viernes, 29 marzo 2024

Información y noticias de la provincia de Valencia

Un any de presó per oferir 40.000 euros per un fetge per a un trasplantament a València

Es tracta de la segona sentència a Espanya per un delicte de trasplantament d'òrgans.

Un alcalde libanés ha acceptat la pena d’un any de presó per intentar comprar un fetge a persones sense recursos per a fer-se un trasplantament, ja que estava afligit d’una malaltia hepàtica. Va arribar a oferir-los fins a 40.000 euros, a més d’ocupació i “grans regals”. A més d’ell han sigut condemnades tres persones més a dos anys de presó que li van ajudar amb esta operació.

El juí per estos fets estava previst que se celebrara este dilluns en la secció segona de l’Audiència Provincial de València, però finalment s’ha aconseguit un acord entre Fiscalia i els acusats pel qual estos han reconegut els fets que se’ls imputaven i han obtingut una rebaixa en la pena de presó proposada.

Inicialment, el ministeri fiscal demanava tres anys de presó per a l’alcalde libanés, trasplantat al final amb el fetge del seu fill, i altres set anys per a quatre acusats més, entre els quals es trobaven dos nebots seus i el seu propi fill, per un delicte de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d’òrgans humans aliens. Finalment s’ha arribat a un acord pel qual s’han rebaixat les penes a 1 i 2 anys de presó.

Es tracta de la segona causa d’esta índole que es jutja i es condemna a Espanya, atés que només existeix un precedent similar d’una sentència d’octubre del 2016 dictada per l’Audiència Provincial de Barcelona.

En concret, este cas es remunta a l’any 2013, quan el polític, qui patia una malaltia hepàtica que requeria un trasplantament, sabedor del prestigi d’esta cirurgia a Espanya, va decidir contactar amb familiars seus residents ací perquè realitzaren gestions amb l’objecte de trobar donants vius.

Així, entre l’abril i el maig del 2013, dos dels seus nebots que tenien una mercantil a Alacant, amb seu a Novelda, actuant com a enllaç del seu oncle malalt, juntament amb el fill d’este i un altre conegut d’ells, també libanés, van idear un pla per a materialitzar el trasplantament.

Este fet suposava un evident crebant de la legislació espanyola relativa a la donació d’òrgans entre vius, normativa i requisits dels quals, tal com contempla l’escrit fiscal provisional, van ser escrupolosament informats per part de les autoritats sanitàries i, en concret, pels metges de l’Hospital Universitari de Pamplona i del Clínic de Barcelona.

El fill de l’alcalde libanés prèviament havia indicat que no tenia intenció de ser el donant pel risc que açò comportava i pel fet que al Líban li havien dit que el seu fetge era xicotet i no podia ser donant de son pare.

D’esta forma, els processats, ara condemnats, van començar a reclutar possibles donants i van contactar amb persones sense recursos o en situació de necessitat econòmica. S’encarregaven de pagar proves de ressonàncies i TAC als possibles pacients, els oferien treball a canvi del trasplantament, matrimoni de conveniència i, a vegades, fins a 40.000 euros per “un tros de fetge”.

Finalment, després de no trobar persones que volgueren assumir el risc o que foren admeses en l’Hospital Clínic de Barcelona, es va fer una prova al fill de l’alcalde libanés, va ser avaluat i en observar que era possible el seu trasplantament, se li va practicar el mateix el 26 d’agost de 2013.

 

Últimas noticias

Contenido relacionado