El Tribunal Suprem farà pública el dilluns la sentència del procés amb condemnes per als dotze acusats, sent condemnat la major part del Govern per un delicte de sedició en concurs amb un altre de malversació. Segons informen fonts de l’alt tribunal, la condemna màxima serà per a Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, esgotant el màxim que permet el Codi Penal de quinze anys de presó per aquest delicte.
La sedició és un delicte contra l’ordre públic mentre que la rebel·lió és contra l’ordre constitucional. L’article 544 del Codi Penal estableix que “són reus de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcen públicament i tumultuàriament per a impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seues funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”. En el cas de la seua comissió per part d’autoritats públiques les penes de la sedició oscil·len entre els 10 i 15 anys de presó i inhabilitació absoluta per a càrrec públic per igual període de temps.
Una condemna per sedició millora les perspectives d’una hipotètica condemna sobre la base del demanat per la Fiscalia: el delicte de sedició abasta condemnes entre els quatre i els quinze anys de presó, agreujant-se el càstig si l’acusat està constituït en autoritat o és un dels “principals autors” de la sedició. En el cas de la rebel·lió, la condemna pot arribar fins als trenta anys de presó.
La condemna per sedició, segons aquestes mateixes fonts, serà complementada amb el concurs medial en el cas d’alguns membres del Govern amb una altra per malversació: el tribunal ha arribat a la conclusió que alguns d’ells poden ser responsabilitzats pel compromís de diners públics.
La Cambra rebutjarà el delicte de rebel·lió que al llarg de tot el procés ha defensat el Ministeri Fiscal. Per a la Fiscalia l’objectiu dels líders de l’1-O era “trencar l’ordre constitucional” en declarar la independència a Catalunya.
Les fonts consultades informen que els exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carlos Mundó tan sols seran condemnats per un delicte de desobediència. El tribunal té previst absoldre’ls del delicte de malversació en considerar que durant els quatre mesos de vista oral no ha quedat acreditada la coautoria dels mateixos en el desviament de fons públics de la Generalitat.
A més, la Cambra preveu rebutjar la petició realitzada pel Ministeri Fiscal en les conclusions finals del judici sobre el compliment de penes dels presos. Els fiscals de l’1-O van sol·licitar a la Cambra que acordara l’aplicació expressa de l’article 36.2 del Codi Penal perquè els penats no accedisquen al tercer grau penitenciari fins que hagen complit la meitat de la seua condemna a la presó. Aquesta petició, indiquen les fonts jurídiques consultades, serà previsiblement desestimada.
En concret, el Codi Penal estableix que “quan la duració de la pena de presó imposada siga superior a cinc anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari no s’efectue fins al compliment de la meitat de la pena imposada”.
El dilluns serà el moment del repàs final i, probablement, la signatura de la resolució. Després d’això, la notificació als presos preventius es durà a terme de “manera personal”, tal com exigeix la llei. Després de rebre la sentencia, els ja condemnats podran presentar recurs, primer, en el Tribunal Constitucional, i després en el Tribunal Europeu de Drets Humans. Per tant, cal esperar que el procés judicial de l’1-O no acabe aquest dilluns.
