El TSJ pregunta a Marzà sobre les mesures adoptades després de suspendre el decret de plurilingüisme

PublicitatAVL

La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha donat un termini de cinc dies a la Conselleria d’Educació perquè precise quines mesures ha adoptat per a complir la resolució judicial que va suspendre cautelarment el decret que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari.

En una providència, notificada a les parts, els magistrats demanen informació sobre “les mesures adoptades per a l’efectivitat de la suspensió acordada” el passat 23 de maig a instàncies de la Diputació d’Alacant, que va recórrer el decret del plurilingüisme i va sol·licitar la suspensió cautelar del mateix fins que la Sala es pronunciara sobre la seua legalitat.

PublicitatRovira  

En la seua resolució, el tribunal, que encara no s’ha pronunciat sobre el fons de l’assumpte, sol·licita a la Conselleria d’Educació la identitat de l’autoritat o funcionari responsable de fer complir l’acte que suspén cautelarment el decret per a exigir responsabilitats en el cas que s’apreciara desobediència.

La providència no és ferma. Cal interposar recurs de súplica davant la mateixa Sala del Contenciós.

La decisió de la Secció 4a arriba després que recentment desestimara el recurs de la Generalitat contra la mesura cautelar per la qual es va suspendre provisionalment el decret que fixa les hores que han de ser impartides en valencià i en castellà en els centres educatius de la Comunitat en l’etapa no universitària.

Els magistrats van entendre que, en cas de no suspendre temporalment la norma que regula l’ús del valencià en l’ensenyament no universitari, “en finalitzar el cicle formatiu, l’acreditació serà inferior per als quals opten pel castellà (…), i el fet que puguen completar-la mitjançant un sistema a determinar evidència que existeix discriminació entre els quals opten per l’idioma castellà enfront del valencià, que no necessitaran complexacions alguna per a l’acreditació d’anglés”.

Segons el TSJCV, la suspensió del decret s’acorda perquè “existeix perjudici irreparable si s’inicia l’educació en un nivell i no pot modificar-se (per un altre superior), havent d’obtenir-se el certificat d’idiomes de l’inferior”.

En la seua resolució de juny, la Sala manté que “malgrat el que insisteix el lletrat de la Generalitat, la certificació és diferent per als alumnes que opten pel bàsic, que sempre obtindran una certificació inferior que els que ho facen en el nivell avançat, i aquesta diferència de nivells ve marcada per l’ensenyament en castellà o valencià”.

La Sala va rebutjar els arguments exposats per la Generalitat, que considerava improcedent la suspensió de la norma basant-se en la previsió que el decret recorregut només entra en vigor en el curs 2017-2018 per a l’educació infantil, on no s’ha previst l’obtenció de cap certificació.

El Tribunal va considerar, no obstant això, “que aquest argument no pot acceptar-se doncs si no entra en vigor immediatament tampoc pot perjudicar la suspensió”.

No es convocarà Ple

En aquell acte de juny, es va rebutjar també la petició plantejada per l’Administració Autonòmica perquè el seu recurs contra la suspensió cautelar del decret fóra resolt pel Ple de la Sala contenciosa administrativa, és a dir pels 23 magistrats que la integren, i no pels tres jutges de la Secció 4a que veuen l’assumpte.

El Tribunal va considerar que la petició de la Generalitat era extemporània. Després de recordar que la convocatòria del Ple per a resoldre un assumpte és competència del President de la Sala contenciosa administrativa del TSJ o de la majoria dels membres d’aquesta, els magistrats assenyalen que la petició “hauria d’haver-se plantejat amb anterioritat, açò és, en personar-se el lletrat de la Generalitat” o en el moment en el qual se li va donar trasllat per a oposar-se a la sol·licitud de mesura cautelar de suspensió plantejada per la Diputació, però “no quan ja s’ha resolt la mesura cautelar de forma no favorable a la tesi de l’Administració demandada, intentant modificar la composició del Tribunal que ha de resoldre el recurs de reposició”.

La Secció 4a del Contenciós Administratiu va rebutjar també la postura de la Generalitat, que entenia que la Diputació d’Alacant no estava legitimada per a interposar el recurs contra el decret. Després de recordar que al principi d’aquest contenciós la Generalitat no va qüestionar la legitimitat de la Corporació Provincial alacantina per a ser part en el mateix, va concloure que si bé la Diputació no té competències en matèria educativa, “té un interés legítim per a eixir en defensa dels drets dels seus ciutadans que crea infringits o menyscabats” perquè l’Administració Autonòmica “no és l’única que defensa interessos generals; també ho fa la Diputació actora”.

Els magistrats van reiterar que els arguments exposats en l’acte es refereixen “únicament a la mesura cautelar, no al fons del recurs” i assenyalen que l’acordat ara en gens prejutja “el que puga resoldre’s en el seu moment en la sentència que es dicte”.

Publicitat