20.1 C
València
5:32 pm - Diumenge, 5 Abril 2020

Esta publicació també està disponible en : Català

- Publicitat -Reciplasa

València i el cementeri dels ajusticiats

- Publicidad -
- Publicitat -AVL
- Publicidad -Coronavirus CoronavirusDipCas Coronavirus_CS CoronavirusVLC CoronavirusBor CoronavirusAlcor CoronavirusReciplasa

El més llegit

L’Ajuntament publica una recopilació dels articles periodístics de Carles Salvador

Vicent Pitarch, Lluís Meseguer i Jaume Garcia arrepleguen l'obra del mestre de Benassal divulgada en quatre diaris castellonencs.

Les Juntes de Districte exerciran el control en l’execució dels pressupostos participatius

La Comissió Permanent de Participació Ciutadana i les Juntes seran informades contínuament del compliment de les obres.

Troben ceràmiques en el Torrelló del Boverot d’Almassora després de 16 anys

Trobades noves restes de ceràmica i ossos en el jaciment del Torrelló d'Almassora. Les excavacions permetran datar amb exactitud la construcció de la muralla que envolta l'assentament.

La llista dels morosos de la província de Castelló amb Hisenda

Aquesta es la llista de morosos publicada pel Ministeri d'Hisenda, hem triat només els que corresponen a la província de Castelló.

Esta publicació també està disponible en : Català

En el segle XIV a València, els condemnats a mort eren ajusticiats en la plaça del mercat de la ciutat. Després de la seua mort, els cadàvers eren exhibits en aqueixa mateixa plaça durant diversos dies fins a la seua descomposició com a forma d’escarment. Després d’alguns anys de queixes per part dels veïns per la insalubritat de tal pràctica, el consell de València va decidir traslladar les restes dels ajusticiats a un lloc allunyat de la ciutat, exactament “a una hora de València” van ser les paraules dels membres de la junta inquisitorial.

El lloc triat va ser un dels marges del barranc del Carraixet, a escassos metres d’una de les creus que marcava el límit de la ciutat de València i en la pedania de la població de Tavernes Blanques.

Afortunadament per a l’ésser humà sempre hi ha hagut ànimes caritatives en el món. Per açò, i malgrat que paradoxalment, formaven part de la mateixa institució que els havia condemnat, va ser la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats qui es va fer càrrec que tots aquells ajusticiats als quals se’ls va donar mort en la forca, o en el garrot vil, tingueren almenys una digna sepultura. El dia de l’execució, els capellans celebraven una missa a l’alba i al costat dels confrares, acompanyaven al reu fins al lloc del patíbul. Després el festeig fúnebre portava el cadàver fins al Carraixet i allí tornaven a ser “penjats” fins que el temps i les feristeles els feien quasi desaparèixer. Després d’uns dies, els membres de la confraria resaven una oració al difunt i els enterraven.

El dia de hui i encara que hagen passat 180 anys des que l’últim condemnat anara sepultat en el cementeri, segueix sent aqueixa mateixa confraria la que s’ocupa de la cura i manteniment del xicotet jardí baix en el qual descansen els difunts i cada últim diumenge de mes es realitza una missa en el seu record.

Per a dur a terme tal fi, en 1447 es va construir enfront del cementeri l’Ermita dels Desemparats. No solament es van ocupar de donar sepeli als condemnats a mort, també es van encarregar que tots aquells que mancaven de mitjans o es trobaven en situació de desemparament pogueren, almenys, descansar en camp sant.

Il·lustres noms són els que allí van ser enterrats. El general Elio, capità general de València, executat en 1822 després del triomf de la Revolució Liberal. També es troben les restes de José Romeu, guerriller saguntí i comandant dels Batallons de Milícia Urbana de Morvedre durant la Guerra de la Independència i ajusticiat en 1812. També es diu que allí descansa Cayetano Ripoll, l’última víctima del Sant Ofici en 1826. Encara que realment estiga últim no va ser condemnat per la Inquisició sinó per una junta de fe.

El cementeri al llarg dels anys, per la seua proximitat al barranc ha patit les conseqüències de diverses de les inundacions del Carraixet, per la qual cosa parteix dels seus murs originals s’han perdut. Es troba tancat al públic i els únics visitants que rep són els operaris de manteniment de l’ajuntament o la visita dels membres de la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, que en el dia de Tots Sants dipositen un ram de flors en memòria de l’ànima dels quals allí reposen.

Esta publicació també està disponible en : Català

Rovira

També te pot interessar

Coronavirus CoronavirusDipCas Coronavirus_CS CoronavirusVLC CoronavirusBor CoronavirusAlcor CoronavirusReciplasa

Últimes notícies

Sanitat confirma 283 nous casos de coronavirus i un total de 812 altes a la Comunitat Valenciana

Dels 283 nous casos positius, 65 es troben a la província de Castelló, 68 a la d'Alacant, 146 a la de València i hi ha 4 no assignats encara.

Antifrau confirma que l’EMT no disposava de controls que hagueren detectat el robatori de 4 milions d’euros

Antifrau assegura que si hagueren existit protocols "estos procediments interns concrets hagueren donat la veu d'alarma en algun dels diferents nivells organitzatius existents, abans d'efectuar uns pagaments per muntant de 4 milions d'euros"

Creixen les altes però també augmenten els casos positius a Castelló

La província de Castelló registra una triple corba creixent en el coronavirus, ja que augmenten les altes però també creixen els casos positius i...

La residència de Morella suma 10 morts des de l’inici de la pandèmia

Els geriàtrics s'han convertit en els nuclis amb més taxa de mortandat de la pandèmia.

La Vilavella lamenta que la Diputació cobre als seus veïns impostos

L'Ajuntament reclama que mentre dure l'alarma sanitària, la Diputació deixe de cobrar impostos com ha fet esta mateixa setmana amb l'Impost de Vehicles.

Esta publicació també està disponible en : Català