Anit el Palau de les Arts Reina Sofia es va vestir de festa per a rebre als personatges més distingits a escala nacional i internacional en l’estrena de l’obra de Giuseppe Verdi “La Traviata”. Aquesta obra ha sigut portada a terme pel dissenyador italià Valentino Garavani.
La reina emèrita va arribar a l’auditori que porta el seu nom a les 19.50 hores, acompanyada del president de la Generalitat, Ximo Puig; els consellers de Transparència, Manuel Alcaraz; Justícia, Gabriela Bravo; i Hisenda, Vicent Soler; el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, i l’alcalde de València, Joan Ribó.
La mare del rei va ser també rebuda a la seua arribada al coliseu per l’intendent-director artístic dels Arts, Davide Livermore; el tenor Plácido Domingo, que encarna el paper de Giorgio Germont; el director creatiu de la casa Valentino, Pierpaolo Piccioli; l’actriu Monica Bellucci.
El muntatge, creat per Valentino Garavani i Giancarlo Giammetti per a l’Òpera de Roma, reuneix a un equip artístic d’alt nivell, integrat, entre altres, per la cineasta Sofia Coppola en el seu debut operístic i l’escenògraf Nathan Crowley, candidat a l’Oscar en nombroses ocasions.
Per la seua banda, Ramón Tebar, al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, ha sumit la direcció musical d’aquesta ‘Traviata’. Marina Rebeka i Arturo Chacón Cruz, en els papers de Violetta Valéry i Alfredo Germont, conformen amb Plácido Domingo el repartiment principal.
La traviata és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi basada en un llibret de Francesco Maria Piave, inspirat en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camèlies, publicada l’any 1848. Es va estrenar el 6 de març de 1853, al Teatro la Fenice de Venècia.
Violeta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d’Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d’Alfredo, és l’encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d’Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.
