Totes les rames deurien ser importants per a l’arbre

Una llengua, igual que qualsevol cosa que ens envolta i ens constitueix com a éssers humans té un origen, un procés de creixement i, més tard o més prompte, el seu fi.

544

Les llengües naixen amb el contacte amb individus o llocs inèdits que creen la necessitat d‘una nova comunicació bé mitjançant la forma en la qual el nou parlant adquireix una llengua nova, lo que fa que per l’accent, zona on es trasllade la llengua, o la malinterpretació de les paraules es desenvolupen llengües i dialectes, també pot ser a causa de la necesitat de definir alguna cosa que sols es troba a eixe lloc i que per tant, no ha sigut encara definida. A més, aquestes poden sorgir a causa dels canvis sociopolítics com és el cas de l’orige i permanència de la nostra llengua.

Al llarg del temps, les llengües també sofreixen canvis, modificacions que esdevenen a causa de la creació de noves paraules per a designar nous objectes o situacions. En qualsevol àmbit naixen nous vocables, paraules més comunes, ja que estan per tot arreu i paraules més concretes que es mantenen per a usos específícs com puguen ser esports físics com les que utilitzen els jugadors de raspall o el vocabulari específic d’una activitat mental com el Pòquer, on les paraules han sigut creades per a eixe fi concret. També, les variacions poden ser causa dels canvis produïts en la societat, noves generacions, etc. I com tot, aquestes també desaparéixen. Deixen d’existir quan ja no es troba el motiu que la feu crear-se. Moren els parlants, mor la llengua. La globalització es altra de les causes, ja que cada volta tendim més a generalitzar, a unir punts en comú restant importància a les minories. Les excepcions, les menudes però riques cultures, deixen de tindre prestigi enfront a les tendències comunes cada volta més esteses arreu del món.

En el cas de la Llengua Valenciana que va tenir com a segle de màxim esplendor lingüístic el segle XV, va poder sorgir i establir-se com a llengua oficial a causa del canvi social de l’època que la feu ser part clau de la cultura del moment. Però amb els canvis socials, la seua posició va canviar fins a tornar a ser reprimida pels canvis d’origen polític i religiós que esdevingueren segles després. Tanmateix, no sols els canvis socials d’aquest tipus són a dia de hui els causants de cada vegada més el desús de les llengües minoritàries com el valencià. Sinó que com ja s’ha nomenat abans, la inclinació social dels nostres temps per globalitzar les nacions dificulta la permanència i per tant, impedeix l’avanç de les llengües minoritàries. És per això que s’han creat algunes associacions en defensa de la Llengua Valenciana per tal de donar-li visibilitat i lluitar contra la restringió d’ús que amb el temps podria ferla desaparéixer. Associacions com ‘Sempre teua. La teua llengua’, són creades per a defendre l’ús del valencià en tots els àmbits possibles per a que no siga restringida a l’ús del carrer. Amb aquesta nova iniciativa, la campanya recorre amb un bus diferents localitats valencianes promoguent l’ús de la llengua per mitjá de tallers i missatges que recorden la importància de mantindre una part important de la cultura valenciana: el so de la nostra veu.

Les llengües són les rames de l’arbre del llenguatge, algunes són més solides i fermes, potser perquè estiguen més prop del tronc el qual els proporciona certa estabilitat. Altres, en canvi, tenen certa tendència a decaure, a secar-se amb el temps. I com qualsevol cosa, com qualsevol planta, com qualsevol arbre, siga en sentit propi o en sentit fugurat, necessita ser regada, necessita ser cuidada, necessita tindre un al·licient que li done sentit. Donem-li sentit a la nostra rama, fem-la seguir sent part de l’arbre. Seguim creant-li fulles, seguim sent història. Difonem la veu que fa sonar la nostra llengua que representa la cultura d’un poble, el nostre poble. Com bé diu un dels lemes de l’associació Sempre Teua: ‘Construiré mil ponts mil vegades, sols per estar amb tu.’ Construim entre tots l’oportunitat de que naixer no siga la causa de morir.

Nuria Vivancos