sábado, 20 abril 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

[:es]Varios terremotos de 4,3 y 4,2 sacuden Granada durante la noche[:ca]Diversos terratrémols de 4,3 i 4,2 sacsegen Granada durant la nit[:]

Los granadinos han salido a la calle ignorando el toque de queda ante el temor de que puedan producirse nuevos temblores.

[:es] Granada está sufriendo una noche de terror con terremotos intermitentes que han oscilado hasta el cierre de esta redacción entre los 2,7 y 4,3 grados  en la escala de Richter. Los seísmos de este martes por la noche han tenido su epicentro en Santa Fe, Atarfe y Cúllar Vega.
La Junta ha activado el nivel de preemergencia. Lo preocupante es que no es el primer terremoto que sufre Granada en la última semana, sino que van más de 150 desde el mes de diciembre y sus habitantes no saben cuándo podrán sentirse seguros.

Una cadena de terremotos desde diciembre

Según el Instituto Geológico Nacional, desde principios de diciembre de 2020 se están registrando una serie de terremotos superficiales al noroeste de la ciudad de Granada, en el entorno de las localidades de Atarfe, Pinos Puente y Santa Fe. Se trata de terremotos superficiales, con una profundidad menor de 10 km, de magnitudes mayoritariamente menores de 2,5.
El terremoto principal de magnitud Mw 4,4 del 23/01/2021 ha sido sentido con una intensidad máxima de V-VI en Atarfe, indicando con ello que en la mayor parte de la localidad el movimiento del suelo fue de intensidad V y en una zona muy concreta fue VI. El IGN ha recibido unos 6400 cuestionarios a través de la página web y aplicación móvil del IGN desde entonces. Hasta el momento se han registrado algunos daños no estructurales, como grietas en el enlucido, además de numerosas caídas de objetos en varias construcciones dentro de la zona epicentral. Los edificios con daños más generalizados (los correspondientes a intensidad VI) se encuentran muy localizados en la zona del Instituto de Educación Secundaria Vega de Atarfe, que era una antigua laguna (“Charca de la Rana”), posteriormente rellenada para su urbanización. Este hecho podría explicar que los daños sean mayores aquí que en el resto de Atarfe. Los mayores daños observados en Atarfe han sido la caída de falsos techos, caída de azulejos y fisuras en los encuentros entre el sistema estructural (pórticos de hormigón) y los cerramientos exteriores o las divisiones interiores. Además de los daños en los edificios, los efectos observados en otros elementos, como son la caída de objetos (libros, vajillas, etc.) o la dificultad de algunas personas por mantener el equilibrio, son también coherentes con la intensidad V-VI. En la provincia de Granada han ocurrido importantes terremotos a lo largo de la historia, siendo la cuenca de Granada la más activa sísmicamente. El más antiguo del que se tiene constancia ocurrió en 1431 al sur de Granada que tuvo una intensidad macrosísmica de VIII-IX produciendo grandes daños en la Alhambra y el más virulento el de 1884 en Arenas del Rey, que alcanzó una intensidad de IX-X produciendo 839 víctimas mortales. También destacan los terremotos de 1531 en la cuenca de Baza con intensidad VIII-IX y el de 1804 en la cuenca de Dalías con intensidad VIII-IX, que produjo gran destrucción en Dalias, Berja y Roquetas y 407 víctimas. En el entorno de los actuales epicentros, enmarcados dentro de la cuenca de Granada, en época pre-instrumental destacan con intensidad máxima de VIII la serie sísmica de 1806-1807 en Pinos Puente y el terremoto de 1911 en Santa Fe, y con intensidad máxima de VII el terremoto de 1918 en Atarfe (Figura 10b). Más recientemente, ya en época instrumental, el mayor terremoto superficial ha sido de magnitud 5,0 en 1956 en Purchil con intensidad máxima VII-VIII. Cabe destacar también los terremotos de Atarfe y Santa Fe de 1986 y 1996 respectivamente, ambos de magnitud entorno a 4,0 e intensidad máxima de V. No obstante, los mayores terremotos de la época instrumental han sido los de tipo profundo de Granada de magnitud 7,8 en 1954 y de Mw 6,3 en 2010, los cuales debido a su profundidad no produjeron daños. [:ca] Granada està patint una nit de terror amb terratrémols intermitents que han oscil·lat fins al tancament d’aquesta redacció entre els 2,7 i 4,3 graus  en l’escala de Richter. Els sismes d’aquest dimarts a la nit han tingut el seu epicentre en Santa Fe, Atarfe i Cúllar Vega.
La Junta ha activat el nivell de preemergència. El preocupant és que no és el primer terratrémol que pateix Granada en l’última setmana, sinó que van més de 150 des del mes de desembre i els seus habitants no saben quan podran sentir-se segurs.

