Condemnada a quatre anys de presó una advocada per estafar 4,6 milions d’euros als seus exsocis

Pel concurs de Martinsa-Fadesa, va cobrar 7.862.528 euros i va ordenar que el despatx li facturara 3.324.891 euros. En el d'Urazca va percebre 1.458.209 euros, i va disposar que li facturaren 589.778, segons els fets provats

Audiencia Provincial Valencia
Actualitat Valenciana

La Sala penal ha confirmat la condemna a quatre anys de presó imposada a l’exsòcia del despatx Broseta Abogados S.L., Antonia Manuela Magdaleno Carmona, en considerar provat que va estafar 4,6 milions d’euros al bufet amb els honoraris dels concursos de Martinsa-Fadesa i Urazca en els quals va intervindre com a administradora.

El tribunal desestima tots els motius plantejats en el recurs de cassació interposat per la condemnada contra la sentència de l’Audiència Provincial de València que, a més d’aquesta pena de presó, li va imposar una multa de 54.000 euros i, en concepte de responsabilitat civil, el pagament de la quantitat defraudada, 4,67 milions d’euros més els interessos.

La sentència recorreguda va considerar acreditat que, quan va ser nomenada en els concursos d’aquestes dos mercantils, la recurrent va ordenar al despatx que li facturaren “unes quantitats inferiors a les que ella havia percebut per honoraris, ocultant l’import realment cobrat de les mercantils concursades”. Pel concurs de Martinsa-Fadesa, va cobrar 7.862.528 euros i va ordenar que el despatx li facturara 3.324.891 euros. En el d’Urazca va percebre 1.458.209 euros, i va disposar que li facturaren 589.778, segons els fets provats.

La Sala en la seua sentència, amb ponència del magistrat Luciano Varela, rebutja la tesi de la recurrent que no concorren en aquest cas els elements essencials del tipus delictiu d’estafa. En aquest sentit, afirma que cap dubte cap “ni sobre la realitat ni sobre l’entitat de l’engany, amb suficiència per a produir error en qui, per causa d’això, resultaria perjudicat”.

Així, explica que “és obvi que l’ardid desplegat per l’acusada, no solament recaptant i aconseguint dels seus socis que la facturació als clients, que ho eren del despatx querellant, es fera a través d’una entitat interposada controlada per aquella, sinó a més ocultant la realitat del que ella percebia de tals clients, a través d’aquella entitat interposada, va aconseguir que el despatx com que no coneixia aquelles reals percepcions, s’aquietara, mentre va ignorar l’ocorregut, amb percebre d’una quantitat inferior a la que li corresponia i per la qual, acceptant les indicacions de l’acusada, emetia les corresponents factures minorades d’honoraris”.

El tribunal conclou que els fets declarats provats posen de manifest “una vertadera disposició patrimonial en termes suficients per a considerar consumada l’estafa. Perquè en provocar, mitjançant la cínica indicació de quins eren els honoraris que el despatx podria facturar, que aquest solament actuara emetent factura per aquests indicats imports i, a més, s’aquietara amb aquesta reclamació sense abordar reclamacions majors”.

Afig que si, posteriorment, “va poder buscar al remei a la pèrdua de drets que de tal inhibició derivaven va ser perquè, descobert l’error, va poder abordar les accions judicials necessàries sobre aquest tema. Aquestes van dificultar l’esgotament del pla delictiu de l’acusada, però no que amb la seua conducta haguera consumat l’estafa. D’aquesta ja solament cabia la reparació dels perjudicis que va ocasionar, però no conjurar la seua consumació”.

Respecte a la continuïtat delictiva, la Sala indica que la pluralitat d’indicacions per part de l’acusada perquè es confeccionaren factures també plurals i, a més, en relació amb actuacions professionals diversificades (intervenció en dos procediments concursals) determinen el concurs de la pluralitat delictiva en relació de continuïtat excloent la unitat natural d’activitat delictiva.

“I és que la identitat d’ardid, i fins i tot d’ocasió en què es reiteren les accions enganyoses i les disposicions dels perjudicats, no esvaeixen la reiteració de la voluntat delictiva amb desvinculació entre algunes de les seues accions. Almenys les que es refereixen a la intervenció en un concurs respecte a les que es refereixen a l’altre concurs”, subratllen els magistrats.

FETS PROVATS

Els fets considerats provats per la sentència recorreguda reflecteixen que, com a sòcia del despatx Broseta Abogados SL, l’acusada va ser nomenada administradora de diversos concursos mercantils. Per conveniència fiscal, se li va permetre que es presentara als concursos a través de la societat Antonia Magdaleno Carmona SL., creada a aquest efecte per ella.

Una vegada cobrats els honoraris que li corresponien, sempre segons els mateixos fets, havia d’ingressar en el despatx l’import íntegre dels diners percebuts pels concursos. Per a això, donava les ordres oportunes a la seua societat amb la finalitat que li facturaren l’import que al seu torn ella havia cobrat de les concursades. Aquest procediment es va seguir fins al seu nomenament en Martinsa-Fadesa i Urazca.

A partir d’aquests nomenaments, que generaven uns “abundants beneficis”, l’acusada, que ja mostrava la seua discrepància amb la forma de convindre el variable de les seues retribucions, sense causa que ho justificara, “va començar a donar ordres al despatx perquè li facturaren unes quantitats inferiors a les que ella havia percebut, ocultant per tant l’import realment cobrat de les mercantils concursades, incomplint així el que establien els estatuts socials, quant a l’exclusivitat de la seua prestació de serveis, i al sistema retributiu acordat”. D’aquesta manera, “s’apoderava en el seu propi benefici de la diferència entre ambdues quantitats”.