La Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha rebutjat el recurs interposat en el seu moment pel Grup Municipal Popular en l’Ajuntament de València contra el canvi de la denominació oficial de la ciutat exclusivament en valencià. La resolució judicial considera que el canvi del topònim es va fer respectant la normativa i amb informes que ho justificaven.
D’aquesta manera, la sentència, datada el 10 de juliol i consultada per Europa Press, desestima el recurs que van presentar els ‘populars’ contra el decret del Consell mitjançant el qual es va aprovar el canvi de denominació de la ciutat a la forma exclusiva en valencià i el posterior acord que va rebutjar el recurs de reposició que van interposar en un primer moment els demandants.
Els regidors del PP al·legaven, entre altres qüestions, que la instrucció de l’expedient s’havia fet sense informe tècnic municipal abans del tràmit d’exposició al públic o que s’havien omès informes de particulars o entitats amb autoritat sobre la matèria. L’Advocacia de la Generalitat, per la seua banda, va defendre que no s’havia produït cap irregularitat formal, igual que l’Ajuntament, que va sostindre que durant el tràmit no va haver-hi res “invalidant”.
En la sentència, la sala sosté que “els defectes en la tramitació del procediment exposats en l’escrit de demanda no constitueixen en cap cas defectes que suposen que l’administració local haja prescindit totalment i absolutament dels tràmits del procediment exigits en el Decret 58/1992”.
“Ens trobem –precisa– davant un expedient d’alteració del nom del municipi de València, iniciat mitjançant Acord de l’Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretària i amb el quòrum exigit en l’article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l’expedient”.
Asseguren els magistrats que “existeixen informes que justifiquen razonadamente el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d’un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment, per la qual cosa procedeix, sense necessitat de més pronunciament la desestimació del recurs”.
Sobre aquest assumpte s’ha pronunciat l’alcalde de València, Joan Ribó, que ha celebrat que la sentència “avala, com no podia ser d’una altra manera, que el nom de la nostra ciutat també es pot dir en valencià”.
“TOTA LA LEGITIMITAT”
“Ara els tribunals ens diuen que eixe topònim, el de València, té tota la legitimitat, i que l’Ajuntament ha complit escrupolosament la llei a l’hora d’adequar el nom de la ciutat al valencià”, ha asseverat.
El primer edil ha recordat que la decisió adoptada en el seu moment pel consistori “compleix l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que diu que tenim dos llengües oficials, el castellà i el valencià, i que cal cuidar especialment del valencià per ser la llengua pròpia i la més feble”. “Un patrimoni que és de tots i totes, independentment de la llengua que parlem a casa”, ha postil·lat.
En aquesta línia, Ribó ha subratllat que “estem complint amb l’acord plenari de l’Ajuntament que, per unanimitat, va aprovar el Reglament d’ús i normalització del valencià”.
“Tots els grups polítics van arribar a un consens en 1996 que ara el PP volia trencar. En eixe reglament, ja s’indicava que la toponímia en valencià és la històrica i pròpia d’aquesta ciutat. De fet, l’any 2009, tots els grups polítics de l’Ajuntament, ja van aprovar que el logotip de l’Ajuntament seria en valencià, com a mostra d’orgull de la nostra singularitat”, ha agregat.
Finalment, ha fet notar que també es respecta el dictat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), “òrgan inclòs en l’Estatut d’Autonomia, ja que estem seguint els seus informes”.
“En definitiva –ha resumit l’alcalde– tenim dos llengües que són igual d’oficials i igual de respectables: el valencià i el castellà, i que tothom té dret a usar en igualtat de condicions. Però a més, una d’eixes llengües, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món i, per açò, tal com marquen les lleis, hem de cuidar del valencià i ho fem gustosament, perquè continua sent una llengua viva. I les mateixes normes que per consens de tots els grups polítics ens hem dotat, diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València”.
