El balanç de les obres, el termini d’execució de les quals va acabar el passat 15 de novembre, comprén una àmplia bateria d’accions per a conservar el sòl, recobrar la vegetació i reconstruir l’equipament després del foc que en 2018 va calcinar 2.952.60 hectàrees i es va convertir en l’incendi forestal més greu registrat en la Comunitat Valenciana en els últims huit anys.
La secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, ha remarcat l’esforç de l’administració per a tramitar a temps la justificació dels projectes per part dels Ajuntaments beneficiaris d’unes ajudes directes per valor de 939.278 euros.
“A l’agost modifiquem el decret per a ampliar al 30 de novembre els terminis de justificació, a conseqüència de la suspensió de l’estat d’alarma, i hem treballat a contrarellotge per a certificar les ajudes en els termes previstos”, ha indicat Tuzón.
Als 939.000 euros destinats als Ajuntaments per a inversions en la zona, se sumen els 600.000 euros corresponents als treballs d’emergència realitzats durant els primers 6 mesos posteriors a l’incendi.
Així, en esta primera fase la Conselleria va completar la construcció de 6.497 metres lineals de fagines i 324 metres cúbics d’albarranes -dos elements destinats a evitar l’erosió i retenir el sòl- i va gestionar 1.549 metres cúbics de fusta, entre altres treballs.
Les xifres donen compte de la intensa labor que només en conservació de sòls i retenció de sediments ha gastat el 42,5% del pressupost total que s’ha desenvolupat en els municipis de Barx, Gandia, Llutxent, Pinet i Quatretonda.
El director general de Prevenció d’Incendis, Diego Marín, ha destacat que les primeres actuacions postincendio tenen dos objectius fonamentals: evitar la pèrdua de sòl i prevenir accidents motivats per la caiguda de troncs en la calçada o en camins i pistes forestals.
Per la seua part el director general de Medi natural, Benjamí Marín, ha valorat la coordinació dels treballs, ja que de la ràpida actuació per a mantenir el sòl depén l’evolució de la sembra de parcel·les, la plantació de 850 arbres i nuclis de repoblació, així com la restauració del paisatge.
En matèria d’equipament els treballs s’han centrat a recuperar rutes i senderes com les dels Monestirs (un recorregut de 90 km) o la del PR-CV 434 de 18,4 km de distància i en la reposició de menjadores i abeuradors per a animals i caixes nius d’ocells insectívors.
Ara comença un període de seguiment del comportament de la revegetació natural de la zona afectada sobre la qual, després d’una avaluació, es dissenyaran les tasques de gestió necessàries per a prevenir el risc d’incendis.
