“La terra” per Marc Boscà

Marc Boscà escriu un article sobre la territorialitat valenciana com a clau de la pèrdua de vot de Compromís.

Ja són les dues de la matinada i em gite amb la impaciència de qui no sap què hi haurà quan s’alce. M’aixeque vora les huit i, per poc, no ens n’eixim. Supose que aquest sentiment de nervis a flor de pell, la darrera nit de dissabte, déu haver estat comú a tots els valencians conscients d’allò que, per manca de tres diputats, es podria haver perdut.

Els vents d’Almansa, si bé per ara, s’han capgirat de Llevant i una nova oportunitat se’ns dóna de la mà dels electors i d’Hondt no ja per acomplir amb els ítems més prosaics de la gestió ben feta – que també – sinó per tindre un govern identitàriament, simbòlicament i socialment valencià. Podríem fer un balanç d’errors i victòries de la IX Legislatura i reflexionar a pleret perquè l’únic partit valencià ha perdut dos diputats.

No comentaré el somriure forçat d’Oltra, pintant la cigonya, ni la manca d’autocrítica i exigència de dimissions a Compromís. Tanmateix, sí crec necessari fer un raonament sense pressa del perquè de la derrota, doncs no deixa de ser una derrota quedar en quart lloc i perdre vots respecte als passats comicis. Aquest perquè, clau, o com li vulgueu dir, pense que no és més que la constatació, per part dels electors, de la inexistència de la terra. La terra, el territori, l’espai, no són sinó conceptes que fa més de mig segle Braudel i el seu deixeble Le Goff intentaren reaprofitar, en benefici de la corrent funcionalista o estructuralista, per establir un escenari històric d’esdeveniments de llarga durada, sense individualitats.

Així, durant els darrers quatre anys, hem vist com els socialistes han apostat per la modernització – quedeu-vos (vist on s’ha arribat) amb l’eufemisme – de les diputacions mentre que Compromís ha optat per una llei de comarcalització buida per no dir buidada. Per corroborar-ho tots recordarem la lectura en Corts de l’avantprojecte, el qual << no té com a objectiu desenvolupar un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials dotades d’òrgans >>; malgrat que, efectivament, reconeix que les províncies << són un element desvertebrador i desnaturalitzador de la identitat valenciana >>. Ni l’espanyol tan ben parlat d’Oltra pels carrers del Carme ni aquells Acords del Prado de Baldoví – encara no sé ben bé amb qui – aconseguiren el dia de les eleccions engalanar de valencianitat una coalició de socioliberals – no m’atreviré a anomenar-los progressistes – evaporada en les boirines d’un escenari històric nostre, perquè és al què els valencians hi vivim però, que no ens pertany.

En estos temps en què tant es parla d’ampliar la base per començar hauríem de preguntar-nos si ens trobem sobre un sòl sobre el qual puguem, almenys, aixecar un pilar. I el sòl del Sharq, com ja sabeu, no ressalta per ser pròdig. Assumir les províncies, lleis que impedixen noves divisions, manca de voluntat popular, escassa ambició política i deute són alguns dels fruits que dóna esta València de hui trencada per un provincialisme del què és aliena. Compromís – i qualsevol opció valenciana – té el mèrit de ser el representant d’un poble trossejat per les mancomunitats, les DTH de Soler i les diputacions de Burgos i que, encara aixina, vota València.

Els taronges, sinó volen perdre-la hauran de valdre’s, de forma necessària, del Títol VIII de l’Estatut i, més en concret, dels Articles 63 en els seus punts: 3. La Generalitat i els ens locals poden crear òrgans de cooperació, amb composició bilateral o multilateral, d’àmbit general o sectorial, en aquelles matèries en què exitisca competències compartides, amb fins de coordinació i cooperació segons els casos. 4. La legislació de les Corts fomentarà la creació de figures associatives entre les administracions públiques per a millorar la gestió dels interessos comuns i per a garantir l’eficàcia en la prestació de servicis. I de l’article 65 en el seu punt tercer: << Les àrees metropolitanes i les agrupacions de comarques seran regulades per Llei de Les Corts aprovada també per majoria de dos terços, després de ser consultades les entitats locals afectades >>.

