Catalunya, Puigdemont, 155, Catalunya de nou…. En les últimes setmanes no existeix altre tema d’actualitat política. I, certament, el procés català és i serà, segurament, un dels moments polítics més importants de la història contemporània. Un procés cívic, social i democràtic que està qüestionant tots els preceptes de l’estat espanyol tal com el coneixem. Des de l’encaix territorial fins a la separació de poders. Tot està, en este moment, en qüestió i qualsevol moviment pot canviar el resultat del qual pareix una partida d’escacs entre dues institucions.
Certament és un tema preocupant. No obstant això, també ha esdevingut l’excusa per tapar totes les vergonyes del govern del Partit Popular. Mentre parlem de Catalunya no ho fem de la corrupció del PP que reglota, de nou, a mesura que avancen els casos judicials; Gürtel, Taula o Fira València han passat a un segon pla. Mentre tot el focus d’atenció estava a Catalunya, la fiscalia anticorrupció estimava que la caixa B del PP està “plena y abrumadoramente acreditada”.
Mentre amenaçaven amb intervindre TV3, els professionals de TVE estan en peu de guerra demanant respecte al seu treball. La televisió pública pagada amb diners públics de tots i totes és una vergonya informativa. Amb professionals més que qualificats i una partida als Pressupostos Generals de l’Estat suficient per proporcionar informació contrastada, TVE emet la recepta de la beixamel mentre Rajoy declarava al cas Gürtel. De nou, tapant les vergonyes del president d’un govern amb la meitat de ministres reprovats.
També podríem sotmetre a debat la impunitat amb la qual es passegen els grupuscles de la ultradreta pel nostre territori. Pot ser, algú del Govern se sent còmode amb persones fanàtiques i violentes fent el joc brut d’atemorir a les demòcrates o, pot ser, espera que ens tanquem a casa i callem mentre escampen el discurs feixista. Casualment, els mateixos partits que no participen en la manifestació del 18 de novembre per un Tracte Just per al País Valencià sí que ho fan en altres compartint espai amb banderes falangistes. Cada formació té unes prioritats.
Podríem seguir així durant fulls i fulls, perquè el mateix govern que va fer una Amnistia Fiscal, ara declarada inconstitucional, vol ser el guardià d’una legalitat que incompleixen constantment. Qui demana la tornada a la legalitat per part del govern de Catalunya hauria de tindre les mateixes exigències per a si mateix. Qui demana el compliment de la Constitució caldria que la complira també amb les amnisties fiscals i respectant l’article 156 per garantir l’autonomia financera als territoris, especialment al País Valencià però ja sabem que el PP és profundament antivalencià.
El PP posa al centre de la diana a qui demanem dignitat per al nostre poble mentre manté l’infrafinançament i la falta d’inversions, parla de radicalitats mentre esdevenen portaveus de les grans empreses menyspreant els interessos de les persones i parla de recuperar l’autogovern de Catalunya mentre suspén totes les lleis que no li agraden de les Corts.
En temps de banderes és bo recordar que el PP és un partit corrupte que s’ha botat la llei sempre que ha pogut, que governa per als amics i que en essència és un partit profundament antivalencià. Caldrà recordar-ho cada vegada que traguen la bandera per tapar totes les seues vergonyes.
*Marta Sorlí és diputada de Compromís en el Congrés
