La sentència, que ha sigut recentment notificada a les parts, estima les pretensions de l’actor afirmant que l’interés fixat en el contracte de crèdit revolving (27,24%) és notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas.
L’usurari, d’acord amb la Sentència de Tribunal Suprem de 4 de març 2020 que considera que “han de prendre’s a més en consideració altres circumstàncies concurrents en aquesta mena d’operacions de crèdit, com són el públic al qual solen anar destinades, persones que per les seues condicions de solvència i garanties disponibles no poden accedir a altres crèdits menys onerosos, i les pròpies peculiaritats del crèdit revolving.”
L’entitat de crèdit no ha acreditat la concurrència de circumstàncies excepcionals que justifiquen l’estipulació d’un interés notablement superior al normal en les operacions de targetes de crèdit, la qual cosa ha portat a la Magistrada a declarar la nul·litat radical i absoluta del contracte subscrit l’any 2006 -que es va reclamar judicialment tretze anys després- per usurari, havent de reintegrar-se les quanties satisfetes i disposades respectivament com si el contracte no haguera existit -quan la sentència reporte la seua fermesa-, Wizink, a més, ha sigut condemnat al pagament de les costes processals.