A voltes no m’adone que porte un individu amb mi al que he de cuidar perquè arribe el més lluny possible VIU, perquè en aquest univers, que diuen els experts que és “pla” i amb bonys, cal transitar amb summa cura, ja que, ala més mínima distracció, t’han abaixat el salari, t’han apujat els impostos, els aliments més bàsics…i damunt la gent segueix acudint a votar.
Imaginar-vos per un moment, que crideu a un lampista per a realitzar un treball determinat i no acudeix, adduint que amb el que li paguen prefereix anar a un centre social a demandar una borsa de menjar i deixar-se anar a la platja per a esmorzar amb el tebi sol de tardor: Qui fa la “ñapa”? I si a l’electricista autònom li produeix més rampa pagar les quotes mensuals per a “assegurar” la pensió “futura” que una sacsejada del corrent trifàsic?: segurament abaixarà la persiana i es deixarà anar amb el bolic dels serveis socials, que PAGUEN els qui treballen, a fer-li companyia al lampista. Seguisquen imaginant que s’anuncia a so de bombo i platerets la construcció de cinquanta mil habitatges en uns terrenys RECALCIFICADES: la ventrada expectant caient-los les baves. Però no acudeixen obrers, els arquitectes amb els plànols entrelluquen com els indis, més no apareix ningú en els erms solars: no és freqüent veure les platges a aquestes hores i per aquestes dates plenes de currantes esmorzant… veieu l’important que són els treballadors manuals?
Ara anem al camp. Alguns creuen que les aixetes són màgiques: obris la clau circular i! Miracle!, l’aigua irromp amb força, amb un doll coratjós i cristal·lí. Vas amb el teu pitxer a la taula, assedegat i amb la fam corresponent. Obris la porta del frigorífic d’aire i extraus un enciam, mantega, tomaques i dos flams. Tot el sopar la vas comprar en el supermercat. No crec que ningú pense que en aquests establiments es reproduïsquen els aliments espontàniament d’un dia per a un altre. Què ocorreria si els agricultors es negaren a conrear la terra, farts de sequeres i plagues i de tantes falses promeses i desídies dels polítics de torn? Els transportistes no podrien carregar ni un miserable nap dels magatzems agroalimentaris i els hipermercats amanecerían més buits que les butxaques d’un filòsof.
Què faríem sense pescadors? I sense miners? Vine com s’engeganteixen les seues ombres? El treball és tan necessari per a la comunitat humana com la seua dignitat per a viure sense estrés, sense depressions, sense bogeries, sense SUÏCIDIS: DIGNITAT per a l’home i la dona, ni més, ni menys, la justa i necessària. És un error premiar al que dóna treball i rebaixar els jornals als quals treballen honradament per a guanyar-se un sustente bàsic amb el que poder viure folgadament, com qualsevol altre ésser humà. Aquests homes i dones no estan demanant un lloc rellevant en telefònica o hidroelèctrica, per a cobrar 250. 000 euros a l’any per tocar-se els ous, mentre ens pugen desorbitadament les tarifes elèctriques. El treball és un dret inalienable que cal repartir equitativament i econòmicament. Els temps han de canviar i els sistemes no són eterns, o acabarem cada dia al sol mirant-nos el melic, mentre es desfà la vesprada emmudida.
