Enmig de la quarantena i al mateix temps que s’allarguen les setmanes de confinament, la fi del període lectiu s’acosta i amb este, les proves per a completar la formació acadèmica. Els estudiants s’enfronten a la incògnita de com finalitzar la seua formació però les respostes no semblen arribar de manera clara.
Estos dies passats llegíem notícies d’alguns països europeus que presentaven opcions com l’aprovat general, acompanyat d’unes proves d’accés universitari telemàtiques –consistents en un examen d’una hora de duració per teleconferència– com era el cas d’Itàlia. A Espanya, a l’espera d’una resposta unànime per part del Ministeri d’Educació, la Universitat Catòlica de València s’ha pronunciat, donant per concloses les classes presencials, que continuaran en el que ells anomenen modalitat no presencial –diferenciant-la expressament de la formació en línia– i prioritzant exàmens finals presencials, que mantindrien les dates establides pel pla d’estudis establert en un primer moment. “La nostra voluntat és que els exàmens es puguen realitzar de manera presencial. No obstant això, estem preparats i podem garantir plenament tots dos sistemes, presencial i d’avaluació en línia, així com l’avaluació contínua” indicava José Manuel Pagán, rector de la UCV.
En un comunicat realitzat per la universitat, José Manuel Pagán posa l’accent en “la modalitat no presencial”, insistint que “l’objectiu prioritari per a la UCV ha sigut assegurar que estem formalment en formació telepresencial, no en formació en línia, sinó que els alumnes estan continuant la formació, sense rebaixar els objectius plantejats, amb un grau d’implicació i seguiment dels docents, i he de dir, també dels alumnes, igual a la modalitat presencial, i atenent fins i tot les necessitats individuals de cada alumne”.
Resulta cridaner que s’insistisca a diferenciar estes dos modalitats –telepresencial i en línia– sent que a molts ens sonen a la mateixa situació, encara que més curiós resulta esta fervent preferència per mantenir “les dates establides pel pla d’estudis” insistint en la realització presencial dels exàmens quan encara no existeix una directiva ministerial davant la situació, així doncs, no resulta desficaciat preguntar-se per què?
La “implicació” dels alumnes
Qui paga, mana, una dita de la nostra terra i que sembla ser desencertat en este cas, perquè fins i tot pagant de mitjana 5000 € per curs –arribant a superar els 9000 € els graus de ciències de la salut– i malgrat l’afirmació de José Manual Pagán, els alumnes no semblen notar la recalcada diferència entre un ensenyament telepresencial i una en línia. Prova d’això seria l’aparició d’un change.org sol·licitant una reducció en les taxes de la UCV en la plataforma en línia. Esta petició, iniciativa de l’alumnat que podeu comprovar ací, se sustentava en l’alteració del normal desenvolupament de les activitats acadèmiques per les quals paguen, així com una disminució en la qualitat de l’ensenyament, la reducció de serveis que ha patit l’alumnat de la institució o la impossibilitat de realitzar pràctiques, conseqüències directes de l’abrupta adopció d’un programa de formació en línia, derivat de la quarantena pel coronavirus.
Davant esta reclamació de l’ajust de taxes elevada pels alumnes, la universitat no s’ha pronunciat, continuant amb el cobrament regular de les taxes, segons han informat alumnes de la institució acadèmica a este mitjà. Tampoc s’han establit terminis en els quals realitzar les pràctiques presencials, que són un dels complements que més incrementen el preu de la docència i el seu major reclam. A més, els graus de ciències de la salut queden pendents de realitzar pràctiques hospitalàries –en el cas de Medicina, Infermeria, Podologia, Fisioteràpia o Logopèdia– o la clínica veterinària –com és el cas de Veterinària– que són uns recursos essencials per al correcte aprenentatge de les seues matèries.
Ha dia de hui, i havent-se ajornat l’estat d’alarma fins al 26 d’abril, els alumnes de la UCV indicaven a este mitjà que desconeixien la manera en què la universitat pretén permetre’ls finalitzar les seues pràctiques, sense saber si hauran de realitzar-les durant el període estival o, en el cas més extrem, durant el curs següent, superposant-se amb el nou cicle acadèmic, o impedint –en cas dels quals estan en l’últim any de la seua formació– la matriculació en estudis de Postgrau (Màsters) o la inserció en el món laboral.
D’altra banda, serveis com el de préstec de llibres o ordinadors de la biblioteca queden cancel·lats, complicant la preparació de les proves finals que segueixen en peus i programades per a les mateixes dates, cosa que afectarà la preparació dels alumnes de cara als resultats finals, que en cas de suspendre, hauran de tornar a pagar les taxes un any més.
