El càncer d’ovari segueix sent una de les principals causes de mort ginecològica, malgrat els avanços en el seu tractament. Representa el 5% de tots els càncers entre les dones i causa més morts que qualsevol altre càncer genital femení. La descripció i quantificació de la càrrega tumoral són essencials per a planificar els procediments quirúrgics.
La Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) disposa d’un sistema d’estadificació de referència per al càncer d’ovari. No obstant això, aquesta classificació no descriu amb precisió la càrrega tumoral i la localització de la malaltia en tota la cavitat peritoneal en els casos de càncer d’ovari epitelial avançat.
Investigadors i investigadores del grup de treball UMCOAP, integrat per personal de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia d’Oncologia Pèlvica Abdominal de l’Hospital General Universitari de Castelló i de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló, han demostrat que l’índex de carcinomatosi peritoneal (ICP) és un instrument objectiu i reproduïble per a quantificar la càrrega tumoral real en pacients amb càncer d’ovari epitelial avançat (AOC), en un treball que s’emmarca en les activitats d’investigació de la Càtedra de Formació i Recerca Quirúrgica de l’UJI.
L’estudi s’ha desenvolupat en l’Hospital General Universitari de Castelló des de gener de 2013 fins a desembre de 2016 i ha inclòs 80 pacients.
Els investigadors expliquen que un dels principals factors de pronòstic per a la supervivència en persones amb aquesta malaltia és la presència de tumor residual després de la cirurgia citorreductora i el coneixement de l’índex de carcinomatosi peritoneal està fortament relacionat amb un resultat òptim d’aquest tipus d’intervenció.
L’equip quirúrgic ha establit un model predictiu per a la cirurgia citorreductora subòptima amb la determinació de l’ICP abans i durant la intervenció mitjançant la tomografia assistida per ordinador i laparoscòpia que pot ajudar a determinar quins pacients són adequats per a la cirurgia de citorreducció primària i quins han de sotmetre’s a quimioteràpia neoadjuvant.
La predicció de resultats quirúrgics en pacients amb aquesta afecció és un dilema quirúrgic actual i el millor mètode entre cirurgia de citorreducció primària o la quimioteràpia neoadjuvant no està definit universalment. L’equip de recerca proposa una combinació de mètodes que poden ser útils per a determinar el resultat de la cirurgia i que equilibra tant l’efectivitat de la intervenció com la seguretat del pacient. L’estudi també ha inclòs altres característiques individuals, com ara l’estat funcional, l’edat o l’estat nutricional, per a decidir quins tipus de tractament s’hi havia d’aplicar.
L’equip liderat pels doctors Antoni Llueca i Javier Escrig està integrat per Anna Serra, Isabel Rivadulla, Luis Gómez, R. Játiva, E. Moreno, B. Montañés, L. Granel, C. Villegas, V. Ángel, K. Maiocchi, C. Medina, K. Delgado, M. Rodrigo, M. Bellver, N. Ruiz, A. López, Y. Maazouzi, D. Piquer, B. Segarra i R. del Moral.
El dia 8 de maig es commemora el Dia Mundial del Càncer d’Ovari. Les organitzacions de lluita contra el càncer de tot el món es van unir per a conscienciar la societat sobre aquesta malaltia i els seus símptomes i forjar un sentiment de solidaritat amb les dones que la pateixen i les seues famílies.
