La presumpta trama que gira entorn de l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP, Eduardo Zaplana, coneguda com a cas Erial, va destinar un total de 2,2 milions d’euros per a pagar el lloguer d’una vivenda a València a l’expresident i comprar una casa en la localitat de Maó, entre altres operacions. Els diners es van ingressar des de Suïssa a un compte del gendre de Zaplana des de la qual es van fer les operacions.
Així es desprén d’un informe de la Guàrdia Civil incorporat al procediment que se segueix en el Jutjat d’Instrucció número 8 de València, òrgan que investiga presumptes suborns a canvi d’adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià, a empreses vinculades amb la família Cotino, i pels quals l’expresident de la Generalitat està imputat pels delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació.
A més d’ell, també figuren com a investigats l’exconseller i expresident de Les Corts Juan Cotino; els seus nebots, els empresaris Vicente i José Cotino; la filla de Zaplana, María; i el seu gendre, l’empresari Luis Iglesias.
La jutgessa s’ha interessat durant la investigació per 2,2 milions d’euros que es van ingressar a un compte del gendre de Zaplana el desembre del 2015 –el 2018 la titularitat es va ampliar a la seua parella– i provenien de Suïssa, coincidint en el temps amb el moment en què l’exministre va haver de ser intervingut d’una malaltia greu i havia de quedar-se a viure a València en una casa que reunira unes condicions “concretes”.
Sobre este tema, la Guàrdia Civil, en un informe al qual ha tingut accés Europa Press, arreplega que eixa quantitat de diners es va destinar a immobles. El primer, una vivenda llogada en el carrer Pascual i Genís de València l’any 2015, pagada pel gendre, però utilitzada pel propi Zaplana.
Va ser la filla de l’exministre la qui va subscriure el contracte de lloguer, uns dies després que operaren son pare, i s’estipulava una contraprestació econòmica de 42.000 euros a l’any. Als investigadors els resulta “cridaner” que fora el gendre el qui pagara l’arrendament, quan Zaplana hauria rebut percepcions per import total de 723.913 euros el 2015 i 727.011 el 2016 en atenció als seus rendiments de treballs i activitats econòmiques. Per la seua banda, la seua esposa va percebre també 96.155 euros el 2015 i altres 99.624 el 2016.
VIVENDA DE MAÓ
L’informe arreplega, així mateix, l’operació de la compra d’una vivenda en la localitat de Maó i adverteix que es va adquirir quasi un mes després que el gendre de Zaplana i la filla comparegueren davant notari per a modificar el seu règim matrimonial a béns de guanys. Anys abans s’havia declarat el de separació de béns també a través d’escriptura notarial.
L’abril del 2017 es va escripturar la compra de l’immoble i apareixia com a comprador el gendre de l’exministre, que es va identificar casat amb María Zaplana en règim de guanys. El preu es va estipular en 1.250.000 euros i la majoria de l’import, 1.125.000, es va abonar des del compte que havia rebut diners de Suïssa. La resta, 125.000 euros, van arribar mitjançant transferències bancàries des d’un compte d’origen establit suposadament a Alemanya.
“Crida l’atenció que tant Luis Iglesias com María Zaplana, durant les seues declaracions policials, manifestaren que el seu règim econòmic matrimonial era el de separació de béns”, indica l’UCO, que afig declaracions dels investigats sobre este tema, corroborant que es van casar l’any 2013 i que després van firmar la capitulació de separació de béns.
ALTRES 1,8 MILIONS
A la Guàrdia Civil li crida l’atenció la “coincidència” en el temps en el qual es van ingressar els 2,2 milions d’euros a un compte del gendre de Zaplana i un altre ingrés, el mateix dia, per import d’1,8 milions d’euros, procedent de Suïssa, realitzat pel fiduciari de Zaplana Fernando Belhot a un dels seus comptes.
En relació a estos fons, Belhot va manifestar, entre altres qüestions, que els diners anaven a utilitzar-se en una inversió en el Port d’Altea i que estes quantitats pertanyien a Eduardo Zaplana: “Ingrés en el banc 1.800.000 euros (…) I és els diners que estan bloquejats allí a Madrid”. La inversió a Altea finalment no es va dur a terme perquè un altre grup inversor va pagar més pels actius a la venda.
