El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha declarat la nul·litat parcial del decret de plurilingüisme que estableix el model lingüístic educatiu valencià i regula la seua aplicació en els ensenyaments no universitaris de la Comunitat.
La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa de l’Alt Tribunal estima els recursos interposats per diversos col·lectius de pares d’alumnes i anul·la els articles 9.4, 17, 18, 19, 20 i 21, la disposició addicional vuitena i els annexos XI i XII del Decret 9/2017 per entendre que tals preceptes de la norma, que es trobava suspesa de manera cautelar pel Tribunal, vulneren la Constitució, són contraris a la legislació nacional i autonòmica i suposen una discriminació del castellà enfront del valencià en les aules.
Segons el TSJCV, malgrat que la norma va ser “formalment” derogada, “els seus efectes es perllongaven en el temps per haver-ho assumit el Decret llei 3/2017, d’1 de setembre, del Consell pel qual s’adopten mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017/2018 dels projectes lingüístics de centre (PLC)” i per Llei valenciana 4/2018 (disposició transitòria segona) aprovada al febrer, que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.
La Sala ha dictat cinc sentències que resolen en el mateix sentit els recursos interposats contra el decret de plurilingüisme. En les mateixes conclou que aquesta norma (el contingut de la qual va ser assumit pel decret llei, aprovat al setembre, a punt de començar el curs, per a esquivar l’ordre del TSJ que obligava a mantenir el model anterior, i per la llei aprovada el passat mes de febrer), “ha suposat l’eliminació de l’opció del castellà en la majoria dels centres sostinguts amb fons públics” en impedir la coexistència d’un programa plurilingüe en castellà i valencià sense que s’haja acreditat que tal coexistència genere discriminació o segregació.
La Sala conclou que, “el sistema, en establir una manifesta desigualtat en detriment de la llengua castellana, està vulnerant la disposició addicional trenté vuitena núm. 3 de la Llei Orgànica d’Educació, que proscriu la discriminació de qualsevol de les llengües oficials”.
“Només es pot triar un nivell en cada centre, aquesta és la diferència amb el sistema anterior on convivien ambdues línies, amb la qual cosa, desapareix en la majoria dels centres la línia de castellà i només queda com s’ha exposat en els territoris històrics castellans-parlants de l’art. 36 de la Llei valenciana 4/1983; la línia intermèdia majoritàriament només l’ofereixen els centres concertats, la resta de centres sostinguts amb fons públics, excepte molt escasses excepcions, ofereix únicament la línia en valencià”.
Segons la resolució, notificada avui a les parts, l’opció de l’ensenyament en castellà “únicament s’ha mantingut” en aquells territoris de cadascuna de les províncies on històricament no s’ha parlat valencià, “i com a opció intermèdia en els centres concertats”.
La immersió lingüística, subratlla el Tribunal, té cabuda sempre que “existisca oferta alternativa d’ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s’utilitze com vehicular cadascuna de les llengües cooficials”. I aquest extrem s’incompleix en la Comunitat Autònoma, vulnerant amb açò diversos articles de la Constitució.
Castelló és la província de la Comunitat on, segons els magistrats, existeixen més “desproporció en detriment de la llengua castellana”, ja que dels 91 centres sostinguts amb fons públics, cap té línia en castellà i en sol 11 es pot optar pel model mixt (valencià-castellà) enfront dels 75 que opten pel valencià.
En aquest sentit, la Sala recorda la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre el bilingüisme, que estableix el caràcter vehicular de la llengua castellana i valenciana, “sense que la línia castellana siga una mera aparença”.
Afigen que “cap de les dues llengües té caràcter exclusiu ni excloent” i ambdues “han d’estar presents en el sistema educatiu en una proporció raonable, no existint un dret d’opció a estudiar exclusivament en castellà o en la llengua cooficial de les comunitats autònomes on existisca”.
Segons la citada jurisprudència, “l’exercici de la potestat legislativa en matèria lingüística troba els seus límits en la necessària preservació de la garantia d’ús normal de les llengües cooficials i en la prohibició de mesures excloents, pejoratives o desproporcionades que impliquen un desequilibri per a alguna de les llengües oficials”.
La sentència subratlla que el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional “ha repetit fins a la sacietat que el castellà ha de ser llengua vehicular en el sistema educatiu, que els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en castellà i en la resta de llengües cooficials, a adoptar les mesures oportunes a fi que la utilització en l’ensenyament de la llengua castellana o de les llengües cooficials no siga font de discriminació en l’exercici del dret a l’educació, que en cas d’implantar un sistema d’immersió lingüística existisca oferta alternativa d’ensenyament sostingut amb fons públics en la qual s’utilitze com vehicular cadascuna de les llengües cooficials i, en aquests casos, l’Administració educativa haurà de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà siga utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable”.
Afig que “si aqueixes són les obligacions que imposa la Llei als poders públics (a Espanya a les Comunitats Autònomes), òbviament, ha d’existir el correlatiu dret a exigir-les, en el nostre cas, estimem que els pares o tutors són els primers destinataris d’aqueix dret, per tant, ha d’existir una oferta alternativa raonable i proporcionada per als pares que vulguen que els seus fills estudien en castellà puguen optar a ella”.
Per tal motiu, conclou que aquest dret dels pares no pot ser substituïts ni per l’Administració ni pel Consell Escolar ni per les Associacions de Pares. “La millor forma d’ajustar la demanda dels pares i l’oferta de l’Administració és deixar-los que opten primer i organitzar els PLC en funció de la seua elecció”.
Referent a açò, el tribunal assenyala que en el Decret examinat “no existeix com a dret individual. Els pares entre el 22 i 29 de maig de 2017 van haver de triar centre amb el programa plurilingüe aprovat, a més, pràcticament no podien triar centre”.
Els magistrats que integren la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa considera que “el sistema actual, des del prisma del dret dels pares o tutors a triar que els seus fills tinguen com a llengua vehicular el castellà és manifestament insuficient, al que s’uneix la pràctica impossibilitat de triar centre per no ser la llengua vehicular criteri de preferència, extrem en el qual es produeix una nova vulneració de la legislació autonòmica, estatal i la Constitució”.