L’exigència per a la coalició valenciana, de voler sobreviure a un nou embat de la dreta, ha de ser, ineludiblement, l’articulació territorial del País Valencià a canvi de permetre al virrei del socialisme –es senten rialles de fons – espanyol tornar a governar. I de governacions marxa la cosa. Si utilitzar les comarques per apel·lar al sector valencianista del PP – amagat i tan ben amagat que qualsevol diria que no existix – no funcionà en la passada legislatura per què no proposar-los a ells, a Lo Rat Penat, la RACV i veges tu a saber si també a VOX la tornada a les governacions de l’antic Regne? No estic parlant en broma puix de quina forma pot ser més valencià el nostre país sinó amb les seues pròpies divisions? Superada la idea comarcal de Compromís de << crear comarques als Ports, l’Alt Millars o al Racó d’Ademús on no hi ha quasi població [i que] no funcionarien massa >>, segons el professor de Geografia de la Universitat de València Joan Carles Membrado, sorgix la idea d’establir el règim jurídic de l’òrgan de govern i administració en les governacions de quarter i regular la transició de les diputacions provincials ençà aquestes; una denominació que entronca amb la que tenien els districtes de recaptació del Regne de València i que, reformulada, s’assimilaria a les antigues sots-governacions.

Es tracta de reprendre, per tant, la divisió política i administrativa que va ésser vigent a València fins als Decrets de Nova Planta. Com fer-ho? Sempre en el marc del que establix l’article 141.2 de la Constitució, la Llei de Quarters proposada abordaria el tractament de la província únicament amb relació al procés de substitució del seu òrgan de govern, la diputació provincial, per la governació de quarter, i no afectarà, per tant, les altres naturaleses que la mateixa Constitució atribuïx a la província: circumscripció electoral per a les eleccions generals i divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat.

Inicialment es constituiran quatre quarters que equivaldran a les actuals províncies: València, Castelló i Alacant. Posteriorment les comarques de l’Alt Palància i la Plana Baixa es segregaran del quarter de Castelló, ara quarter dellà Uixó, formant un quarter provisional de València-Nord i després dels canvis dels límits provincials per part del Govern d’Espanya s’uniran al quarter de València. A continuació el quarter d’Alacant es dividirà en el quarter d’Oriola (Baix Segura, Baix Vinalopó, Vinalopó Mitjà i l’Alacantí) i en el quarter provisional d’Alacant-Nord (les comarques restants del nord de l’actual província d’Alacant.Després les comarques de la Vall de Cofrents-Aiora, la Canal de Navarrés, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Safor, la Vall d’Albaida i la Costera es separaran del quarter de València per donar lloc al quarter provisional de València-Sud, el qual, després de l’eliminació dels antics límits provincials entre les anteriors províncies de València i Alacant, s’unirà al quarter d’Alacant-Nord per a esdevenir el quarter dellà Xúquer; recuperant, d’aquesta manera, els noms propis de les divisions administratives valencianes alhora que donaríem una resposta tradicionalista i genuïnament valenciana a l’actual problema social, identitari, administratiu i econòmic de les comarques centrals.

Així el mapa de quarters del País Valencià es constituirà, de nord a sud, en:

Quarter dellà Uixó amb capital a Castelló de la Plana.

Quarter de València amb capital a València.

Quarter dellà Xúquer amb capital a Xàtiva.

Quarter d’Oriola amb capital a Alacant.

Aquesta proposta regula els quarters conferint-los una doble naturalesa, com a divisió territorial o quartera en què s’organitzarien els serveis de la Generalitat, d’una banda, i com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, establir el règim jurídic de l’òrgan de govern i administració del quarter, denominat governació de quarter, i regular la transició de les diputacions provincials a les noves governacions de quarter. Ressuscitar, en definitiva, el marc territorial del Regne, del passat, per singularitzar i fer viu el nostre present.

Serà una bona manera de descobrir fins quin punt l’interessa el Regne de València a la dreta des d’una perspectiva historicista i essencialista, de fet, aquella a la què constantment s’adrecen.Davant un mapa comarcal nebulós i intocable se’m venen a la ment les paraules d’Andrés Boix, professor de Dret de la Universitat de València << estalviar el conflicte de dissenyar un mapa també implica abandonar la reflexió sobre un territorial>>.

Recorde que a més del PP, el PSOE també fou partícip de sumar traves a l’Estatut el 2006 per tal d’impedir la seua Reforma. Són seixanta-cinc diputats, senyors de Compromís. No els aconseguiran demà, tal vegada mai, però planten cara i demostren que aquesta vegada, a banda de gestionar, també assumiran el mandat del poble valencià i es mostraran proclius a fer-lo efectiu. Sense caure una altra vegada en el mirall de la més hipòcrita de les victòries, què no és sinó la de celebrar que no s’ha guanyat res.

Marc Boscà.

Publicitat