Qualsevol mitjà per difondre i divulgar la història i la cultura local i popular és bo, i amb aquesta idea, al juliol de l’any 2017, l’historiador i professor Vicente Sanz Viñuelas (Llombai, 1987), va crear un bloc amb aquest objectiu, al qual ha titulat com “elblogdelmarquesat” … del qual ja hi han publicats 25 articles.
Tots ells naixen a partir de l’interès, curiositat o celebració d’una data… segons en eixe moment van creuant-se en la vida d’aquest investigador o van cridant-li l’atenció. En aquest bloc, a mitjans de cada mes Sanz Viñuelas realitza una publicació (a excepció del mes d’agost en què publica dos articles), de caràcter divulgatiu sobre la història, tradició i costums del Marquesat, és a dir, sobre els pobles de Llombai, Catadau i Alfarb. Són textos on el contingut pot ser de caràcter més general o de caràcter més específic, ja sigui centrat en un personatge o un sol poble, però que venen a recollir la tradició oral i escrita d’aquestes terres i que, amb histories més curtes o més extenses, tracta de donar-les a conèixer a tots els públics, impedint d’aquesta manera que algunes desapareguin o s’oblidin, ja que la majoria d’elles no han sigut recollides o escrites anteriorment i sols es mantenen pel record de les generacions més velles.
En l’actualitat aquest bloc és un dels pocs canals en els quals es manté viva i es difon la història en aquesta zona de la subcomarca de la Vall dels Alcalans, dins de la Ribera Alta, i encara que Vicent té altres projectes en ment i que tard o d’hora veuran la llum, de moment, amb el seu bloc ens mostra part del seu treball més immediat i real.
Antics oficis, epidèmies, guerres, catàstrofes, costums, històries de persones o de llocs, festes, etc … són algun dels temes que podem trobar a “elblogdelmarquesat”, el qual és una pàgina pública a la qual qualsevol pot accedir a través dels enllaços que l’autor envia mensualment a través de Facebook o whattshap, o mitjançant el cercador Google; A més a més, també serveix com un contenidor d’història local i específica del Marquesat i com una hemeroteca on queden guardats aquests textos per al futur esdevenidor.
Amb una gran curiositat natural i sempre disposat a saber i preguntar, és fàcil veure a Sanz Viñuelas amb alguna llibreta o paper anotant dades; preguntant als més majors o buscant en arxius o biblioteques, per després donar-los a conèixer al seu bloc o en les seves converses. Aquest treball, realitzat sense ajudes i de forma altruista és una mostra de l’amor que sent aquest historiador pels seus pobles, i un dels seus desitjos és, en un futur, poder recopilar totes aquestes històries i altres en un o en diversos volums, perquè, d’aquesta forma, el seu treball i la història del Marquesat quedi present de forma més real i l’abast de tots els públics, sense impediments d’edats ni limitacions tecnològiques.
Però certament cal reflexionar i també valorar amb justa mesura que açò no són solament “historietes”, sinó que també és una forma de fer història, puix sense persones que ho recullin i ho facin constar, ens trobaríem amb uns buits difícils de plenar en un temps, havent perdut una part important del nostre passat més immediat. I encara que molta gent puga arribar a pensar que açò és una tasca fàcil, cal remarcar que per a dur-la a terme s’ha de dedicar molt de temps, no tan sols en aconseguir la informació que es pretén, sinó la de comparar-la, redactar-la i complementar-la… havent de “pegar moltes patades” prèviament. Però sempre amb il·lusió… i amb el fet singular i que denota la passió de Sanz Viñuelas, el qual es que ell escriu sense percebre cap tipus d’ingrés per les seues publicacions o articles, ja que no ho realitza en periòdics ni per encomandes, compartint el seu treball de forma lliure. Per tant podem afirmar, que voler… és poder!!!
A mes a mes, segons ens hem assabentat, ja s’han donat casos de persones que han buscat a Vicent, bé en sa casa o bé pel carrer, per a contar-li alguna història o donar-li alguns documents perquè ell poguera investigar o rescatar algunes d’elles de l’oblit, plasmant-les posteriorment al seu blog. De forma que cada dia, el referit blog es conegut per més gent.
Precisament aquest article vol manifestar aquest fet i la seua intenció es aplaudir aquesta iniciativa, ja que no tots els pobles, ni moltes de les grans ciutats tenen la sort de comptar amb gent jove interessada per la seua història i tradició, i que de forma periòdica i amb un llenguatge fàcil i còmode, divulgui capítols del seu passat de forma constant. I aquesta circumstància s’hauria de reconèixer, agrair i ser motiu d’orgull per al Marquesat… com a exemple per a altres municipis valencians.
Quina serà la pròxima història o article del proper mes? Això sols ho sap Sanz Viñuelas… i fins que no sigui mitjans de mes no ho revelarà ni ho farà públic. Llavors… Us atrevireu a llegir i descobrir aquesta i les altres històries de “elblogdelmarquesat”?
Certament, a dia de hui pareix que la història no està molt de moda i la gent sol interessar-se més per altres matèries o camps, però com be reflexionava José Saramago: “Hay que recuperar, mantener y transmitir la memoria histórica, porque se empieza con el olvido y se termina en la indiferencia”. Per tant, ahi radica la importància de la tasca investigadora i històrica, principalment a nivell local, ja que com cantava Raimon: “Qui perd els origen perd la identitat”. Per tant, Felicitats a l’autor i a seguir endavant!!!