Les eleccions autonòmiques celebrades a Galícia i País Basc han donat guanyadors dispars: d’una banda s’ha revalidat la majoria absoluta de Feijoo mentre que al País Basc Urkullu àmplia el seu poder. No obstant això ambdues tenen un denominador comú i és que el Punt el PSG com el PSE retrocedeixen a la tercera força política.
Feijoo consolida el seu poder a Galícia i es manté com el baró popular més fort
El candidat del PPG a la reelecció com a president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, revalida la seua majoria absoluta en les eleccions d’este diumenge, en obtenir 42 escons, amb el 81,89% del vot escrutat, mentre que en les autonòmiques de setembre de 2016 havia aconseguit 41 diputats.
El BNG aconsegueix donar el ‘sorpasso’ al PSG-PSOE i aconsegueix els 19 escons, mentre que en 2016 s’havia quedat com a quarta força, amb tan sols sis places en el Parlament gallec. Per part seua, el PSG-PSOE queda amb 14 escons.
Galícia en comú, la coalició que aglutina a Podemos, IU, Anova i algunes marees locals, no obtindria representació, ni Marea Galeguista, l’altra part hereva d’En Marea i conformada també per Partit Galeguista i Compromís per Galícia.
Urkullu aprova amb nota, el PP s’afona i Vox entra en el parlament basc
El PNB ha tornat a guanyar les eleccions al Parlament basc i ha consolidat la seua tendència ascendent, en aconseguir 30 escons, 2 més que en els anteriors comicis, amb el 91% dels vots escrutats.
EH Bildu es consolida com a segona força després d’una important pujada de cinc parlamentaris, en passar de 18 a 23 seients en la Cambra autonòmica.
Elkarrekin Podemos-IU es desploma,i es deixa sis representants, en obtenir només 5 parlamentaris dels actuals 11. També cau PP+Cs, que passa dels 9 que tenien els populars fins hui a obtenir 6.
El PSE-PSOE puja lleugerament, i passen de nou a 10 parlamentaris. Vox, que esta vegada ha concorregut en tots els territoris, aconsegueix entrar en la Cambra autonòmica amb un parlamentari.