Els xifres de mercaderia de cítrics procedents de tercers països i rebutjada en els ports europeus per estar infestada amb plagues segueix a l’alça. La Unió de Llauradors denúncia que només fins al mes de juliol, segons dades oficials, s’havien produït ja quasi tantes intercepcions de cítrics -151- com totes els del passat any -164-.
S’emporta la palma sens dubte l’Argentina, qui porta durant este any un total de 117 intercepcions, 78 en este juliol passat quan en el mateix mes de l’any passat no va tindre cap. Totes els de 2019, que van ser 21, és van concentrar fonamentalment a l’agost i setembre i en menor mesura a l’octubre.
Juliol és el mes d’enguany amb més enviaments rebutjats, un total de 86, la qual cosa suposa el 57% dels que portem al llarg de tot 2020. I el país amb més intercepcions és l’Argentina, amb 78 dels 86, és a dir que el 91% de les mateixes amb organismes nocius provenia de l’Argentina. Els plagues amb més rebutjos són els temibles Taca Negra o la Cancrosis que encara no han entrat en la citricultura de la Unió Europea.
Sud-Àfrica, en l’inici de la seua campanya d’exportació a la UE, ja porta 4 intercepcions enguany i 3 d’eles dobles de la devastadora plaga de la Thaumatotibia leucotreta o falsa arna.
Les dades reflecteixen una vegada més la greu amenaça i el risc evident de propagació i contaminació d’estes malalties greus de quarantena com són entre altres la taca Negra o el Cancro que no són presents encara en l’àmbit territorial de la la Unió Europea i l’entrada dels quals seriosa letal per a la nostra citricultura perquè una vegada introduïdes serien endèmiques.
La Unió de Llauradors veu necessari que abans de subscriure la signatura definitiva de qualsevol acord comercial caldria auditar als països que no puguen garantir la sanitat vegetal dels cítrics europeus, analitzar els efectes per als llauradors europeus en tots els seus vessants, així com establir mecanismes més estrictes de control en davantera i prohibir l’entrada de qualsevol producte que no haja sigut produït en condicions de reciprocitat, és a dir sota la mateixa normativa que exigeix la UE a les produccions pròpies.
