Igual que les joguines bèl·liques en el passat, els videojocs de caràcter “violent” (com les sagues Call of Duty i Battlefield) han estat acusats de fomentar la violència i, en última instància, de ser els causants d’alguns dels tirotejos i matances que han succeït als Estats Units en els últims anys.
El mateix president estatunidenc, Donald Trump, es referia recentment al que ell creu que és una mala influència per als més joves, afirmant que els dessensibilitza enfront de la violència. Fins i tot ha arribat a parlar de “glorificació de la violència” realitzada a través dels “horribles” videojocs.
No obstant això, les paraules de Trump i de d’altres detractors dels videojocs violents no se sustenten en cap dada real i contrastable, i així ho ha argumentat la cadena televisiva nord-americana NBC en un breu fact–checking en vídeo presentat per Jane Timm, tota una especialista en contrastar fets.
Timm afirma que diversos psicòlegs criminalistes li han confirmat que cap estudi ha pogut trobar una relació directa entre la suposada insensibilització davant la violència provocada pels videojocs, i els assassinats massius que s’han produït en els últims anys als Estats Units.
Referència fins i tot que el que realment impacta d’un videojoc i, per tant, pot deixar alguna petjada psicològica, és l’experiència d’ús, però no el contingut. I posa com a exemple Tetris, un joc aparentment innocu, però que segons un dels psicòlegs entrevistats per a la realització de fact–checking, va provocar reaccions en els jugadors al perdre partides.
Qui no ha donat un cop en una taula quan no li ha sortit el que volia en el joc? Ens converteix això en violents? No ho ha fet ningú practicant cap esport?
La conclusió a la qual arriba Timm i, per extensió, l’NBC, és que les acusacions d’instigació d’assassinats que s’han abocat sobre els videojocs, fins i tot els que són de contingut violent, són falses.
