Coincidint amb el 25 aniversari del succés, el forense es trobava gravant al costat de Dani Álvarez un nou lliurament de ‘El Lector d’Ossos’ de ETB.
El forense Paco Etxeberria ha trobat, durant l’enregistrament d’un nou capítol del programa ‘El Lector d’Ossos’, un supòsit nou resta pertanyent a una les tres xiques assassinades, fa 25 anys, en Alcàsser. El mèdic forense es troba en la localitat valenciana, al costat del presentador Dani Álvarez i part de l’equip del programa, coincidint amb el 25 aniversari dels crims.
El descobriment d’una dent trobada en el lloc on van ser trobats els cadàvers ha sigut posat en coneixement de la Guàrdia Civil i el seu ADN serà analitzat per a veure sense la prova pertany a alguna de les tres xiques. L’equip del programa ha expressat la seua sorpresa en veure que tants anys després encara hi haja restes humanes, mentre que Paco Etxeberria ha destacat l’important que és analitzar exhaustivament l’escenari del crim.
Francisco Etxeberria, el forense que va donar una bolcada al cas Bretón
L’antropòleg forense Francisco Etxeberria Gabilondo va donar una bolcada al cas Bretón després de determinar que les restes trobades en la foguera de la finca de Còrdova eren ossos humans i no pertanyien a xicotets rosegadors. El seu estudi antropològic va desvetlar un greu error de l’informe de la Policia Científica que sostenia just el contrari. Etxeberria és un antropòleg de reconegut prestigi i col·laborador habitual de la policia.
El cas Alcàsser
Es coneix amb el nom de Crim d’Alcàsser o Cas Alcàsser el crim ocorregut la nit del divendres 13 de novembre de 1992 a la localitat valenciana d’Alcàsser, València. Tres adolescents de 14 i 15 anys, Míriam, Toñi i Desiré, de la localitat valenciana d’Alcàsser, que es dirigien a una discoteca de la veïna localitat de Picassent, van ser segrestades, violades, torturades i finalment assassinades. Els fets van ocórrer en una muntanya pròxima al pantà de Tous.
La recerca de les adolescents, que es va prolongar durant més de dos mesos, va tenir una forta repercussió en els mitjans de comunicació estatals i locals, que van començar a anomenar-les “les xiquetes d’Alcàsser”. La troballa dels cadàvers i el coneixement posterior de les vexacions a què havien sigut sotmeses van provocar una profunda commoció en la societat valenciana. Dos apicultors van trobar els cadàvers en una fossa d’un paratge conegut com La Romana, pròxim a Tous. Es van trobar els cossos el 27 de gener del 1993.
Al lloc dels fets es va trobar un document amb el nom d’un germà d’un dels presumptes assassins, Antonio Anglés Martins, la qual cosa va fer que la Policia anara a sa casa però no va poder trobar-lo, ja que va fugir. Sí que van detenir, però, un còmplice seu, Miquel Ricart, que va acabar confessant.
Les investigacions policials van apuntar que el triple crim va ser comès per dos delinqüents comuns: Antonio Anglés i Miquel Ricart. El primer, considerat el presumpte autor material dels fets, va fugir en el mateix moment en què les forces de seguretat van procedir a la seua localització. Encara que la recerca va ser incessant, Antonio Anglés encara es troba en parador desconegut. D’altra banda, Miquel Ricart va ser detingut, jutjat i condemnat a cent setanta anys de presó en un juí que no ha estat exempt de polèmica, ara és lliure per la doctrina Parot. Durant aquest juí es va especular també amb altres possibilitats com que les xiquetes podien haver sigut mates de grups organitzats o per a realitzar una “snuff movie”, la qual cosa per a alguns resulte creïble, però no s’ha pogut demostrar res d’això.
La darrera pista d’Anglés es perd en un vaixell en què suposadament havia embarcat cap a Lisboa, del qual diuen es va llançar quan era prop de les costes d’Irlanda. Des de llavors ningú no va saber res d’ell.
Va ser molt criticat un programa de la periodista Nieves Herrero en el poble la mateixa nit que van trobar els cadàvers, en el qual va aprofitar el dolor recent dels familiars de les víctimes per a traure-ho per televisió.
