aquest muntatge en valencià la passada temporada, amb èxit entre el públic i la crítica, emportant-se el Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2019 al millor espectacle de teatre.
• Quan: del 29 de gener al 23 de febrer.
• On: Carrer de Guillem de Castro, 73.
• Què es Teatre el Micalet: Es un espai ben equipat, polivalent i proper que propicia la comunicació entre actors i espectadors. La Companyia Teatre Micalet desenvolupa una activitat com a Centre de Producció i Exhibició amb el suport d’un conveni de col.laboració amb la Conselleria de Cultura. L’activitat teatral estable desenvolupada consolida el Teatre Micalet com a referent de qualitat teatral per a la societat valenciana i es basa en la diversificació de la programació sense abandonar la línia de produccions pròpies, per a seguir oferint un teatre proper, de qualitat i en valencià.

Carme Teatre

• Què vore: ¡Play! Ua.la es un és una invitació al joc permanent, a posar en relació elements dispars sense un sentit concret per a explorar possibilitats creatives sense límits i acollir formes diverses i belles de la realitat que ens envolta cada dia. Play! és, també, un concert de tablemusic amb cançons compromeses i molt juganeres.
• Quan: Del 31 de gener fins al 02 de febrer.
• On: Carrer de Gregori Gea, 6.
• Què es Carme Teatre: És una sala de teatre contemporani que abans estava al centre de València i que es va haver de canviar a Gregori Grea. Ara continua en els seus 25 anys de trajectòria.

Sala Russafa

• Què vore: Esta semana es pot vore El Pacte, que narra un día històric. El dia en que tres forces polítiques s’uneixen per desbancar al partit que sempre ha guanyat les eleccións. Eixe dia comença el canvi. Toca triar el camí que pren el govern, escollir quina versió (de l’obra) es veu. I després, donar la cara enfront de la premsa. Què votaràn els asistents?
• Quan: del 30 de gener al 2 de febrer.
• On: Carrer de Dénia, 55.
• Què es la Sala Russafa: Naix en 2011, en ple Barri de Ruzafa, un barri d’arrelats hàbits culturals que portava més de trenta anys sense un teatre. El teatre en la seua disposició actual compta amb un aforament per a 178 persones (175 butaques i tres espais per a diversitat funcional), en el qual es programen peces dirigides al públic familiar, adult o escolar dins de diferents cicles, donant cabuda al teatre clàssic i contemporani i a qualsevol disciplina relacionada amb les AAEE i la Música.

Sala Ultramar

• Què vore: Todo Verde parla d’una dona. No té nom. Ningú la nomena. Porta massa temps en silenci. I, de sobte, les seues paraules flueixen com un riu. Imparables. Un riu del qual, ni tan sols ella, coneix la profunditat. Un riu en el qual realitat i ficció s’uniran de tal manera que serà impossible endevinar on acaba una i comença l’altra. Perquè per a arribar al cor de la veritat, abans, és necessari deformar-la. I en això, la heroïna, és una mestra.
• Quan: del 30 de gener al 2 de febrer.
• On: Carrer d’Alzira, 9.
• Què es Sala Ultramar: Naix amb la voluntat de veure complit el somni de molts valencians: Obrir les portes d’un Gran Teatre de l’Òpera Submergible, l’ús de la qual siga el de rafal per a les més íntimes i valentes celebracions artístiques.Un diminut gran teatre que siga al seu torn vaixell i port, drassana per al plor i jocós desballestament, torre guaita i fragata pirata, albatros sense vertigen i submarí de tresors abissals, platja per al desembarcament i capítol per a nàufrags de tots els pelatges.

