Mentre una gran part de la població mira el cel per saber si podrà anar-se’n de vacances de Pasqua, una altra ajusta pressupostos per assolir la despesa que suposa el fet de treballar, per les famílies amb menors en edat escolar que comencen este dijous un període de 12 dies sense col·legi.
Dotze dies dels quals només 4 o 5, segons localitats, són festius al calendari laboral de la majoria de pobles de la nostra província. El resultat, un cost que pot variar molt segons les opcions però que oscil·la entre els 52 i els 160 euros per xiquet i que per tant, per una llar amb dos fills i una única font d’ingressos pot suposar fins a la tercera part d’un salari mínim.
Així, no és d’estranyar que, per exemple, a Castelló, només tardaren 4 minuts a col·lapsar-se les inscripcions “on line”, per a les úniques 50 places gratuïtes d’activitats al Planetari que oferia l’Ajuntament per a estes dates i que han deixat fora a una llista de més de 245 infants. Per tant, amb una oferta poc més que simbòlica, toca buscar alternatives per “col.locar” els menuts.
“I què has de fer, en vacances a mi em toca tirar “d’auelos“, no hi ha més remei!” –explica Vanessa, mare d’una alumna de primer curs- que, com una gran majoria de famílies, es recolza amb el suport dels avis-cangurs. En altres casos, com Eva, que treballa d’infermera a un centre hospitalari, l’alternativa passa per “fer meravelles per quadrar horaris i acumular dies fins que arribes”, explica esta sanitària mare d’un xiquet de tercer. “Jo fa dues setmanes que estic fent nits i doblant horari o canviant guàrdies quan es pot per organitzar-me i tindre totes les vacances del xiquet lliures”, afegeix.
Però estes opcions, no sempre són possibles i “no queda més remei que portar-los a una escoleta”, comenta Sandra mare de dues xiquetes de 5é i 1r curs, “si és possible de les “baratetes“ que et deixen portar la carmanyola pel dinar”, apunta.
I és que en estos moments, mentre alguns municipis més menuts ofereixen places i alternatives per la tan referida, conciliació, el ball de tarifes entre les empreses d’oci i animació per cobrir este període varia entre els 52 euros que poden costar aquelles propostes que fan ús d’espais com o col·legis públics per abaratir costos, fins alternatives més especifiques de “campus de Pasqua” amb activitats musicals, de robòtica, d’anglès, etc. que poden suposar un desemborsament de més de 150 euros per sis dies d’activitats en horari de 9 a 5 de la vesprada. La qual cosa implica que, a més de les extensions horàries que encara incrementen més el preu, si tenim en compte l’última pujada del salari mínim interprofessional, el cost de les vacances escolars pot representar una tercera part dels ingressos mensuals d’una família amb dues persones en edat escolar.
A més, en el cas de llars monomarentals o monoparentals les dificultats afegides encara augmenten més el problema de la conciliació. Valeria n’és un exemple. Va a netejar cases particulars “i algun portal”, –apunta – està sola amb un fill menut i ni l’horari ni els ingresos li permeten assolir estes despeses perquè “si he de deixar-lo a una escoleta tots els dies que jo treballe, no em compense perquè igual he de buscar a algú perquè el porte de matí però si deixe d’anar a treballar puc perdre les cases que tinc, així que on tinc confiança, si no tinc altre remei, de vegades, me l’emporte i li dic que s’estiga quiet amb la tauleta o el mòbil mentre jo faig feina”, comenta.
Amb tot, els centres que ofereixen activitats per estos dies continuen omplint-se, encara que, com apunten des d’una de les empreses amb seu a la capital de la Plana, “ara en estes vacances la gent s’espera a l’últim moment, s’ho pensa més, sempre passa així perquè està molt prop Magdalena i com que molts repeteixen perquè tampoc tenen amb qui deixar-los per festes, pareix que ara coste un poc més”, conclouen.
El fet és que, en plena campanya política i amb infinitat de propostes electorals que parlen d’igualtat i conciliació, la realitat més quotidiana per moltes families no sempre es veu reflectida. Nuria Solsona, mare d’un xiquet i una xiqueta en edat escolar i membre actiu de l’AMPA d’un dels col·legis públics de Castelló, aclareix que “la conciliació i les conseqüències econòmiques per les famílies, de la incongruència entre horaris lectius i horaris laborals no passen només per reduccions d’horaris, quasi sempre en femení, amb el que això suposa per a les nostres carreres professionals”-puntualitza- “sinó perquè laboralment també es faci un esforç i es tinga en compte una realitat que ha de contemplar moltes més mesures que no han d’anar sempre en una direcció”.
