El Valencia CF ha tornat i de quina forma amb una valuosa victòria a Vila-real (0-2)

A més, va ser la segona victòria consecutiva per primera vegada esta temporada i davant un rival de molt nivell que només havia encaixat 12 gols. I per si faltava alguna cosa va deixar a zero el seu marc després de moltíssim temps. Millor impossible.

Així, passada la mitja hora de joc, Nani va agafar el carril esquerre, va accelerar, es va parar, regat i va alçar el cap per veure l’arribada de Carlos Soler, qui amb gran mestria va batre amb l’esquerra a Sergio Asenjo. Primer gol del de l’Acadèmia dos dies després de confirmar-li el club com a jugador del primer equip a tots els efectes. Quin premi i menuda forma de demostrar la seva vàlua la d’aquest xaval valencià i valencianista que porta des dels set anys a l’Acadèmia.

I hi ha un refrany que diu que ‘el que la seguix l’aconseguix’. Això devia pensar Santi Mina, que va córrer en una cessió de Víctor Ruiz a Sergio Asenjo. El meta, pressionat per esta pressió, es va fer un embolic i no va encertar a aclarir, gravíssim error que li va permetre al gallec robar-li la cartera i fer l’espectacular 0-2. Del no-res va fer el tot. Així és el futbol. La dinàmica tan negativa que portava el València CF ha donat pas a una ratxa positiva que queda reflectida en aquesta acció de lluita i brega del ’22’ blanc.

Al descans es va arribar amb un merescut i sorprenent 0-2 a l’Estadi de la Ceràmica després d’una primera part de molta concentració blanquinegra, amb ordre defensiu i ofensiu i encert en els últims metres. I el resultat no se va moure més. El València CF, per fi, se n’anava amb una victòria davant un gran rival en posicions europees.

Més informació i fotos

CatalanSpanish