La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat parcial del Decret 9/2017 de la Generalitat Valenciana que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l’ensenyament no universitari.
Els magistrats de la Secció Quarta estimen parcialment el recurs interposat pel sindicat CSI-F i anul·len la disposició addicional 5a de la norma per entendre que vulnera el dret fonamental a la igualtat i el dret a l’educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució en discriminar als alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels quals trien el valencià com a llengua vehicular, ja que aquests últims reben més hores de docència en anglés.
En la sentència, notificada avui a les parts, el Tribunal considera que la disposició addicional 5a suposa “una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà que té una clara incidència” en el certificat que acredita el nivell d’anglés de l’alumnat en concloure els diferents nivells educatius (Infantil i Primària, Secundària Obligatòria i Batxiller).
En la seua resolució, la Sala contenciosa administrativa de l’Alt Tribunal valencià apel·la a la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i conclou que la norma “introdueix aqueixa distinció arbitrària i injustificada entre les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana (en clar greuge comparatiu o desequilibri en perjudici del castellà) a compte de l’anglés”.
Diu l’Alt Tribunal Valencià que atenent a l’existència de dues llengües cooficials, l’Administració autonòmica, acreditat el dèficit del valencià, pot promoure accions positives per a afavorir-ho, però aquestes han de ser proporcionades i no han d’anar en detriment del castellà.
“Si la Generalitat Valenciana, en l’exercici de les seues competències legítimes, estimara l’existència d’un dèficit en el procés de normalització en detriment de la llengua pròpia, s’hauria d’atorgar al valencià un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable. Però en tot case resulta exigible la constatació del referit dèficit, de manera que en la norma resulte objectivat en tots els seus elements, doncs açò constitueix el pressupost que permet ponderar la proporcionalitat raonable a la qual abans ens hem referit. Exigència que no se satisfà en la norma analitzada”.
Per al Tribunal, la diferència entre l’acreditació de l’anglés en els nivells bàsic, intermedi i avançat, “no es fonamenta en una mesura d’acció positiva o de promoció del valencià en comparació del castellà, sinó en una estratègia d’atracció cap a major dinamització o normalització favorable al valencià a través de l’oferiment de major nombre d’hores en anglés i la més elevada certificació d’aquest idioma estranger”.
Greuge comparatiu
Com a conseqüència d’açò, conclouen els magistrats, “s’infringeix una sanció indirecta (menys anglés i menor nivell de certificació d’aquest idioma) a l’alumnat que desitge optar per major presència del castellà”, de manera que la disposició ara anul·lada “produeix un efecte inhibidor, desalentador, desincentivador o dissuasiu” en els qui pretenguen exercir l’opció preferent pel castellà en lloc del valencià, “ressentint-se amb açò l’exercici dels drets fonamentals” reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució.
Segons la sentència, la disposició suposa “un clar greuge comparatiu per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”. Referent a açò, “la Sala aprecia que la Disposició addicional 5a controvertida no supera el cànon de constitucionalitat, ja que la certificació diferenciada dels nivells d’anglés s’articula paral·lelament i en funció de la incorporació més gran del valencià com a mesura no justificada, que implica un desequilibri per al castellà”. Per als magistrats “resulta injustificada la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística” en anglés per a l’alumnat acollit a la dinamització més gran o normalització del valencià “en clar greuge comparatiu per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”.
La Sala afig que els diferents certificats d’anglés que rep l’alumnat conforme al decret “s’articulen en funció de la incorporació més gran del valencià com a mesura discriminatòria”. I açò, segons el parer dels magistrats “implica un desequilibri per al castellà, sense que supere el cànon de raonabilitat necessari” perquè “priva de manera irraonable i freturosa de justificació del mateix nombre d’hores d’anglés a l’alumnat que curse en un Nivell Bàsic, i, com a conseqüència d’açò, de la certificació més gran d’anglés”.
Igualment es considera discriminatòria la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística puix que “es produeix un greuge comparatiu en aquells casos en què s’opte pel Nivell Bàsic (o Intermedi), sense que es puga considerar compensat aquest greuge amb els mecanismes perquè l’alumnat puga acreditar els coneixements de llengües al final de cadascuna de les etapes a través de les proves d’acreditació que s’establisquen”.
Argumenten els magistrats de la Sala del Contenciós que la “disposició addicional 5a impugnada, manca de la imprescindible justificació que exigeix el desviament de l’equilibri necessari entre les dues llengües cooficials i la consideració de l’anglés com a preferent idioma estranger, i que es troba present en la sistemàtica del mateix Decret 9/2017”.
Segons arreplega la sentència “manca de justificació i per açò resulta irraonable i desproporcionat la manera excloent de concebre en aqueixa Disposició addicional 5a l’accés a l’ensenyament i la certificació del nivell d’anglés per a l’alumnat que opte per major presència del castellà”.
Aquesta circumstància, segons el tribunal “ni tan sols es concilia normativament” amb l’objectiu bàsic exposat en altres articles del decret com el de proporcionar a l’alumnat el domini funcional d’una o més llengües estrangeres, l’obertura europea i internacional de les escoles i del sistema educatiu i el foment sense distinció de l’educació plurilingüe com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupabilitat”.
La sentència desestima altres pretensions del sindicat recurrent, que sol·licitava l’anul·lació de l’article 4 del decret, per considerar que “no ha desenvolupat cap argument en defensa de la seua pretensió, més enllà d’una invocació genèrica i buida de contingut”.
