Joaquín Rafael Blasco, extreballador de diferents empreses d’Augusto César Tauroni i persona “de confiança” seua, ha assegurat aquest dijous en la vista en la qual es jutgen presumptes irregularitats en subvencions a ONG i la fallida construcció de l’Hospital d’Haití, que l’empresari li va traslladar en diverses ocasions que havia d’anar al final de Barraca d’Aigües Vives, on l’exconseller de Cooperació, Rafael Blasco, té un immoble, a entregar-li diners. No obstant això, ha reconegut a preguntes de les defenses, que no sap amb certesa si aquestes entregues van arribar a produir-se.
Així s’ha pronunciat Joaquín Rafael Blasco –que no té cap tipus de relació de parentiu amb l’exconseller i exportaveu del PP en Les Corts i que és considerat pels investigadors com un dels principals directius de la Fundación Hemisferio– durant la seua declaració com a testimoni davant el tribunal que jutja les peces dos i tres d’aquesta causa, després de lliurar-se durant la instrucció de ser cridat com a investigat. La Fundación Hemisferio és l’organització presumptament emprada pels germans Tauroni per a fer-se amb les ajudes a la Cooperació i desviar fons.
Aquest extreballador de Tauroni ha irritat en l’interrogatori a acusacions i defenses, que han mostrat en reiterades ocasions la seua incredulitat davant aquest testimoniatge. De fet, la Coordinadora Valenciana d’ONGD i dos defenses han sol·licitat que es deduïra testimoniatge contra ell –procés similar a una denúncia– i una altra un acarament per a contrarestar versions.
Joaquín Rafael Blasco ha assegurat que ell únicament exercia tasques com a informàtic a nivell tècnic i arreglant els problemes d’aquest tipus que pogueren tindre els altres treballadors i que solament puntualment va poder ajudar en les bases tècniques d’algun projecte o en altres treballs relacionats. Ha dit també que ell era emprat de GCS, empresa d’Augusto César Tauroni, i que tenia el seu lloc de treball en la seu d’Hemisferio perquè compartien l’espai.
A preguntes del fiscal Anticorrupció Jesús Carrasco, el testimoni ha explicat que ha treballat en “moltes empreses” de propietat d’Augusto César Tauroni i també en diverses de les conselleries que va dirigir en el seu moment el ‘popular’ Rafael Blasco. A més, ha dit que sabia de “l’amistat” que mantenien Tauroni i l’exconseller.
“CAP CONEIXEMENT SOBRE COOPERACIÓ”
Durant el llarg interrogatori, ha defès que la seua tasca en Hemisferio “no era participar activament en el desenvolupament dels projectes de cooperació” perquè ha negat tindre “cap tipus de coneixement” sobre aquesta matèria. Així mateix, ha negat reiteradament que “controlara” la fundació, tal com han apuntat diversos testimoniatges i com creuen els investigadors.
Sobre este tema, ha apuntat que Augusto César Tauroni tenia un despatx en la seu d’Hemisferio i “passava freqüentment”, malgrat que aquest empresari no apareixia amb cap càrrec en la fundació. “El president de la fundació era de l’òrbita d’Augusto, tots treballàvem per a ell”, ha insistit.
La tònica de l’interrogatori ha sigut la del testimoni responent “no ho recorde” o “no em consta”, per exemple davant la qüestió de si va participar en la captació d’ONG perquè es presentaren projectes de cooperació, al que ha dit no recordar cap cas i com a molt haver-ho fet “puntualment”. El fiscal Carrasco li ha recordat en primer lloc que com a testimoni tenia obligació de dir veritat i que podia incórrer en un delicte si no ho feia.
Posteriorment, a mesura que avançaven les preguntes sense resposta concreta, Carrasco s’ha dirigit el testimoni per a dir-li que li produïa “verdadera estupor” que declare en eixa condició. “Però és el que m’he trobat”, ha agregat. Carrasco va heretar la causa del fiscal Vicente Torres, ara magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
“VAIG ESTAR A HAITÍ PERQUÈ SABIA ANGLÉS”
Blasco ha admès que va estar a Haití, on se n’anava a construir l’hospital després del terratrèmol que va assolar el país i que mai va arribar a realitzar-se, però ha sostingut que va ser enviat per Tauroni “perquè no podia anar l’encarregada” i perquè ell “sabia anglés i podia fer d’interlocutor”. Ha negat que aprofitaren també el seu nom i cognom perquè en aquell país cregueren que tenia algun tipus de vincle familiar amb l’exconseller.
També ha confirmat que va fer una segona visita a Haití amb Tauroni i que es van veure amb l’exconseller Blasco, encara que ha dit no recordar si van parlar del projecte de l’hospital.
Inquirit per l’empresa Desfa, que ha reconegut que era del seu cosí i del seu pare, i per si sabia que aquesta mercantil facturava a Hemisferio per projectes de cooperació, també ha dit no saber res, igual que en ser preguntat per si aquesta firma es dedicava a productes cosmètics i no farmacèutics. De nou el fiscal ha destacat que aquestes respostes li estaven generant “estupefacció”.
De fet, Carrasco ha lamentat la “declaració tan insòlita” que estava prestant l’ara testimoni i li ha arribat a preguntar: “Vosté creu que algú en el seu sa juí o el tribunal pot creure’s el que està dient?”.
“VAIG BUSCAR EN GOOGLE DE QUI EREN LES EMPRESES”
La primera a declarar en aquesta jornada ha sigut Julia Queralt, treballadora de la Fundación Hemisferio entre febrer de 2009 i abril de 2010. Ha reconegut que els permetien acudir a la Conselleria a consultar projectes presentats en anys anteriors per a elaborar els nous, encara que ha assenyalat que creia que “era de consulta oberta per a la ciutadania”.
Queralt ha relatat que el va sorprendre molt “com de ràpid que apareixien les factures –de quanties molt altes, ha afegit– que cobrien partides completes per a justificar les subvencions”. “En deu minuts, si es necessitava una factura, es tenia”, ha subratllat. A més, també li va cridar l’atenció que “sempre eren les mateixes empreses les que facturaven”.
En observar aquestes coincidències, ha explicat que va fer una cerca en Google per a esbrinar “dels qui eren les empreses”. “Vaig començar a veure que tot era el mateix, que els mateixos que estaven en la fundació apareixien també en les empreses”, ha comentat.
També el va sorprendre, ha apuntat, que els adjudicaren tants concursos malgrat que els treballadors tenien nul·la o molt poca experiència en cooperació: “Jo confiava en la qualitat del meu treball, però la meua sorpresa va radicar que en el moment de subvencionar eixos projectes no es presentava cap justificació dels treballs. Jo vaig deixar la fundació per açò”.
A preguntes del fiscal, també ha afirmat que li va cridar l’atenció que hi haguera factures a empreses d’EUA per a projectes a Guinea Equatorial i República Dominicana. “Era molt repetitiu, en tots els projectes eren les mateixes empreses i els mateixos noms”, ha insistit.
