Un jutjat de València considera que els repartidors de Deliveroo són treballadors de l’empresa

Condemna a l'empresa a readmetre al treballador en les mateixes condicions anteriors a l'acomiadament, o a abonar-li una indemnització de 705,13 euros

Una sentència del Jutjat social número 6 de València considera que els repartidors de menjar amb bicicleta o ‘riders‘ de Deliveroo són treballadors per compte de l’empresa, a la qual condemna a la readmissió o indemnització d’un treballador al qual va despatxar.

La sentència, feta pública aquest dilluns per Intersindical Valenciana, declara la improcedència de l’acomiadament del treballador i és la primera d’Espanya que es dicta sobre la relació de l’empresa Roofoods Spain SL (Deliveroo) i els seus repartidors.

PublicitatTroballengua  

El jutjat valencià considera provat que el demandant treballava seguint les instruccions de l’empresa i baix les condicions fixades “unilateralment” per ella, i conclou que existia una relació laboral entre les parts.

Des d’Intersindical destaquen que aquesta sentència assumeix la seua posició i la de la Inspecció de Treball de València, en considerar els repartidors són treballadors per compte de l’empresa i no treballadors autònoms.

Segons els fets provats, l’empresa va ser demandada per un repartidor que percebia una retribució mitjana diària, a exclusió d’impostos, de 28,49 euros, la relació dels quals es va iniciar en virtut d’un contracte de prestació de serveis subscrit el 25 d’octubre de 2016.

Aquest contracte assenyalava que el proveïdor actuaria “a tot moment com a contractista independent” i no seria considerat ni es presentaria “com a agent, empleat o soci de l’empresa”, i fixava l’import que rebria (3,38 euros per lliurament realitzat) i la forma de funcionar.

El 30 de juny de 2017 l’empresa va remetre un correu electrònic al repartidor en el qual li comunicava que donava per acabat el contracte d’arrendament de serveis i li reclamava que lliurés el seu material al magatzem.

La sentència assenyala que Roofoods Spain és titular de la plataforma virtual Deliveroo en la qual, a través d’una aplicació informàtica, els clients poden sol·licitar menjar o beguda als restaurants adherits, que un repartidor transporte al domicili o lloc de treball sol·licitat i que el client paga a través de la plataforma.

Una vegada signen el contracte de prestació de serveis, els repartidors, que han de disposar d’un vehicle per al seu desplaçament, es descarreguen l’aplicació de l’empresa en el seu telèfon mòbil i reben instruccions de com donar-se d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms i en el cens d’obligats tributaris, requisits previs a la signatura del contracte.

L’empresa al·legava que no existia relació laboral entre les parts, si bé la sentència indica que es donen en aquest cas “les notes característiques de la relació laboral d’alenada i dependència”, ja que la prestació de serveis del demandant a favor de la demandada presenta trets sols “concebibles en el treball depenent i per compte d’altre”.

Així, la fallada assenyala que l’empresa decidia la zona en la qual el treballador havia d’exercir les seues funcions i en quin horari, i donava instruccions concretes als repartidors sobre les normes de comportament i forma de repartiment.

A més, exposa que l’empresa tenia a tot moment geolocalitzat al treballador, al que podia demanar explicacions a qualsevol moment, i que el treballador mancava de llibertat, dins del seu horari, per rebutjar comandes.

Així mateix, el treballador que volgués deixar temporalment de prestar serveis havia de comunicar-ho a l’empresa amb dos setmanes d’antelació, i es considera provat que el treballador mancava d’organització empresarial, sent l’empresa la que organitzava l’activitat empresarial.

Acreditada l’existència de relació laboral entre les parts, el jutjat declara la improcedència de l’acomiadament del treballador i condemna a l’empresa a readmetre al treballador en les mateixes condicions anteriors a l’acomiadament, o a abonar-li una indemnització de 705,13 euros.

La sentència no és ferma i contra ella cap recurs de suplicació davant la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. EFE

PublicitatDesdejuna amb Actualitat Valenciana