Teatro Círculo

• Què vore: Era el Meu Carrer comença en Tania: “Era un carrer, el meu. Un carrer fosc, estret i familiar. Nosaltres vivíem en el desè pis del número 3 i els meus pares eren els porters de l’edifici. Un edifici estret, fosc i familiar. Des de la meua finestra mirava la ciutat amb els ulls de la xiqueta que vaig ser fa molt de temps. Com que no entenia moltes coses, vaig començar a imaginar-les. Els meus veïns es van convertir en personatges i l’ascensor, en un xicotet escenari. I mai he pogut oblidar aquell carrer, el meu primer territori. Fantàstic”.
• Quan: 30 de gener.
• On: Carrer Prudenci Alcón i Mateu, 2.
• Què es el Teatro Círculo: Actualment, compleix 25 anys, i és un centre de creació, producció teatral i exhibició de les arts vives contemporànies amb companyia estable, un laboratori, un taller d’entrenament i un espai d’acolliment de residències. Compta amb un equip artístic, amb col·laboradors en diferents àmbits, amb un espai que desitja intervindre en l’esfera pública generant obres i coneixement, en diàleg amb els artistes i la societat del nostre temps, i que es resisteix a ser etiquetat amb termes que evoquen l’existència de fronteres. La creació no té límits.

Teatro Escalante

• Què vore: Flou papagayo es un espectacle el que tres cossos, tres veus, s’uneixen en un circ on cada individu és imprescindible per a l’existència de l’altre. Tres artistes amb els seus respectius instruments musicals, aparells de circ i un abisme. Un cercle escènic minimalista que deixa espai a la metàfora i a la imaginació.Tres figures sensibles, divertides i emotives posen en evidència que l’art s’amaga en els instants xicotets, quotidians. Les emocions i el deliri per compartir són l’impuls d’aquest curiós viatge.
• Quan: Dia 30 de setembre a les 11.30 hores i dies 01 i 02 d’octubre a les 10.30 hores.
• On: C/ Les Barques, 15.
• Què es Teatro Escalante: El Teatre Escalante s’ha convertit en el principal punt de referència per a les famílies i centres escolars valencians, que participen assíduament del programa anual d’activitats. També ha sigut un element fonamental en el creixement i consolidació dels professionals valencians de les arts escèniques.A la fi de l’any 2016 un informe tècnic posa al descobert les greus deficiències estructurals de l’edifici històric que havia acollit el Teatre Escalante i la Diputació de València decideix abandonar-lo un any més tard. La institució segueix compromesa amb el projecte artístic però es veu obligada a iniciar un període itinerant per diferents teatres de la ciutat amb el nom d’Escalante Nómada fins a trobar una nova seu estable.

Sales culturals a València

Sala Matisse

• Què vore: La Sala Matisse té una programació molt variada de música en directe, ball i teatre. Per exemple, esta setmana hi ha cada dia una sessió de música diferent: el dimarts una JAM SESSION amb Víctor Martínez i THE BLUES CORNER, el dimecres PIANOKE BAR (una mescla de Karaoke en piano en directe) i SCHUBERTIADA, el dijous THE JAMAICAN SESSIONS, el divendres l’ ORQUESTA DE SALSA PUERTO MANCINI i la CUBAN PARTY, i el dissabte, la mítica KARINA, en motiu del 50 aniversari d’un dels èxits més importants de la cantant Las Flechas del Amor.Però el que ens ocupa es la seua oferta dramàtica. El dimecres també podem disfrutar de LA BRÚJULA, una obra de teatre i improvisació musical.
• On: Carrer de Campoamor, 60.
• Què es la Matisse Club: Matisse va nàixer amb el propòsit de secundar i difondre l’art i la cultura, oferint una gran varietat d’esdeveniments: exposicions, tertúlies, concerts…Després de vint-i-dos anys de reeixida trajectòria, els seus fundadors van decidir cedir el testimoni, el qual ha sigut pres, des de fa diversos mesos, per un grup d’amics, músics i melòmans.Fruit d’aquest canvi de rumb, Sala Matisse passa a dir-se MATISSE CLUB, amb renovada imatge i escenografia. La programació, de gran qualitat i eclèctica en gèneres i formats, es fundeix en un ambient d’escolta i celebració cap a la música.

Hi han altres sales culturals a València però no les citem perquè esta setmana no fan teatre.