Una cadena de terratrémols des de desembre

Segons l’Institut Geològic Nacional, des de principis de desembre de 2020 s’estan registrant una sèrie de terratrémols superficials al nord-oest de la ciutat de Granada, a l’entorn de les localitats de Atarfe, Pins Puente i Santa Fe. Es tracta de terratrémols superficials, amb una profunditat menor de 10 km, de magnituds majoritàriament menors de 2,5.
El terratrémol principal de magnitud Mw 4,4 del 23/01/2021 ha sigut sentit amb una intensitat màxima de V-VI en Atarfe, indicant amb això que en la major part de la localitat el moviment del sòl va ser d’intensitat V i en una zona molt concreta va ser VI. L’IGN ha rebut uns 6400 qüestionaris a través de la pàgina web i aplicació mòbil de l’IGN des de llavors. Fins al moment s’han registrat alguns danys no estructurals, com a clivelles en l’arrebossat, a més de nombroses caigudes d’objectes en diverses construccions dins de la zona epicentral. Els edificis amb danys més generalitzats (els corresponents a intensitat VI) es troben molt localitzats en la zona de l’Institut d’Educació Secundària Vega de Atarfe, que era una antiga llacuna (“Tolla de la Granota”), posteriorment emplenada per a la seua urbanització. Aquest fet podria explicar que els danys siguen majors ací que en la resta de Atarfe. Els majors danys observats en Atarfe han sigut la caiguda de falsos sostres, caiguda de taulells i fissures en les trobades entre el sistema estructural (pòrtics de formigó) i els tancaments exteriors o les divisions interiors. A més dels danys en els edificis, els efectes observats en altres elements, com són la caiguda d’objectes (llibres, vaixelles, etc.) o la dificultat d’algunes persones per mantindre l’equilibri, són també coherents amb la intensitat V-VI. A la província de Granada han ocorregut importants terratrémols al llarg de la història, sent la conca de Granada la més activa sísmicamente. El més antic del que es té constància va ocórrer en 1431 al sud de Granada que va tindre una intensitat macrosísmica de VIII-IX produint grans danys a l’Alhambra i el més virulent el de 1884 en Arenas del Rei, que va aconseguir una intensitat d’IX-X produint 839 víctimes mortals. També destaquen els terratrémols de 1531 en la conca de Basa amb intensitat VIII-IX i el de 1804 en la conca de Dalías amb intensitat VIII-IX, que va produir gran destrucció en Dalias, Berja i Roquetas i 407 víctimes. A l’entorn dels actuals epicentres, emmarcats dins de la conca de Granada, en època pre-instrumental destaquen amb intensitat màxima de VIII la sèrie sísmica de 1806-1807 en Pins Puente i el terratrémol de 1911 en Santa Fe, i amb intensitat màxima de VII el terratrémol de 1918 en Atarfe (Figura 10b). Més recentment, ja en època instrumental, el major terratrémol superficial ha sigut de magnitud 5,0 en 1956 en Purchil amb intensitat màxima VII-VIII. Cal destacar també els terratrémols de Atarfe i Santa Fe de 1986 i 1996 respectivament, tots dos de magnitud entorn a 4,0 i intensitat màxima de V. No obstant això, els majors terratrémols de l’època instrumental han sigut els de tipus profund de Granada de magnitud 7,8 en 1954 i de Mw 6,3 en 2010, els quals a causa de la seua profunditat no van produir danys. [:]

Últimas noticias

Contenido relacionado