Vendre estos tests ràpids d’anticossos en les farmàcies, a les portes de Nadal, pot confondre a la població i fer que es relaxen les mesures preventives en la lluita contra el coronavirus.
Per això, des del Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS) i la Societat Espanyola de Tècnics Superiors Sanitaris (SETSS) considerem que esta mesura, en comptes de ser una arma més de coneixement de la malaltia, es pot convertir en un perill de cara a les pròximes celebracions, ja que estes proves ràpides de detecció d’anticossos per a autodiagnòstic no han de ser utilitzades per a diagnosticar infecció activa per SARS-CoV-2.
Per a José Joaquín Durán, president de SETSS: “Estes proves no serveixen per a fer garbellats poblacionals i el resultat positiu de les mateixes pot generar una certa sensació de seguretat entre les persones, ja que poden pensar que són immunes a la malaltia”.
A més, la interpretació dels resultats és una cosa que hauria de realitzar-se per professionals formats, capacitats i habilitats per a això. En el cas de les oficines de farmàcia, entenem que no tots els que treballen en elles, poden fer-ho de forma cent per cent segura al no tindre la formació habilitant.
Creiem, per tant, que són una eina més de coneixement sobre el coronavirus, però no la panacea per a posar-li fre a l’avanç d’esta malaltia i menys, creant confusió entre la població en estos dies de possibles reunions familiars i socials.
D’altra banda, també considerem que després de la petició de diverses Comunitats Autònomes (al Ministeri de Sanitat) per a l’autorització de proves ràpides d’antígens en farmàcies, hem de ser contundents: estos tests ràpids d’antígens no s’han de realitzar en estos espais públics.
La xarxa de farmàcies al nostre país és enorme, però això no és excusa perquè s’autoritze a realitzar els tests d’antígens allí. Estos establiments comercials no compleixen, en un elevat percentatge, amb les mesures de bioseguretat imprescindibles per a no posar en joc la transmissió de la malaltia en la farmàcia.
Estes proves diagnòstiques han de realitzar-se en laboratoris on si es compleixen amb totes les mesures adequades com, per exemple, les campanes de bioseguretat. I per descomptat, els professionals que han de realitzar-les, han de ser els Tècnics Superiors en Laboratori Clínic i Biomèdic, personal format expressament per a este treball.
Per a Francisco Javier Montero, Secretari General de SIETeSS: “No es pot jugar amb la salut d’esta manera. En les proves d’antígens, en la seua realització, es desprenen aerosols que poden fer que es contagien clients que acudisquen a la farmàcia. És un despropòsit”.
D’esta manera, concloem instant les autoritats sanitàries que no autoritzen esta mesura i deriven estes proves als laboratoris o, si es fan en Atenció Primària, dotant als centres d’estos professionals sanitaris formats, capacitats i habilitats per a això.
I, els rastrejos?
Des de SETSS i SIETeSS ens sorgeix este dubte tan important: on es reflecteixen els resultats d’estes proves que es realitzen en les farmàcies?
La importància de la realització de proves de COVID-19 no sols radica en això; també en la capacitat del Sistema Nacional de Salut a poder tindre les dades i, mitjançant rastrejadors, fer tallafocs a la malaltia.
La figura del Tècnic Superior en Documentació i Administració Sanitàries és clau com a rastrejadors. Ells són els únics que poden, amb la seua formació, capacitació i habilitació, fer les funcions de rastreig d’una forma completament eficaç.
Però és que, si les proves es realitzen en llocs que no estan connectats amb els programes sanitaris, mai es podrà tindre accés a la informació tan rellevant.
Per tant, creiem que les farmàcies no estan preparades per a ser “base d’operacions” en este sentit.
