València i Atlètic de Madrid van iniciar la Lliga amb un empat (1-1) en un partit intens i de forces anivellades en les quals l’equip madrileny va dominar la primera part davant un València que va reaccionar en la segona, encara que els minuts finals, després dels canvis, van anar novament del conjunt de Diego Simeone.
El guió va ser l’esperat entre dos equips potents i treballats en un xoc en el qual el València va ser capaç de plantar cara al campió de la Supercopa d’Europa i va malgastar dues clares ocasions en els últims instants.
L’ordre tàctic de dos equips que no volien córrer més riscos que els imprescindibles va marcar l’inici del partit entre dos equips ben plantats sobre el terreny de joc, amb les idees clares i perfectament coneixedors de les virtuts del rival.
D’esta forma, les possessions llargues de pilota per part de tots dos conjunts caracteritzaven el xoc, però ni valencianistes ni atlètics trobaren la forma de fer mal al rival.
Es notava que tant Marcelino García Toral, tècnic local, com Diego Simeone, el visitant, havien cuidat cada detall perquè no se’ls escapara la trobada.
El partit mantenia eixa dinàmica quan al cap de 27 minuts un control de Griezmann va crear un buit en la defensa local que li va permetre cedir a un Corretja desmarcat, però que no estava en fora de joc per la posició de Piccini. Solament davant la meta, no va donar opció a Net per a detenir el seu potent tret.
El gol va posar el partit on volia l’Atlètic i va desconcertar lleugerament al València. La trobada va perdre ritme, ja que l’equip madrileny ho va frenar, però no intensitat, encara que el València no va ser capaç de fer ocasions i el seu rival sí que va disposar d’alguna per a marcar el segon tant.
Va ser en sengles jugades de Costa, una que va desviar Net en un tir creuat i una altra que va acabar en falta de Garay sobre l’atacant hispà-brasiler.
El València va eixir amb més mordiente després del descans i va aconseguir jugar prop de la meta de Oblak, però sense crear perill davant un Atlètic molt compacte, sobri en les ajudes en defensa, pressionant i sense descartar la possibilitat de fer un segon gol que podria ser quasi definitiu.
La millorança local servia per a tenir la pilota i semblava insubstancial, fins que en el minut 56 un centre de Wass, acompanyat d’un error de Godín, va permetre que Rodrigo empatara la trobada amb un tret inapel·lable.
La igualada va proposar un partit diferent. En primer lloc perquè va revolucionar la graderia i a continuació perquè el València li va ficar una marxa més al partit posat que l’equip va guanyar en convicció, davant un Atlètic que, malgrat el revés, no es va descompondre.
La tenacitat del València es va reflectir en la pilota enviada al pal per Paulista en un cabezazo a l’eixida d’un córner, quan el València ja s’animava a no traure’ls en curt com al principi del partit.
A poc a poc, el partit es va tornar a anivellar. L’Atlètic havia superat un moment difícil i va recuperar les regnes del joc. A una quart d’hora del final era el que dominava la trobada, encara que Wass i Gamiero van obligar al final a Oblak a realitzar dues parades importants i no va haver-hi canvis en el marcador.
Fitxa tècnica:
1 – València: Net, Piccini, Garay (Diakaby, m.67), Gabriel Paulista, Gayà, Parell, Kondogbia, Carlos Soler (Batshuayi, m,76), Wass, Santi Mina (Gameiro, m.67) i Rodrigo.
1- Atlètic de Madrid: Oblak, Juanfran, Savic, Godín, Filipe Luis, Koke, Saul, Corretja (Thomas, m.81), Lemar (Vitolo, m.63) Griezmann (Gelson, m.72) i Diego Costa.
Gols: 0-1, m.27: Corretja. 1-1, m.56: Rodrigo
Àrbitre: Gil Manzano (col·legi extremeny). Va amonestar pel València a Garay i Rodrigo i per l’Atlètic de Madrid a Savic i Juanfran.
Incidències: primer partit de Lliga de la temporada 2018-2019 disputat a Mestalla davant 46.200 espectadors. Es va guardar un minut de silenci pels socis del València morts al llarg del passat campionat.
 en un partit intens i de forces anivellades){kind=link}