El president del Parlament català, Roger Torrent, ha advocat per un “futur per construir junts” amb motiu de l’acte de celebració del 600 aniversari del naixement de la Generalitat Valenciana, celebrat a Alacant.
Torrent (ERC) ha participat en aquesta commemoració organitzada per la Universitat d’Alacant amb la col·laboració d’altres universitats públiques valencianes i institucions, la principal Els Corts Valencianes, que el seu president, Enric Morera (Compromís), també ha sigut protagonista, al costat de l’alcalde alacantí, Luis Barcala (PP).
En unes breus declaracions abans de començar l’homenatge als sis segles de Generalitat Valenciana en el saló Felipe II de l’alacantí castell de Santa Bàrbara, Torrent s’ha referit únicament a l’acte històric i davant els periodistes ha refusat respondre a qüestions d’actualitat.
En aquest context, el president del Parlament català ha reivindicat el “passat comú i molt potent dels diferents territoris i diferents països en un context mediterrani de molta potencialitat en el seu moment”. Ha continuat que “600 anys després també hi ha moltes coses en comú” i ha defensat “incentivar i enriquir les relacions entre els Parlaments (català i valencià) i el conjunt dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó”.
“No solament tenim un passat gloriós i comú sinó que segur molts projectes de futur comú també”, ha insistit Torrent, qui en el seu discurs davant autoritats i acadèmics ha subratllat que el repàs de la història permet conèixer millor el present, i ha afegit que l’ocorregut fa segles “inspira per a solucions polítiques” a conflictes actuals, que s’han de defensar mitjançant el “diàleg”. S’ha referit a les “relacions entre el País Valencià i Catalunya”, “dos pobles veïns” que comparteixen molts reptes i interessos.
Per la seua banda, el president dels Corts Valencianes, Enric Morera, ha rememorat el “passat gloriós de l’antic Regne de València”, que en 1418 amb Alfonso El Magnànim va crear la institució de la Generalitat Valenciana amb una finalitat fiscal i financera, encara que amb el pas del temps va adquirir un caire netament polític.
S’ha referit a aquesta circumstància per a apuntar que, 600 anys més tard, la Comunitat pateix “el problema de la infrafinanciación”, que “margina i perjudica” al territori valencià i ha repetit aquesta idea amb l’argument que el minvament de recursos vulnera l’article 2 de la Constitució Espanyola, que atén el principi de la igualtat dels espanyols.
Ha agraït a Torrent la seua participació en l’acte -“és un gran honor tenir al president del Parlament de Catalunya”- i ha comentat que la seua presència s’emmarca dins d’una “normalitat absoluta”, igual que durant els últims dies han estat autoritats d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, inclosos Sardenya i Sicília. També ha pres la paraula la consellera de Cultura, Pariticipació i Esports del Govern de les Illes Balears, Francesca Tur, qui ha reivindicat el passat comú d’aquests territoris.
Abans de començar l’acte, l’alcalde alacantí, el popular Luis Barcala, ha “imposat” la presència de les banderes d’Espanya, la Comunitat Valenciana i de la ciutat en la tarima dels conferenciants, segons han assenyalat fonts del consistori, ja que els organitzadors no tenien previst situar ensenya alguna en aqueix espai.
Barcala ha defensat en el seu discurs l’Espanya autonòmica i la Constitució i, davant el president dels Corts, ha reclamat traslladar a Alacant i Castelló més institucions autonòmiques ja que, a dia d’avui, solament hi ha una radicada en la ciutat alacantina: el Síndic de Greuges, la qual cosa “no és suficient”. “La presència d’institucions autonòmiques a Alacant ha de créixer, precisament, perquè és important consolidar el sentit de pertinença dels alacantins” al territori valencià, ha dit Barcala abans de defensar “aqueixa ‘vertebració autonòmica’ de la qual tant es parla i de la qual tan poc es fa”.
L’acte ha servit per a tancar el congrés titulat ‘La Veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana” que s’ha desenvolupat del 21 al 28 d’aquest mes a València, Morella (Castelló) i Alacant amb l’aportació de docents, investigadors i catedràtics, i dirigit per l’historiador de la Universitat d’Alacant, Antoni Furió.
