Treballar, descansar i viure. No es pot estar consumint les 24 hores del dia ininterrompudament, com no es pot treballar ininterrompudament aquestes mateixes 24 hores, excepte un robot programat per treballar i consumir electrons durant un gir exacte del planeta que ens uneix o desuneix en el seu carrusel inexorable, perquè a l’altre costat del consum hi ha persones, els cervells de les quals, per molt que s’esforce el SISTEMA no estan programats per obeir cegament aquest muntatge inútil i mal organitzat, de pretendre estirar la dignitat humana fins que perda el seu significat, amb la finalitat de controlar les nostres vides i pensaments.
Està tan desacreditada la política que els qui accedeixen a ella, per honrats que siguen o semblen, perden tota credibilitat, tret que aquesta honradesa la demostren en la pràctica, eliminant les pudors del passat i del present, imprescindibles per al bon equilibri democràtic, social i econòmic dels ciutadans i ciutadanes amb DRETS I DEURES que haurien de ser iguals.
L’atur, la corrupció política, la sanitat, el futur de la joventut: aquests problemes socials i polítics són els que preocupen als ciutadans/as, aquí i en tota l’escorça terrestre: som globals després som iguals. Hem de començar des de la unitat de criteris sense fissures a demandar el que ens pertany, perquè les democràcies són els GOVERNS DE LES MAJORIES, des de a baix cap amunt; i ens pertany treballar, humanament parlant, el just per mantenir-nos vius i actius, tenir temps per realitzar-nos plenament, perquè haurem contribuït al benestar de la societat. Qui pense que el treball és un negoci, s’equivoca, el treball solament és una necessitat vital per al manteniment de l’espècie, si excloguérem tot l’inútil que es fabrica, dues hores diàries de treball, amb la tecnologia actual i la robòtica al servei de la comunitat, bastarien per satisfer les necessitats bàsiques de tota la humanitat…, això sí treballant tots i totes en perfectes facultats físiques i mentals, fins als jubilats/as podrien aportar la seua saviesa i experiència voluntàriament si els seus treballs han estat vocacionals, per mantenir-se vius i útils en una societat saludable.
Si en els últims 20 anys els treballadors i treballadores han perdut un 150% del poder adquisitiu- gràcies als sindicats “obrers”-, voler mantenir els comerços i hipermercats oberts, dilatant el temps fins als seus límits espacials per incrementar el consum, no va a aconseguir augmentar els sous dels currantes/as, que al cap i a la fi són els màxims consumidors en ser majoria aclaparadora, però amb les butxaques cada vegada més esquàlides. De manera que, poden escórrer els cèntims que vulguen, aquests, no van a criar si no canvien les tornes de les polítiques i es posen al servei de la realitat històrica actual.
La nostra societat, sembla la del cranc: +atur +treball i –salari. Si algun polític o política poden canviar satisfactòriament aquestes premisses que aixeque la mà dreta o la mà esquerra: crec que tots i totes es van quedar manxols.
