València i el cementeri dels ajusticiats

Publicitat

En el segle XIV a València, els condemnats a mort eren ajusticiats en la plaça del mercat de la ciutat. Després de la seua mort, els cadàvers eren exhibits en aqueixa mateixa plaça durant diversos dies fins a la seua descomposició com a forma d’escarment. Després d’alguns anys de queixes per part dels veïns per la insalubritat de tal pràctica, el consell de València va decidir traslladar les restes dels ajusticiats a un lloc allunyat de la ciutat, exactament “a una hora de València” van ser les paraules dels membres de la junta inquisitorial.

El lloc triat va ser un dels marges del barranc del Carraixet, a escassos metres d’una de les creus que marcava el límit de la ciutat de València i en la pedania de la població de Tavernes Blanques.

PublicitatRovira  

Afortunadament per a l’ésser humà sempre hi ha hagut ànimes caritatives en el món. Per açò, i malgrat que paradoxalment, formaven part de la mateixa institució que els havia condemnat, va ser la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats qui es va fer càrrec que tots aquells ajusticiats als quals se’ls va donar mort en la forca, o en el garrot vil, tingueren almenys una digna sepultura. El dia de l’execució, els capellans celebraven una missa a l’alba i al costat dels confrares, acompanyaven al reu fins al lloc del patíbul. Després el festeig fúnebre portava el cadàver fins al Carraixet i allí tornaven a ser “penjats” fins que el temps i les feristeles els feien quasi desaparèixer. Després d’uns dies, els membres de la confraria resaven una oració al difunt i els enterraven.

El dia de hui i encara que hagen passat 180 anys des que l’últim condemnat anara sepultat en el cementeri, segueix sent aqueixa mateixa confraria la que s’ocupa de la cura i manteniment del xicotet jardí baix en el qual descansen els difunts i cada últim diumenge de mes es realitza una missa en el seu record.

Per a dur a terme tal fi, en 1447 es va construir enfront del cementeri l’Ermita dels Desemparats. No solament es van ocupar de donar sepeli als condemnats a mort, també es van encarregar que tots aquells que mancaven de mitjans o es trobaven en situació de desemparament pogueren, almenys, descansar en camp sant.

Il·lustres noms són els que allí van ser enterrats. El general Elio, capità general de València, executat en 1822 després del triomf de la Revolució Liberal. També es troben les restes de José Romeu, guerriller saguntí i comandant dels Batallons de Milícia Urbana de Morvedre durant la Guerra de la Independència i ajusticiat en 1812. També es diu que allí descansa Cayetano Ripoll, l’última víctima del Sant Ofici en 1826. Encara que realment estiga últim no va ser condemnat per la Inquisició sinó per una junta de fe.

El cementeri al llarg dels anys, per la seua proximitat al barranc ha patit les conseqüències de diverses de les inundacions del Carraixet, per la qual cosa parteix dels seus murs originals s’han perdut. Es troba tancat al públic i els únics visitants que rep són els operaris de manteniment de l’ajuntament o la visita dels membres de la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, que en el dia de Tots Sants dipositen un ram de flors en memòria de l’ànima dels quals allí reposen.

PublicitatJuega Limpio Orihuela