“Una qüestió de justícia” de José Antonio Ávila

Ávila: "La Comunitat Valenciana segueix a la cua en la taxa d'infermeres per cada 100.000 habitants, amb 519 enfront dels 558 de la mitjana nacional"

La celebració de l’1 de Maig ens ofereix una nova oportunitat per a posar sobre la taula diferents reivindicacions socials i laborals que no estan sent ateses des de l’Administració pública. Nosaltres, des del Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA) fixem aquestes reivindicacions en la professió infermera, un àmbit que dóna de si per a molta labor reivindicativa en aquest sentit.

Són molts els fronts en els quals podríem centrar-nos en aquestes línies però en llaures a l’exercici de síntesi que requereix un article d’opinió em centraré només en uns d’ells.

La Comunitat Valenciana segueix a la cua en la taxa d’infermeres per cada 100.000 habitants, amb 519 enfront dels 558 de la mitjana nacional.

Això implica un sobreesforç per part de les infermeres dels hospitals i centres de salut de la Comunitat Valenciana per a poder donar resposta a les necessitats del sistema i dels ciutadans. Malgrat la seua professionalitat, és inevitable que els pacients siguen els principals perjudicats. Per això, requerim que s’adeqüen els recursos d’Infermeria a les necessitats actuals de salut en la població.

Una altra situació que minva la qualitat d’atenció és la falta d’implantació de les especialitats d’Infermeria amb vinculació de la titulació al lloc de treball. Es dóna la circumstància que tenim infermeres que han dedicat molt d’esforç i un considerable cost econòmic per a obtindre l’especialitat, però a l’hora de la veritat no es convoquen les places, de manera que són infermeres generalistes els qui acaben atenent pacients en matèries com a Salut Mental, Pediatria o Geriatria. Ho fan dignament, sí, però quin sentit té formar especialistes per a després no permetre’ls aplicar tot el coneixement adquirit?

Amb la finalitat de vetlar pel millor servei al pacient, demandem l’aprovació d’ofertes públiques d’ocupació per part de la Conselleria de Sanitat amb la creació de noves places, així com la catalogació de places per a les diferents especialitats d’Infermeria.

Si la falta d’infermeres especialitzades i convocatòria de places és un seriós problema per a mantindre la qualitat del servei, devem també posar l’accent en la falta d’una adequada implantació i garanties en l’ús i maneig de materials de bioseguretat en els centres sanitaris. La introducció de materials i equips amb mecanismes de bioseguretat, així com l’adequada formació i informació dels treballadors continua sent una assignatura pendent que posa en risc, d’una manera intolerable, la salut dels professionals d’Infermeria.D’altra banda, hem de reclamar en aquest Dia Internacional del Treball la necessitat que es reconega la capacitat de les Infermeres per a ocupar llocs de direcció en unitats de gestió i atenció sociosanitària, així com que es compte amb una major presència d’aquestes en llocs de responsabilitat i amb capacitat de decisió dins del staff sanitari.

Sens dubte, som els professionals més pròxims al pacient, tenim l’experiència i preparació adequada, és indubtable, de manera que és una irresponsabilitat no fer ús d’aquest potencial.

Existeixen altres qüestions pendents que, com a col·lectiu, no podem deixar de reivindicar, com és el fet de la recuperació de drets laborals, condicions de treball i poder adquisitiu perduts com a conseqüència de les retallades i ajustos patits durant anys.
Són qüestions de justícia que no poden demorar-se.

Autor: José Antonio Ávila, President del CECOVA

Publicitat