Era un secret a veus i s’ha pogut confirmar. Les sospites i la preocupació per part dels llauradors per la falta de compres en el camp respon a una estratègia calculada de la gran distribució europea que s’ha decantat per l’oferta de mandarines tardanes de l’hemisferi sud en lloc de per les satsumes i clementines primerenques espanyoles, fonamentalment valencianes, segons denúncia LA UNIÓ de Llauradors.
En aquest sentit, una campanya més, queda demostrat que la signatura de l’acord UE-Sud-Àfrica perjudica els citricultors valencians perquè en altres hemisferis ha propiciat l’aposta per varietats tardanes que ara venen a Europa i que tant dany fan als productors comunitaris. A més, no es contemplen ajudes de mercat ni s’ha fet un estudi d’impacte econòmic ni s’ha avançat en protocols d’exportació més exigents en aquests països com el cold treatment-tractament en fred per a garantir que no s’introduïsquen plagues.
LA UNIÓ va tornar a denunciar al setembre que la suspensió voluntària de les exportacions sud-africanes de taronges València Late era una mera operació de maquillatge i desviar l’atenció per a poder entrar altres varietats, com és el cas d’ara. Darrere de tota aquesta estratègia pot estar suposadament el lobby citrícola sud-africà i els seus possibles contactes amb la distribució europea.
LA UNIÓ denuncia a més l’engany que suposa per al consumidor oferir de forma massiva uns cítrics que, probablement, es van recol·lectar fa ja uns dos mesos en zones situades, en el millor dels casos, a uns 8.000 quilòmetres de distància, que van patir un llarg trajecte en les càmeres dels bucs i que van ser tractades per a ampliar la seua vida comercial sense que, probablement, el consumidor europeu siga conscient d’açò.
“Des de fa dècades que per aquestes dates comencen a comercialitzar-se en Centreeuropa les primeres clementines espanyoles, els britànics aprecien de forma singular les nostres satsumes, estan habituats a la fruita de temporada i ara els tracten de colar mandarines portades de l’altra part del món, que poden portar plagues a la nostra citricultura i que la seua qualitat i frescor es veu afectada pel llarg trajecte des de les seues zones d’origen”, explica el responsable de la sectorial de cítrics de LA UNIÓ, Carles Peris.
LA UNIÓ ha pogut contrastar que aquesta situació és més o menys generalitzada en els lineals de les principals empreses de supermercats europeus, però no en les espanyoles, que han mantingut la política de subministrament habitual i esperat a la producció fresca valenciana, que prompte dominarà els seus lineals.
La situació en la resta de la UE s’ha vist propiciada pel retard d’entorn de dues setmanes en la maduració i la coloració de la fruita amb el qual ha arrancat la campanya citrícola valenciana enguany i s’ha vist alimentada també per la falta de demanda derivada de les altes temperatures encara regnants en el continent, que sempre desincentiven el consum.
Aquests fets han sigut aprofitats pels exportadors de Sud-àfrica, Argentina o Xile per a estirar la seua campanya en contra-estació i donar eixida a la creixent producció de mandarines Nadorcott, Tango o Orri i unes altres no protegides, com l’Ortanique, on les àrees de producció s’han multiplicat exponencialment en els últims anys. “Segurament anaven preparant aquest desembarcament des de fa anys, però ha sigut aquest quan, aprofitant aquest retard, han fet el pas a Europa”, assenyala Peris.
Segons l’estudi realitzat per LA UNIÓ, el solapament de les produccions està afectant sobretot a la comercialització de les varietats extraprimerenques amb majors costos de producció, com Clemenrubí, Oronules o fins i tot ‘d’autor’ com la Clemensoon, que havien despertat un gran interés entre els citricultors en els últims temps. Es tracta de cítrics que requereixen moltes vegades ‘aclarits’, cures per a previndre la mosca, que suposen la contractació de més jornals però que tenen menors rendiments per hectàrea que unes altres que entren en producció més tard i que, per això també, tenen majors preus en origen.
“La gran distribució simplifica la seua oferta entre dos tipus bàsicament, els cítrics de gamma. Alta o ‘prèmium’ i els de gamma més baixa, amb preus més assequibles al consumidor. La primera ha sigut copada per les mandarines tardanes foranes en detriment de les clementines primerenques espanyoles i la segona categoria segueix alimentant-se de les varietats locals amb menors costos, com la Marisol o l’Arrufatina o algunes Satsumas, per a les quals sí que es tanquen operacions perquè tenen demanda”, aclareix el representant de LA UNIÓ. “Segurament la comercialització milloraria si al consumidor no se li donara una oferta tan limitada i s’incloguera una tercera opció”, valora Peris.
