13.9 C
Valencia

Els tests ràpids que van arribar a Espanya no són fiables

- Publicitat -AVL
- Publicitat -

La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses recomana no usar els tests ràpids. Sanitat al·lega que la baixa sensibilitat es correspon amb una partida
Serioses dubtes sobre els tests ràpids per a detectar el coronavirus que Espanya va comprar a la Xina i que ha començat a distribuir esta setmana. La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc) s’ha posicionat en contra del seu ús en un document enviat a les autoritats sanitàries. El Ministeri de Sanitat ha confirmat que les proves ràpides tenen greus problemes de sensibilitat i especificitat, però ha dit que els resultats de les anàlisis es corresponen amb una particular partida entregada en la Comunitat de Madrid i que la mateixa serà retirada.

El Govern de Pedro Sánchez va anunciar el cap de setmana l’arribada imminent de 640.000 test ràpids de Covid-19 comprats a la Xina i Corea del Sud. Les anàlisis de precisió es van fer sobre les proves fabricades per l’empresa xinesa Bioeasy, segons el document de posicionament de Seimc al qual ha tingut accés El País, diari que al seu torn xifra en 340.000 la quantitat de proves no fiables que estan en territori espanyol. Espanya ha comprat a la Xina material sanitari per valor de 432 milions d’euros, entre proves, respiradors, màscares i guants, que se subministraran entre març i abril.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va informar este dimecres de les compres realitzades a la Xina per a afrontar la pandèmia del nou coronavirus, i va assenyalar que els tests ràpids s’han aconseguit amb dos proveïdors. La factura per 432 milions inclou més tests ràpids dels 640.000 que s’han començat a repartir. En total, Espanya va comprar a la Xina 5,5 milions de proves per a aconseguir diagnòstics de coronavirus en 10 o 15 minuts. “El subministrament es farà de manera escalonada, setmanalment. A la fi d’esta setmana es farà un primer lliurament important d’estos productes”, va afegir Illa.

No obstant això, respecte als tests ràpids de Bioeasy, l’Institut de Salut Carles III –al qual Seimc va enviar el seu document de posicionament– “ha detectat una sensibilitat que no es correspon amb el que s’estableix en la fitxa tècnica”, en declaracions d’un portaveu de Sanitat al citat periòdic a última hora del dimecres. La societat científica adverteix que estos tests “indiquen una sensibilitat inferior al 30%”, quan segons els experts haurien de superar el 80%. “Actualment la PCR [el mètode usat fins ara] continua sent la prova d’elecció per al processament d’un elevat nombre de mostres”, diu Seimc.

- Publicitat -

La societat de microbiòlegs d’Espanya ha explicat en l’escrit que estan “pendents de ser avaluats” altres mètodes de proves ràpides, però que els resultats dels tests de Bioeasy “impediran la seua introducció en rutina”. “Necessitem proves ràpides amb una elevada sensibilitat”, afig el document. Un microbiòleg implicat en les anàlisis va ser molt més taxativa: “Amb aqueix valor no té sentit usar estes proves”.

Dubtes sobre els tests ràpids
Hi ha opinions crítiques sobre les proves tan ràpides com tradicionals de coronavirus. Nature, en un article sobre la proliferació de tècniques per a diagnosticar el Covid-19 publicat el 23 de març, va explicar que ni les tecnologies d’immunoassaig (com els tests ràpids en qüestió) ni les de PCR són ideals. “Les proves de PCR són altament precises i es poden desenvolupar a gran velocitat, però són complexes d’usar i lentes per a donar un resultat. Els immunoassajos són menys precisos i tarden més a desenvolupar-se, però són fàcils d’usar i ofereixen resultats en 20-60 minuts”, diu la revista científica.

- Publicitat -

La Foundation for Innovative New Diagnostics (FIND) –que té les proves de Bioeasy en la seua web compilatoria dels tests de Covid-19 disponibles en el mercat– adverteix en aqueix mateix article que les proves ràpides “tendeixen a no ser definitives” i assenyala que “aqueix és el desafiament més gran amb els immunoassajos”. El metge xinés resident a Alemanya, Hui He-Gehr, en una entrevista amb Frankfurter Allgemeine, també va afirmar que estos tests “no són de confiança” i tampoc ho és la prova estàndard, per la qual cosa en general molts pacients “no són detectats” mitjançant un sol mecanisme.

“Una combinació de múltiples proves i l’ús d’imatges de tomografia computada (TAC), que generalment confirmen el mal pulmonar abans de les proves, sembla millor”, ha afegit el metge. Els falsos negatius han sigut habituals en les PCR, les proves que s’havien fet abans de la implantació dels tests ràpids. Exemple d’això és el cas de la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que primer va donar negatiu i en una segona prova positiu, ambdues utilitzant la tècnica molecular PCR. Mostres mal extretes solen ser el major escull en esta mena de proves, els resultats de les quals demoren diverses hores.

L’emergència sanitària implica haver d’aprendre lliçons difícils sobre la marxa. Els tests ràpids comprats per a alleujar la crisi als hospitals són de poc fiar. El portaveu de Seimc, Julio García Rodríguez, precisa que estes proves ràpides “no són els més aconsellables per a fer el diagnòstic d’una infecció de només tres dies d’evolució”, en declaracions recollides per RTVE. I afig: “La nostra obligació sempre és, davant el nou que provarem, fer una prova per a comprovar-ho realment, perquè una cosa és el que està escrit en un paper i una altra cosa és la vida real”.

: Valencià

- Publicitat -
- Advertisement -
- Publicitat -Apunt

Segueix-nos

13,663FansLike
978FollowersFollow
2,458FollowersFollow

També és notícia

- Publicitat -CJCV
- Publicitat -Plataforma
- Publicitat -Apunt

Notícies relacionades

- Advertisement -

: Valencià